-
Poitiers: A la segona meitat del segle VIII, els francs, van aturar l'avenç musulmà a POITIERS.
-
Es va crear l'any 780 d.C i va acabar el 850 d.C durant el regnat de Carlemany. Es va formar per tal de protegir l'imperi carolingi de les incursions sarraïnes i exercia de frontera.
-
Lluís el Piadós,fill de Carlemany, l'any 801 va convocar un exèrcit per assetjar Barcelona. La conquesta es va estabilitzar a la frontera que anava des de les Corberes a l'eix Llobregat-Cardener, actualment l'anomenem Catalunya Vella.
-
Entre els anys 812 i 820,els francs van dividir el territori en jurisdiccions administratives sense vincles entre aquestes, al cap davant de les quals hi havia un comte nomenat directament pel rei, i del qual eren vassalls.
A l'inici del segle IX, hi havia sis comtats:
- Pallars
- Ribagorça
- Urgell i Cerdanya
- Rosselló
- Empúries
- Girona i Barcelona -
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quant va morir Guifré, els seus fills van heretar els comtats. A partir d'aquell moment la transmissió va ser hereditària i va quedar en mans de les famílies comtals. Guifré el Pelós va morir l'any 897 a Tremp.
-
Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una política d'aliances matrimonials i de pactes amb els altres comtats que van consolidar, a poc a poc, l'hegemonia del Casal de Barcelona.
-
Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona del 911 fins al 947 i comte d'Osona des del 911 fins al 939. Va morir el 15 d'octubre del 950 a La Grassa.
-
Miró I fou fill del comte de Barcelona Sunyer I. Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. (947-966)
-
L'any 985, davant d'una important incursió, el comte Borrell II no va rebre l'ajut militar dels francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat.
-
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansur a finals del segle X. El Califat omeia no van fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'imperi Bizantí, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
-
Era el fill gran del comte Borrell II.Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. (992-1017)
-
Ermessenda es va casar el 993 amb Ramon Borrell, comte de Barcelona (992-1017). Regnava el govern al costat del seu marit. Sembla que Ermessenda fou mare de tres fills.
Un cop vídua, en el seu testament, Ramon Borrell la deixava com a titular de regnar els seus comtats, Ermessenda es va fer càrrec del govern.
L’any 1023, Ermessenda deixà els comtats en mans del seu fill Berenguer Ramon, el qual reclamava poder governar tot sol. -
Berenguer Ramon I, dit el Corbat comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035)
-
Filla dels comtes de la Marca,va casar-se amb Hug el Pietós. D'aquest matrimoni va néixer el seu primer fill Hug. Poc després el va deixar per el comte Ponç II de Tolosa.Van tenir quatre fills.Es van separar el 1053 i se'n va anar amb Ramon Berenguer I. Aquesta unió no va ser acceptada per Blanca d'Empúries i Ermessenda de Carcasssona,i van proposar al papa que els excomuniqués.Almodis va morir,l’any 1071,assassinada per Pere Ramon,fill de Ramon Berenguer i la seva primera muller Elisabet.
-
Ramon Berenguer I fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
-
Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
-
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida, Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
-
Ramon Berenguer III el Gran va començar a regnar el 1097, tenia només quinze anys però ja feia un temps que ajudava el seu oncle Berenguer Ramon II el Fratricida en les tasques de govern.
-
Ramon Berenguer IV dit "el Sant" fou comte de Barcelona(1101-1102) Girona, Osona, i Cerdanya, príncep d'Aragó i comte de Ribagorça.
-
Primer de tot, la unió dels territoris que formaven el regne d'Aragó i el Principat de Catalunya va ser una unió de reis. La unió formal fou el 1137, quan el rei aragonès Ramir II va donar al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV la custòdia del regne en el seu nom i la seva filla Peronella en matrimoni. El casament, però, hauria d’esperar el 1150, quan Peronella complí els 14 anys “reglamentaris” llavors per formalitzar les noces.
-
Peronella I d'Aragó fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i comtessa consort de Barcelona (1137-1162)
-
Ramon Berenguer IV va iniciar accions de guerra per expulsar els musulmans de Lleida i Tortosa. La ciutat va ser ocupada, segons sembla, el 31 de desembre de 1148. El següent objectiu, el 1149, seria Lleida. Lleida i Fraga van ser ocupades el 24 d'octubre. Fins 1153, Ramon Berenguer va dedicar-se a acabar amb tots els reductes musulmans que restaven en territori català.
-
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó es va celebrar l'agost del 1150 a Lleida.
-
L'any 1150, Ramon Berenguer IV va demanar a l'abat del monestir de Font freda que enviés una comunitat de monjos a unes terres acabades d'ocupar al que seria la Catalunya nova.
Els monjos van arribar l'any 1151, s'hi van establir a partir del 1153 i a poc a poc van aixecar el conjunt monàstic. -
Alfons el Cast o el Trobador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.
Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Va morir el 25 d'abril de 1196. -
Pere va guanyar-se el sobrenom de “el Catòlic”, fonamentalment per la seva lluita contra els musulmans. Ja el novembre de 1204 va fer-se coronar com a rei a Roma de mans del papa Innocenci III. Posteriorment va oferir-se per organitzar una frustrada expedició a Terra Santa i va tenir una destacada intervenció en la batalla de Las Navas de Tolosa.
-
Jaume I, començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Violant Árpád, fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251). El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant
-
Arnau de Vilanova (desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.[1]
-
Va ser un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Va ser successor de Jaume el Conqueridor.
-
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1247 - Barcelona, 8 d'abril de 1302)[1] fou reina consort d'Aragó i de València i comtessa de Barcelona (1276-1285), i reina de Sicília (1282-1302). Casada amb el rei Pere el Gran.
-
El 1258, Jaume I va signar amb Lluís IX de França, casat amb Margarida de Provença, el tractat de Corbeil mitjançant el qual Jaume I renunciava als seus drets damunt dels comtats de Tolosa i de Provença. A canvi, Lluís IX renunciava als drets que com a descendent de Carlemany pogués tenir sobre els comtats catalans.
-
Lo mal any primer és com es va conèixer a l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
-
La pesta negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351)El maig de 1348, a la meitat del s XIV, arriba la pesta a Barcelona. Abans ja era a Girona procedent de França. Provenia d’Àsia, per les rutes del comerç. Afecta sobretot a les ciutats on les condicions de la població no són bones des del punt de vista de la higiene, o de l’alimentació. Al conjunt d’Europa, la pesta causa uns 20 milions de morts, quasi la meitat de la població.
-
Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407.La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i
-
Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. Reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els Infants d'Aragó.
-
Fill de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona. -
Joan II dit el Gran va regnar a Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya , que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410).
-
Joana d'Urgell (Sijena, 1415 - 1455), infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
-
Ferran el Catòlic fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.
-
La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences.
