-
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
- Celtes:Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes
- Ibers:Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç - Celtibers:Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
-
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot -
-
-
-
-
-
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
-
-
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
- Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
- Comicis Curiats · Origen familiar
- Comicis Tribunats: · Segons la residència · Elegien els magistrats inferiors
- Comicis Centuriats · Segons la riquesa · Elegien els magistrats superiors
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
-
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
- Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
- Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca
-
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici -
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
- República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a -
-
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
Religió monoteista:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
-
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.