-
l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà
-
GUIFRE EL PELOS VA SER NOMENAT PEL REI CARLES EL CALB COMTE D'URGELL I DE CERDENYA.
-
GUIFRÉ VA SER NOMENAT PEL REI CARLES EL CALB COMPTE DE GIRONA I BARCELONA
-
Inaugura la dinastia.
Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc. -
Fill de Guifré I. va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.
-
Germà de gufré ii
-
Fill de Sunyer I de Barcelona i Govern conjunt amb Borrell II.
-
germà de miró i Govern conjunt amb Miró I. No renovà el vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell.
-
fill de Borrell II i Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
-
Esposa de Ramon Borrell i Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.
-
fill de Ermessenda de Carcassona
-
mare de berenguer ramon I i després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del nét.
-
nét de Ermessenda de Carcassona i De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.
-
Esposa de Ramon Berenguer I i de 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I
-
Fill de Almodis de la Marca Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II.
-
Germà de Ramon Berenguer II Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern
-
Nebot de Berenguer Ramon II govern amb el seu oncle.
-
Fill de Ramon Berenguer III l'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.
-
Fill de l'anterior
-
fill de l'anterior
-
fill de l'anterior Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
-
Fill de l'anterior
-
Fill de l'anterior.
-
Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluís I, el títol de rei de Sardenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya
-
Fams i plagues, com la Gran Fam
-
Fill de l'anterior
-
Fill de l'anterior.
-
L’obra de Dioscòrdies i la de Teofrat ampliada per Giovanni Bodo da Stapelio el 1200 van arribar a través dels àrabs i van ser la font de les obres “Herbari”. L’”Herbari” era un tipus de llibre de botànica relacionat sobretot amb les plantes medicinals on s’hi trobaven medicaments simples
-
Fill de l'anterior
-
Germà de l'anterior l'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.
-
, fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
-
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona.
-
Rei d'Aragó,de València,de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc(1412-1458),i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona(1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc.Fou germà d'Alfons el Magnànim,al qual succeí a la seva mort. -
LA PESTA NEGRA
-
Amb la caiguda de constantinoble, i al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i, per tant, el califat va desaparèixer. A causa dels terratremols fortissims
-
fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516)
