-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
POBLES PRERROMANS
Abans de l'arribada dels romans, a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
-Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient, coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabriquen eines
-Íbers: Situats a l’est i el sud de la Península Ibérica.. Economia basada principalment en l’agricultura però també en la ramaderia, mineria i el comerç.
-Celtíbers: Situats a la zona de Numància. És una mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
753 a.c.------ Fundació de Roma per Ròmul al turó Palatí:
- Ròmul i el seu germà Remo varen ser alletats per la loba Capitolina.
- Ròmul va matar a Remo i va fundar la ciutat de Roma.
- Es va convertir en el primer rei de Roma. -
753 BCE
Inici de la Monarquia (Ròmul)
- Monarquia electiva, no hereditaria
- El rei tenía poders màxims
- Governaba amb l'ajuda d'un Senat (ancians famílies més import.)
- Roma va tenir 7 reis
-
753 BCE
Orígens de Roma
- La civilització romana es va desenvolupar entorn de la Mar Mediterrània (Mare Nostrum)
- Roma concretament va nèixer l'any 750 a.c. a la vorera del riu Tíber. Va crèixer imitant el model de les ciutats-estat gregues.
- Al segle VIII, hi havia diversos pobles a la Península Itàlica però tots varen ser sotmesos a l'autoritat romana: - llatins (centre) - etruscs (centre i nord) - grecs (sud i Sicília) - cartaginesos (Sardenya i Sicília)
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUÍA
Primera etapa de la història de Roma:
Comprèn desde l'any 753 ac en que es va iniciar la Monarquia de la mà de Ròmul fins a l'any 509 ac en que tras la revolta de Roma en que es varen expulsar als etrucs, es va substituir el sistema monàrquic per la República. -
534 BCE
Reinat Tarquini II el Superb
- Desprès del reinat de Ròmul (753 ac- 717 ac)
- Varen reinar 6 reis més:
- Numa Pompili -Tul.li Hostili - Ancus Marci
- Tarquini I -Servi Tul.li - El darrer rei va ser Tarquini II el Superb
-
509 BCE
Fi de la Monarquia
509 ac------ Fi de la Monarquia
- El darrer rei va ser Tarquini II el Superb -
509 BCE
Roma cau en mans del etrucs
- A partir del segle VI ac, Roma va caure en mans dels ETRUCS
- L'època etrusca destaca per: - fort creixement urbanístic (construcció ponts, aqüeductes..) - desenvolupament de l'economia
- Al 509 ac, es va produir una REVOLTA a Roma: - varen expulsar als etrucs - es substitueix la monarquia per la REPÚBLICA
-
509 BCE
Inici de la República
- DIVISIÓ DEL PODER EN 3 INSTITUCIONS: Comicis, Magistrats i Senat
- SOCIETAT dividida en 3 categories. Patricis, Plebeus i Esclaus. Més tard, es convertiran en 5 (cavallers i el lliberts). Les dones no eren considerades ciutadanes.
- DRETS dels ciutadans romans: CIVILS: tenir 3 noms, contraure matrimoni, tenir possessions. POLÍTICS: vot, ser magistrat, fer sacrificis als déus.
- DEURES: presentar-se al cens, servir a l'éxèrcit, pagar tributs.
- LLUITA PER LA IGUALTAT
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
Segona etapa de la història de Roma:
Comprèn desde l'any 509 ac en que es va iniciar la República fins a l'any 27 ac en que es crea l'Imperi Romà. -
500 BCE
L'expansió de Roma a la Península Itàlica
Durant els anys 500-250 ac:
- va tenir lloc l'expansió del romans per la Península Itàlica.
- es van topar amb els cartaginesos (púnics) i es va desatar el conflicte entre ells. -
264 BCE
Guerres Púniques (Cartago)
Entre els anys 264-146 ac:
- varen tenir lloc les GUERRES PÚNIQUES entre els romans i els cartaginesos
- 3 llargues guerres on la victòria dels romans sobre els cartaginesos, va permitir dominar el MEDITERRANI OCCIDENTAL -
154 BCE
Guerra contra els pobles de la Meseta
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta. Va haver una forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Expansió de Roma pel Mediterrani Oriental
Expansió pel Mediterrani Oriental entre el 146ac- 14dc:
- es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident.
- Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma.
- Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
133 BCE
Crisi de la República
En el Segle I a.c---PERÍODE DE CORRUPCIÖ; LLUITES I ENFRONTAMENTS INTERNS.
