-
Al turó Palatí per Ròmul
1. Terres fèrtils.
2. Fàcil defensa.
3. Lloc de pas del riu Tiber.
Aquesta circumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica, per exemple el comerç de la sal. -
753-717 aC -
Va va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: -
Electiva, no hereditària. Els reis tenien els poders màxims.
753 - 509 aC -
717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
578-534 aC -
534-509 aC -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 - 27 aC
-
A partir del S.VI aC cau en mans dels estruscs. L'època estrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia, importància de l'agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
1/2 s. V aC compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
(500 aC - 250 aC) -
Es va crear el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Les guerres púniques (Cartago), els Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
(264 aC - 146aC) -
Conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses són assassinats). -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades = Limes.
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
(146 aC - 14 dC) -
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Els déus romans.
- Creences pròpies.
- Númina
- Lares.
- Penats.
- Manes.
- Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms .També varen adoptar déus orientals.
- A partir del S.I dC, culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures. -
-Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics.
-Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C.
-Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
- Cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
- Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus.
- Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien. -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són: -
(Espartac, segle I aC) Conseqüències:
- Es dóna poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
- Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, compartien el poder durant un període de temps: -
El primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
60 aC -
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
43 aC -
"Pax romana"
27 aC- 476 dC -
Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota als seus rivals en una guerra civil, al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus), concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim), a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
S.I dC a Palestina, Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art… -
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est, afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
-Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
-Petites explotacions en mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (principalment blat, vinya i olivera)
-Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers.
Gran quantitat de dependències. -
-Existia un nombre important d’artesans.
-Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
-També hi havia grans tallers propietat de patricis. -
Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran.
-Gran importància centre administratiu, jurídic, polític i econòmic.
- Estructura de les ciutats:
-Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels.
-Envoltades de muralles.
-Dues calçades principals: Cardo maximus (nord-sud) i Decumanus (est-oest)
-Fòrum : plaça central situada a l’encreuament dels dos eixos principals. Centre de la vida política, econòmica i social.
-Edificis públics.
-Bones infraestructures urbanes. -
Gran desenvolupament comercial
Causes:
- Pau interna i seguretat en les comunicacions.
- Augment de la producció agrícola i artesana.
- Construcció de calçades.
Moneda única (de bronze (as), plata (denari) i or (auri).
Llengua única que afavoria les comunicacions (llatí)
- Intercanvis comercials entre totes les parts de l’Imperi i amb l’exterior.
- Comerç a gran escala per via marítima (principals ports, Òstia, Antioquia i Alexandria). -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se
Imperi Bizantí. -
El bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
Reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.