-
Revolució "La Gloriosa"
Setembre de 1868: Revolució liderada per militars com Serrano i Prim que provoca l’exili de la reina Isabel II. S’inicia un període revolucionari i d’intent de canvi cap a un sistema més democràtic. -
Govern provisional i recerca d’un nou rei
Govern provisional (1868–1871) liderat per Serrano i Prim. Es redacta la Constitució de 1869, molt avançada per l’època: Sobirania nacional. Sufragi universal masculí. Drets i llibertats individuals. Monarquia parlamentària. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet home arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Elecció d’Amadeu de Savoia
Després de buscar un rei "democràtic", s’escull Amadeu I de Savoia, fill del rei d’Itàlia. Desembre de 1870: és proclamat rei, però el mateix dia és assassinat el general Prim, el seu principal suport. -
Regnat d’Amadeu I
Regnat breu i difícil, amb: Forta oposició política (carlistes, alfonsins, republicans). Inestabilitat social i econòmica. Inici de la Tercera Guerra Carlina i revoltes a Cuba. Febrer de 1873: Amadeu abdica i marxa d’Espanya. -
Pronunciament de Sagunt
El general Martínez Campos proclama rei Alfons XII, fill d’Isabel II.
Fi de la Primera República Espanyola.
Inici de la Restauració i del sistema polític ideat per Cánovas del Castillo. -
Primera República Espanyola
Proclamació de la Primera República (febrer de 1873). Gran inestabilitat política: 4 presidents en menys d’un any (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar). Guerres internes: Insurrecció cantonalista (especialment a Cartagena). Tercera Guerra Carlina. Incapacitat de mantenir l’ordre i governar de forma estable. -
Cop d’estat de Pavía
3 de gener de 1874: el general Pavía entra al Congrés i dissol les Corts. S’instaura una dictadura militar provisional amb Serrano al capdavant. -
Restauració borbònica
Desembre de 1874: el general Martínez Campos fa un pronunciament militar a Sagunt. Es restaura la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II. Comença una nova etapa: la Restauració, marcada per un règim més estable però amb democràcia limitada. -
Period: to
RESTAURACIÓ BORBÓNICA
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre del 1874 moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va posar fi a la Primera República espanyola i el 14 d'abril del 1931 data de la proclamació de la Segona República. El nom fa referència a la recuperació del tron per part d'un membre de la casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic. -
Constitució de 1876
Estableix una monarquia parlamentària amb sobirania compartida entre el rei i les Corts.
Inici del torn pacífic de partits Conservadors i Liberals, amb eleccions manipulades pel caciquisme. -
Mort d’Alfons XII
Deixa vídua a Maria Cristina d’Habsburg, que actua com a regent.
Pacte del Pardo entre liberals i conservadors per mantenir l’estabilitat política. -
Naixement d’Alfons XIII
El rei neix després de la mort del seu pare.
Es manté la regència de Maria Cristina fins al 1902. -
Desastre colonial
Guerra amb els Estats Units: Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Crisi moral, política i econòmica. Neix el Regeneracionisme, un moviment que denuncia la decadència del sistema. -
Alfons XIII comença a regnar
Assumpta el poder amb només 16 anys.
Es manté el sistema de torn de partits, però s’aguditzen els conflictes socials i territorials. -
Setmana Tràgica de Barcelona
Protestes contra la mobilització de reservistes per a la guerra del Marroc
Vaga general i forta repressió militar; executat Ferrer i Guàrdia.
Mostra de la tensió entre el poder central i la societat catalana. -
Desastre d’Annual
Derrota de l’exèrcit espanyol a Annual (Marroc), amb milers de morts.
Escàndol del "Expedient Picasso", que assenyala responsabilitats de militars i del rei.
Crisi definitiva de la monarquia parlamentària. -
Cop d’Estat de Primo de Rivera
El general Miguel Primo de Rivera pren el poder amb suport del rei.
S’instaura una dictadura militar 1923–1930 que suspèn la Constitució i prohibeix els partits.
Inicialment estabilitza la situació, però fracassa econòmicament i políticament. -
Directori militar
El país és governat només per militars. Es proclama el "Directori Militar". Es prohibeixen els partits polítics i els sindicats. Censura i repressió política. Enfortiment del centralisme espanyol: es suprimeixen institucions catalanes com la Mancomunitat. -
Period: to
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la seva substitució per la dictabanta del general Dámaso Berenguer. -
Final de la guerra del Marroc
Desembarcament d’Alhucemas: èxit militar espanyol amb ajuda francesa. Millora la imatge de Primo de Rivera i se sent legitimat per passar a una nova etapa. -
Crisi del règim
Crisi econòmica internacional (Crac del 29). Malestar polític i social creixent. Descontentament entre empresaris, militars i intel·lectuals. El rei Alfons XIII comença a retirar-li suport. -
Caiguda de la dictadura
Primo de Rivera dimiteix. El rei intenta tornar a un sistema constitucional, però ja ha perdut suport.
