-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós.
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de
Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borell II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell
II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
985
Almansor saqueja Barelona.
Almançor, el comandant del califat de Còrdova, va saquejar Barcelona el 985. Aquests saquejos van ser part de les freqüents incursions de les forces musulmanes a la Marca Hispànica durant el període conegut com a "incursions d'Almançor" -
988
Borrell II s’independitza del regne franc.
Quan Barcelona es atacada per Almansor, el rei franc no els ajuda. Borrell II considerava trencat el pacte de vassallatge i es declara independent. -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I.
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de
Barcelona. -
Period: 1076 to 1097
Ramon Berenguer II.
Va ser comte de Barcelona, de Girona, d'Osona, Carassona i de Races. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer.
Balaguer va ser principalment conquerida per les forces del Regne d'Aragó, sota el lideratge del rei Ramon Berenguer IV. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Ramon Berenguer II es va casar amb Dolça de Provença.( territoris de la Provença) -
1117
Conquesta de Tarragona.
La conquesta de Tarragona va ser quan les forces cristianes, al capdavant de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, van prendre la ciutat el 1117. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així
la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
1137
Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
L'any 1137 es va concentrar el matrimoni de Peronella, filla del rei d'Aragó, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que tenia vint.
El matrimoni es va celebrar catorze anys més tard. -
1149
Conquesta de Lleida.
Ramon Berenguer va conquerir la ciutat de Lleida amb l'ajuda del comtat d'Urgell -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast.
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella
d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catòlic.
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret.
Al segle XIII, el Papa Innocenci III va convocar una croada contra els Càtars, i alguns comptes occitans van demanar ajuda al rei de França.Així, va haver un conflicte entre la Corona d'Aragó i França. Pere el Catòlic va lluitar al costat dels nobles occitans, però va ser derrotat a la batalla de Muret. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el conqueridor.
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca.
Al principi de segle XIII Jaume I el Conqueridor va conuerir Mallorca(1229) -
1238
Conquesta de València.
La conquesta de València la van començar els nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va entervenir el rei Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València(1238). -
1258
Tractat de Corbeil
El fill del Pere el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, va signar el Tractat de Corbeil, pel cual renunciava els seus drets a Occitània.(Pèrdua oficial d'Occitània) -
Period: 1276 to 1285
Pere II el gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília.
Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília(1282-1283), amb una flota comamdada per Roger de Llúria. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el franc.
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el Just.
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III el Benigne.
Va dirigir la conquesta de Cerdanya. -
1329
Conquesta de Sardenya
Jaume II el Just va començar la conquesta de l'illa de Sardenya i va expulsar els pisans i els genovesos. -
Period: 1336 to 1387
Pere III el cerimoniós.
Va ser rei d'Aragó, de València i de Mallorca, duc d'Atenes
i Neopatria, comte de Barcelona i d'Empúries. -
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador.
Rey de Aragó, València, Mallorca, Cerdeña i Córcega, i comte de Barcelona, Roselló i Cerdaña. -
Period: 1396 to 1410
Martí I l'humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp.
Quan Martí l'Humà mor sense descendència, es reuneixen els representants d'Aragó, Catalunya i València per elegir un nou rei.
Va ser escollit Ferran d'Antequera( de la familia Trastàmara) -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d'Antequera.
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el Magnànim.
Va conquistar Nàpoles. -
1442
Conquesta de Nàpols.
Alfons el Màgnanim, entre els anys 1435 i 1442, va dirigir la conquesta del regne de Nàpols -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe.
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici guerra civil catalana.
Hi havia una mala relació entre el Joan II i el seu fill Carles de Viana que va ser empresonat pel rei i no es va saber res més d'ell.L'oligarquia catalana temia que Joan II posés fi al pactismei imposés la seva autoritat, va donar suport a Carles, aqui va reconèixer com a hereu.
Això va desencadenar una guerra. -
1472
Capitulacions de Pedralbes.
El conflicte entre Joan II i el seu fill Carles de Viana va acabar amb la victòria del pare, Joan II(Capitulacions de Pedralbes) i la rendició de les institucions del Principat.