Catalunya Medieval

Conquesta de Girona

785

La presencia dels excèrcits francs va facilitar que els habitants de Girona els lliuresin la ciutat

L'historia de Catalunya

Period: 785 to 1492

Els comtats catalans es van formar quan els francs van dividir el territori en jurisdiccions administratives.

Independència dels comptats

800

Al principi del segle IX els francs van dividir el territori en 6 comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya,Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona

Guifré el Pelós

870

Va ser anomenat compte pel rei Carles el Calb.

Guifré ll i Borrell l

897

Fills de Guifré el Pelós heretaris dels seus comtes

Sunyer l

897

Germà de Guifré ll i Borrell l. Els seus germans van morir i sense descendència. Quan va morir els seus fills van heredar els comtes

Miró l

947

Fills de Sunyer l. Quan va morir Miró, borrell es va quedar a carrec dels comtes.

Berenguer Ramon l

1018

Fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Fill de Ramon Borrell l

Ramon Berenguer l

1035

De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca. Fill de Berenguer Ramon l

Ramon Berenguer ll i Berenguer Ramon ll

1076

Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern.

Ramon Berenguer lll

1097

fou comte de Barcelona i Girona, comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya

Ramon Berenguer lV

1131

L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.

Peronella d´Aragó

1137

fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. Junt amb Ramon Berenguer lV van formar la corona d'Aragó

Alfons l

1162

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló i de Ribagorça. Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença

Pere l

1213

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

El tractat de Corbeil

1258

El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després

Jaume l

1276

Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.

Pere ll

Nov 11, 1285

Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.

Alfons ll

1291

Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).

Jaume ll

1327

Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega

Alfons lll

1336

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida

Pere lll

1387

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).

Joan l

1396

Fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Martí l

1410

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Ferran l

Apr 2, 1416

Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Alfons lV

1458

fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Joan ll

1462

Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva. Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Enric l

1463

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Pere lV

1466

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Renat l

1472

Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença. Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).

Joan ll

1479

Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva. Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Ferran ll

Jan 3, 1516

Fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.