El malestar social i polític creix, especialment en republicans, obrers i nacionalistes. -
Directori civil
Es forma un Directori Civil amb ministres civils, però manté el poder dictatorial. Partit únic: es crea la Unión Patriótica, un partit sense ideologia clara, per donar suport al règim. Desenvolupa una política intervencionista: Obres públiques (carreteres, infraestructures). Nacionalització de serveis i impuls de l’economia. Control dels sindicats a través de comitès paritaris (obrer–patró). -
Caiguda de Primo de Rivera
Primo de Rivera dimiteix i marxa a l’exili (mor poc després). Es nomena Berenguer com a cap de govern per intentar restaurar el sistema anterior. Fracàs del retorn a la normalitat constitucional: crisi final de la monarquia. -
Proclamació de la Segona República
Caiguda de la monarquia d’Alfons XIII després de les eleccions municipals.
Proclamació de la República amb gran suport popular.
El president provisional és Niceto Alcalá-Zamora.
Es redacta una nova Constitució (1931): laica, democràtica, amb sufragi universal (incloent dones), drets socials i reconeixement de les autonomies. -
Bienni reformista (governs d’esquerres)
President del govern: Manuel Azaña.
Grans reformes:
Reforma agrària (redistribució de terres).
Laïcitat: separació de l’Església i l’Estat.
Educació pública: es creen milers d’escoles.
Estatut d’autonomia de Catalunya (1932).
Reforma militar (reduir el poder de l’exèrcit).
Oposició forta de la dreta, de l’Església i de sectors militars. -
Proclamació de la Segona República
Victòria republicana a les eleccions municipals a les grans ciutats.
Alfons XIII marxa a l’exili sense abdicar.
Fi de la Restauració Borbònica i naixement de la Segona República Espanyola. -
Period: to
II REPÚBLICA
El Govern Provisional de la Segona República va governar des del 14 d'abril fins al 15 de desembre de 1931, primer amb Niceto Alcalá-Zamora i després amb Manuel Azaña. Va enfrontar una crisi econòmica que va augmentar la desocupació i el malestar social i va complicar la implementació d'una cultura democràtica enmig d'altes expectatives populars. -
Avanç franquista i resistència republicana
Franco s’imposa com a líder del bàndol nacional.
Setembre: la Junta de Defensa Nacional el nomena Generalísimo i cap del govern nacional.
Batalla de Madrid novembre-desembre: la ciutat resisteix l’ofensiva franquista. -
Bienni conservador (governs de centredreta)
Eleccions generals: guanya la dreta CEDA de Gil Robles amb suport de Lerroux.
Es paralitzen moltes reformes.
1934 Revolució d’octubre: vaga general i insurrecció obrera a Astúries i Catalunya Companys proclama l’Estat Català. Forta repressió.
Conflicte social creixent: enfrontaments entre dretes i esquerres. -
Front Popular i tensions extremes
Febrer 1936 – Guanya el Front Popular coalició d’esquerres: socialistes, republicans, comunistes.
Azaña torna al poder; Alcalá-Zamora és substituït per ell com a president de la República.
Es reactiven les reformes i es concedeix l'amnistia als presos polítics.
Forta tensió social i política: assassinats, violència política i crispació entre dreta i esquerra. -
Cop d’Estat i Guerra Civil
17-18 de juliol Cop d’Estat militar liderat per Franco, Mola i Sanjurjo contra el govern republicà.
El cop fracassa parcialment: comença la Guerra Civil 1936–1939.
Espanya queda dividida entre zona republicana i zona nacional franquista -
Guerra Civil Espanyola
Suport estranger:
Els nacionals reben ajuda de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
La República rep suport limitat de la URSS i les Brigades Internacionals.
Bombardeigs sobre civils Guernica, 1937.
Divisions internes dins del bàndol republicà comunistes vs anarquistes.
1 d’abril de 1939 – Franco proclama la fi de la guerra i comença la dictadura. -
Cop d’estat militar i esclat de la guerra
17-18 de juliol: Cop d’estat contra la Segona República, iniciat per militars com Franco, Mola i Sanjurjo.
El cop fracassa parcialment i Espanya queda dividida en dues zones:
Zona republicana: fidel al govern.