Causes:
- REVOLTES POPULARS: per les desigualtats entre patricis-cavallers (beneficiaris de les conquestes) i plebeus (pagesos).
- REVOLTES D'ESCLAUS (Espartac)
Conseqüències
- Es dona poder als dictadors (generals) per sufocar les revoltes
- Es formen els TRIUMVIRATS (aliança de tres homes que compartien el poder) -
123 BCE
La conquesta de les Balears
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
60 BCE
Primer Triumvirat
- Tras la crisi de la república es formaren els TRIUMVIRATS
- El PRIMER d'ell va estar format per l'aliança de Juli Cèsar, Cras i Pompeu. -PODER UNIVERSAL (JULI CÈSAR)
-
43 BCE
Segon Triumvirat
- Va estar format per l'alianza de Marc Antoni, Lèpid i Octavi
- Poder en mans d'Octavi Cèsar August
- Creació de l'Imperi Romà
-
27 BCE
Octavi August, emperador
-Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil. Al 27 dC rep el títol d’AUGUST (elegit pels déus).
-CONCENTRA TOTS ELS PODERS. CIVILS (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), MILITARS (emperador, cap de l’exèrcit) i RELIGIOSOS (pontífex màxim).
-A la seva mort s’organitzà el CULTE IMPERIAL (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
Tercera etapa de la història de Roma: Comprèn desde l'any 27 ac en que Octavi August es nombrat emperador fins l'any 476dc en que es produeix el fi de l'Imperi Romà d'Occident. -
11 BCE
Les invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI va haver una penetració continua dels pobles indoeuropeus pels pirineus. Els primers assentaments (Zona de Catalunya i la Vall de L'Ebre) -
1 BCE
La religió romana
La religió era molt imporant en la vida dels romans.
-Els romans eren POLITEISTES =creien en diferents déus.
-Tenien creences pròpies (culte dirigit pel pare de familia)
-Varen adoptar la mitologia grega pero cambiant alguns noms
- culte imperial (S. Idc) -
1 BCE
La societat urbana de l'època imperial
-Hi havia DOS GRANS GRUPS: els HOMES LLIURES i els ESCLAUS:
- Els PRIVILEGIATS (senadors, alts cargs de l'Imperi i els plebeus molt rics).
-Els ARTESANS i COMERCIANTS (collegi)
- La PLEBS (Pagesos i assalariats urbans) -ROMA era la capital de l'Imperi i la ciutat més importatnt. -
1 CE
Pax Romana
S.I-II dc--> La PAX ROMANA va ser un moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
-S'intensifica la ROMANITZACIÓ = assimilació de la cultura i forma de vida romana per part d'altres pobles (la llengua, el llatí; les lleis, el dret romà; els déus, l'art.. -
3
Crisi de l'Imperi
Es va produïr per varies CAUSES:
- Al S.III. S'ATUREN LES CONQUESTES. Això suposa: un afebliment de l'autoritat imperial, un augment dels caps miitars i de l'exercit i una greu crisi econòmica
- S.IV TEODOSI DIVIDEIX L'IMPERI entre els seus fills
- SVI ELS POBLES GERMÀNICS s'instalen a l'Imperi d'Occident -
100
Aparició del Cristianisme
S.I dc, a Palestina--->JESÚS DE NAZARET (RELIGIÓ MONOTEISTA):
- Hi ha un sol Déu, totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s'han d'estimar i perdonar.
- Si ho fan, rebran com a premi, una vida eterna desprès de la mort -
380
Cristianisme com a religió oficial
Any 380 dc----> L'emperador TEODOSI imposarà el CRISTIANISME com a religió oficial de Roma:
- El PAPA, que era el bisbe de Roma, va adquirir paper preponderant (guia de tots els cristians).
- Els CONCILIS, eren reunions de bisbes per definir i precisar la doctrina cristiana -
395
Divisió de L'Imperi Romà
A l'any 395 dc, TEODOSI DIVIDIRÀ L'IMPERI entre els seus fills per facilitar la defensa:
- HONORI- Imperi romà d'Occident, Roma
- ARCADI- Imperi romà d'Orient, Constantinoble -
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Al s.V dc, la pressió del POBLES GERMÀNICS empesos pels huns, provoca que s'instal.lin a l'IMPERI D'OCCIDENT i provoquin la seva DESAPARICIÓ.
A ORIENT, l'Imperi es va mantenit mil anys més (es va anomenar IMPERI BIZANTÍ)
