-
Fou un acord entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume I el conqueridor, en el marc de converses internacionals que donaven lloc al tractat de París. -
Comte d'Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills.
-
L'any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc.
-
Fou unes de les batalles de les campanyes musulmanes contra els territoris cristians. -
Quan els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l'ambiciós cabdill Al-Mansur, a parí el rei franc, Lotari I, es va fer sord als precs d'ajut del seu vassall el comte de Barcelona. -
Va aconseguir l'hegemonia del comtat de Barcelona.
-
-
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d'Occitània. -
Fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105. -
L' enllaç uneix dos llinatges nobles que tenen com a enemic comú a Bernat Ató de Beziers, aliat de Tortosa. -
Ramon Berenguer III realitza una política d'expansió per terres catalanes al heredar el condat de Cerdanya. -
Es va casar amb Peronella d'Aragó, creant així la Corona d'Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
Després de set mesos de setge, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV el sant i Ermengol VI d'Urgell. -
Es van casar quan Ramon Berenguer IV tenia 36 anys i Peronella d'Aragó 14. -
Fill de Ramon Berenguer IV I Peronella d'Aragó.
Primer rei d'Aragó. -
Va morir a la batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitània.
-
Fou la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. -
Conquesta de Mallorca, Evissa i València. Signa el tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris l'occitània.
-
fou feta definitivament per el rey Jaume I d'Aragó. -
Posteriorment, comença una campaña per la zona llevantina, dirigida a conquerir el regne musulmà de Valencia. -
Conquesta de Sicília.
-
el papa Martí IV va confirmar l'excomunió de Pere III el Gran d'Aragó, desposseint aquest de tots els seus regnes i per tant permetent a qualsevol dels seus vassalls que desobeís les seves ordres sense faltar per això a les lleis naturals de Déu, cosa que no era peccata minuta. -
Conquesta de Menorca
-
Conquesta d'Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
-
-
L'illa de Sardenya estava llavors subjecta a la influència de la República de Pisa, la família pisana della Gherardesca, Gènova i de les famílies genoveses de Doria i la Malaspina. -
-
-
Mor sense descendència.
-
Escollit pel rei pel compromís de Casp (1412).
-
fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. -
Conquesta de Nàpols.
-
Foren les campanyes que significaren la incorporació de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
Guanya la guerra civil catalana.
-
va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
Signada al monestir de Santa Maria Pedralbes, significà el final de la guerra civil catalana, que acabà sense vencedors ni vençuts.