-
-
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga, Guillem . El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l'uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d'Aquitània.
-
El Forum Iudicum és primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
-
Pere I, el Catòlic (1196 - 1213) era fill primogènit d'Alfons el Cast i de Sança de Castella. El seu regnat es va iniciar l'any 1196 sota la tutela de la seva mare, amb qui va tenir greus desavinences. Va participar en la croada contra els almohades amb Alfons VIII de Castella i Sanç VII de Navarra.
-
Les <ahref='http://ca.wikipedia.org/wiki/Homilies_d'Organyà ' >Homilies d'Organyà</a> són un recull fragmentari de sermons escrits en català que van ser trobats a Organyà, a l'Alt Urgell, l'any 1904. És un dels primers textos catalans en prosa, que podem datar a finals del segle XII o principis del XIII.
-
Jaume I, el Conqueridor (1213 - 1276) és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple.
-
Ramon Llull (1232 - 1316) És considerat el creador del català literari i el primer gran clàssic de les lletres catalanes. Mallorquí de naixement, va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab.
-
Cerverí de Girona (1259-1290?) trobador català, conegut com Cerverí de Girona, va treballar entre els anys 1259 i 1285. El seu mestratge ha estat assenyalat com la base dels autors del Cançoneret de Ripoll. Cerverí era un trobador professional, quasi un funcionari, ja que tenia sou a la cancelleria reial en temps de Jaume I i el seu fill Pere III el Gran.
-
Pere II, el Gran fill de Jaume I i Violant d'Hongria, va néixer a València l'any 1240, estava destinat a ser l'hereu del seu pare a Catalunya des dels 3 anys, deu anys després comença a utilitzar el títol d'hereu de Catalunya i als 18 anys és nomenat procurador general.
-
Alfons II, el Liberal o el Franc (1285 - 1291) fill de Pere el Gran i de Constança de Suàbia. Va conquerir Mallorca (1285) i Eivissa (1286) al seu oncle Jaume II i Menorca (1287) als musulmans. En 1288 la pressió de França i el papat va obligar a signar el Privilegi de la Unió, reconeixement dels drets feudals de la noblesa aragonesa. El seu suport als infants de la Cerda va enfrontar a Sanç IV de Castella.
-
Jaume II (1291-1327) comte de Barcelona i rei d'Aragó i de València i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran (Pere II de Catalunya-Aragó) i de Constança de Sicília. Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare; s'hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l'illa dels atacs angevins, sobretot amb l'ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris.
-
Alfons III, el Benigne (1327-1336) va ser el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona d'Aragó. Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.
-
Pere III, el Cerimoniós(1336 - 1387) va néixer a Balaguer el 1319 i era fill d'Alfons III d'Aragó. El seu regnat va estar marcat per les disputes internes amb els nobles i la reintegració del regne de Mallorca a la corona d'Aragó. En els seus inicis, va portar a terme una política de concòrdia amb la resta de regnes peninsulars i va col·laborar amb Alfons XI de Castella.
-
Bernat Metge (1340 - 1413) neix a Barcelona poc abans de 1346, a prop del palau reial. És fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic) vinculat amb la casa reial que mor a mitjan 1359. El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural que més endavant mostra al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal (1396?) i en alguns comentaris de Lo Somni.
-
Joan I (1387 - 1396) fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356. El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne.
-
Martí l'Humà (1396 - 1410), segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.
Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després de la mort del seu germà Joan el Caçador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. -
Ausiàs March (1400 - 1459), fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria.
-
Joanot Martorell (1405 - 1410) cavaller i novel.lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps.
-
Ferran I d'Antequera (1412 - 1416) rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara. Fill segon de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó i nét, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys.
-
Alfons IV, el Magnànim (1416 - 1458) fill primogènit de Ferran I i d'Elionor d'Alburquerque. Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys.
-
Joan II (1458 - 1462 i 1472 - 1479) educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys. El seu pare el dotà d'un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc (1412) i de Gandia—, a Castella (ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón) i a Navarra (Haro, Belorado, Briones i Cerezo).
-
(1479 - 1516) fill de Joan II, menystenint els drets de l'hereu Carles, el nomenà (1458) duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d'Agosta (1458-66) i senyor de Casale di Melilli, a Sicília.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
