-
Primer faraó egipci
-
Periodització de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus[1] indoeuropees que parlaven distintes variants de la futura llengua grega - aqueus , jonis,[2]doris, eolis, arcadis, superposats sobre els prehel·lènics pelasgs
-
En aquest període s’estableixen les bases de l’Estat i de la societat egípcia, que es van mantenir, amb petits canvis, durant tota la seva història. La màxima autoritat era el faraó, que era considerat com un déu, i controlava el poder polític, militar i religiós del país. La capital de l’Imperi era Memfis i destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van manar construir les famoses piràmides de Gizeh.
-
Segon Faraó d'Egipte
-
Tercer Faraó d'Egipte
-
Quart Faraó d'Egipte
-
Període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
-
Una durada de 500 anys. Època d’esplendor degut a una sèrie de grans faraons, com ara, Tuhmosis I, Amenofis III, Akhenaton i Ramsès II. Es reforçà el poder dels faraons, que construïren temples i palaus de grans dimensions.
-
Cinquè Faraó d'Egipte
-
Sisè Faraó d'Egipte
-
Últim Faraó d'Egipte
-
comprèn la història de l'Antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al segle VII aC, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dóna inici al període hel·lenístic d'Egipte).
-
-
-