Zona sublevada o nacional: controlada pels militars colpistes. -
Period: to
GUERRA CIVIL
La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, coneguda en aquest país com la Guerra Civil per antonomàsia,[b] va ser una guerra que més tard repercutiria també en una crisi econòmica que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat del 17 de juliol de 1936, perpetrat per part de les forces armades contra el Govern electe de la Segona República. -
Guerra total i internacionalització
Bombardeig de Guernica abril: per l’aviació nazi (Legió Còndor) al servei de Franco. Simbolitza la brutalitat del conflicte.
Batalla de Brunete juliol: fracàs republicà.
Caiguda de Bilbao juny: els nacionals ocupen el País Basc.
Divisions internes en el bàndol republicà: comunistes vs anarquistes Maig del 37 a Barcelona. -
Ofensiva de l’Ebre
Juliol-novembre: Batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la guerra.
Gran ofensiva republicana per evitar l’avenç franquista, però acaba en derrota.
Desembre: els franquistes ocupen Catalunya. -
Fi de la Guerra Civil / Inici de la dictadura
El 1 d’abril, Franco proclama la victòria. Inici de la dictadura franquista.
Règim autoritari, unipersonal, militar i nacionalista.
Forta repressió política, presons, afusellaments i exili massiu de republicans.
Il·legalització de partits i sindicats. Només es permet la Falange (FET y de las JONS). -
Fi de la guerra
Gener: Caiguda de Barcelona. Març: Caiguda de Madrid. El coronel Casado fa un cop dins el bàndol republicà per negociar la pau, però és massa tard. 1 d’abril de 1939: Franco proclama la fi de la guerra. Inici de la dictadura. -
Period: to
FRANQUISME
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. -
Autarquia i aïllament
Autarquia econòmica: Espanya es tanca al comerç exterior, provocant fam i pobresa.
Repressió i censura constants.
Durant la Segona Guerra Mundial, el règim simpatitza amb l’Eix (Alemanya i Itàlia), però manté la neutralitat.
1945 – Final de la guerra: Franco queda aïllat internacionalment. -
Pactes amb els Estats Units i el Vaticà
Acords amb els EUA: bases militars nord-americanes a canvi d’ajuda econòmica.
Concordat amb la Santa Seu: l’Església catòlica recolza el règim.
Fi parcial de l’aïllament internacional. -
Pla d’Estabilització
Fi de l’autarquia. Obertura moderada al capitalisme.
Desenvolupament econòmic i inici del desarrollismo.
Comencen a arribar turistes, inversions i emigració massiva de treballadors espanyols cap a Europa. -
Desenvolupisme i oposició creixent
Gran creixement econòmic anomenat "miracle espanyol Apareixen moviments d’oposició: comissions obreres, moviment estudiantil, Església crítica, nacionalismes catalans i bascos. 1969 – Franco designa Joan Carles de Borbó com el seu successor. -
Atentat d’ETA contra Carrero Blanco
Carrero Blanco, president del govern i home de confiança de Franco, mor assassinat.
El règim entra en crisi. Franco, ja molt gran, perd capacitat de control. -
Mort de Franco
20 de novembre: mor Franco.
S’inicia el procés de Transició democràtica amb Joan Carles I com a rei d’Espanya.
Final de la dictadura. -
Period: to
TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
Es coneix com a transició espanyola o simplement la Transició al període de la història contemporània d'Espanya en què el país va deixar enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco i va passar a regir-se per una Constitució que restaurava la democràcia. Constitueix la primera etapa del regnat de Joan Carles I i forma part de la tercera onada democratitzadora -
Primeres reformes
El rei nomena Adolfo Suárez president del govern. Es dissolen les institucions franquistes. Es promou la Llei per a la Reforma Política, que obre el camí cap a la democràcia. Aquesta llei és aprovada en referèndum (desembre 1976) per gran majoria. -
Primeres eleccions democràtiques
15 de juny de 1977: primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. Guanya la UCD (Unió de Centre Democràtic) d’Adolfo Suárez. Es comença a redactar una nova Constitució democràtica. -
Constitució espanyola
6 de desembre: aprovada en referèndum la Constitució de 1978.
Característiques:
Monarquia parlamentària.
Sufragi universal i drets fonamentals.
Estat autonòmic.
Separació de poders i pluralisme polític. -
Eleccions generals
Torna a guanyar la UCD. Es desenvolupen els estatuts d’autonomia Catalunya, País Basc, Galícia, etc.. Auge de la violència política ETA, extrema dreta. -
Intent de cop d’estat
El tinent coronel Tejero entra al Congrés amb la Guàrdia Civil durant la votació d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. El rei Joan Carles I defensa públicament la democràcia i el cop fracassa. Moment clau per consolidar la transició -
Fi de la Transició
Octubre 1982: Eleccions generals. Guanya el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) de Felipe González. Primer govern d’esquerres de la democràcia. Fi simbòlic de la Transició: Espanya entra a una nova etapa democràtica consolidada