Cortes catalanas

La catalunya medieval

  • Period: 476 to 1453

    La Catalunya medieval

    historia sobre la Catalunya d'abans
  • Regnat de Carlemay
    800

    Regnat de Carlemay

    Durant el seu regnat es van dur a terme diverses incursions al sud dels Pirineus.
  • 801

    La formació dels comptats catalans

    Setge a Barcelona. Barcelona va ser presa d'un exèrcit conduit per Lluís el Piadós, Fill de Carlemany.
  • 801

    L'origen dels comtats

    Els francs van dividir el territori en 6 comptats, cadascun governat per un comte
  • 821

    La marca hispànica

    Entre el 821 i el 850. Durant la segona meitat del segle XX els historiadors medievalistes José Antonio Maravall y Casesnoves i Ramon d'Abadal i de Vinyals demostraren concloentment la inexistència de cap Marca Hispànica com a entitat territorial o administrativa.
  • Guifré I el pelós
    878

    Guifré I el pelós

  • 897

    Sunyer I

  • 947

    Borrell II

  • 947

    Miró I

  • 985

    La independència dels comtats

    L'any 985 el compte Borrell II no va rebre ajut militar dels francs que prèviament avia sol·licitat. Van interpretar la fi del jurament de fidelitat i van actuar amb plena sobirania. La independència oficial es va firmar el 1258
  • Ramon Borrell I
    1000

    Ramon Borrell I

  • Berenguer Ramon I
    1017

    Berenguer Ramon I

  • Ramon Berenguer I
    1035

    Ramon Berenguer I

  • Ramon Berenguer II
    1076

    Ramon Berenguer II

  • Berenguer Ramon II el Fraticida
    1076

    Berenguer Ramon II el Fraticida

  • Ramon Berenguer III
    1082

    Ramon Berenguer III

  • Ramon Berenguer IV
    1131

    Ramon Berenguer IV

    Ramon Berenguer IV es va convertir en príncep d'Aragó i governant del regne ja que el posterior és retirà la vida.
  • Ramir II d'Aragó, el Monjo
    1134

    Ramir II d'Aragó, el Monjo

    Ell fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).
  • Mort d'Alfons I d'Aragó el Bataller
    1135

    Mort d'Alfons I d'Aragó el Bataller

    Mort sense descendència del rei.
  • Peronella d'Aragó
    1136

    Peronella d'Aragó

    Al 1137, Peronella va ser promesa a Ramon Berenguer IV, el proxim princep d'Arago, amb un any.
  • Matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Preonella d'Aragó
    1150

    Matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Preonella d'Aragó

    Es van casar quan Peronella va complir els 14 anys. Gracies a l'acord Ramon Berenguer IV va ser anomenat príncep.
  • 1161

    Alfons I el Cast

  • Creació de la corona d'Arago
    1162

    Creació de la corona d'Arago

    S'ajunten el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, es denominada Corona d'Arago. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica amb el matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó, que es van prometre el 1137. La corona donà en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona.
  • Pere I el Catòlic
    1196

    Pere I el Catòlic

  • 1213

    Jaume I el Conqueridor

    Busca el poder en les ciutats i les viles reials ja que li manca degut a la seva minoria d'edat. Per aixo, quan jaume regn, es van integrar a la Cort els representants de les ciutats i viles.
  • 1234

    La consolidació del casal de Barcelona

    El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (o Guifré el Pilós). Al segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410, el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267.
  • L'expansió territorial de la Corona d'Aragó
    1238

    L'expansió territorial de la Corona d'Aragó

    El 1238 ja havia aconseguit la capitulació de la capital, després de cinc llargs mesos de setge. Els nous territoris es van integrar a la Corona d'Aragó com a regnes independents.