-
Period: 878 to 897
GUIFRÉ EL PELÓS
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
BORRELL II
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc. -
985
SAQUEJAMENT DE BARCELONA
Almansor va saquejar Barcelona al 985. Es va enfrontar contra Borrell II, que va morir a la batalla de Rovirans o Matabous. -
988
BORRELL II S'INDEPENDITZA DEL REGNE FRANC
Després de demanar ajuda al rei franc i denegar-la, Borrell II va declarar trencat el pacte de vassallatge. Des de llavors va considerar-se'n independent i els comtes van actuar com a sobirans del seu territori. -
Period: 1035 to 1076
RAMON BERENGUER I
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona i els nobles es van reconèixer vassalls seus. A més, va consolidar la seva hegemonia sobre els altres comtes, que li van reconèixer l'autoritat. -
Period: 1076 to 1097
RAMON BERENGUER II
Era el fill d'en Ramon Berenguer I, i era comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Era conegut pel sobrenom de Cap d'Estopes. -
Period: 1097 to 1131
RAMON BERENGUER III
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
CONQUESTA DE BALAGUER
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105. Pedro Ansúrez, tutor d'Ermengol VI d'Urgell, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana de Balaghí el 1105. -
1112
MATRIMONI DE RAMON BERENGUER III AMB DOLÇA DE PROVENÇA
Ramon berenguer III (comte de Barcelona) es va casar amb Dolça de Provença (territoris de la Provença). -
1117
CONQUESTA DE TARRAGONA
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana. -
Period: 1131 to 1162
RAMON BERENGUER IV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
1149
CONQUESTA DE LLEIDA
Ramon berenguer IV va conquerir la ciutat de lleida amb l'ajuda del comte d'Urgell. -
1150
MATRIMONI DE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ
L'any 1137 es va concertar el matrimoni de Peronella, filla del rei Ramir II d'Aragó, que tenía només un ant, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint. El matrimonio es va celebrar catorze anys més tard. -
Period: 1162 to 1196
ALFONS EL CAST
Fill de Ramon Berenguer IV
i Peronella d’Aragó. Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
PERE I EL CATÒLIC
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
BATALLA DE MURET
Es va estendre per occitània el catarisme. Així, el Papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars. Aquesta crida ser aprofitada per alguns comtes occitans qué volien erradicar el domini de la Corona d'Aragó. El compte de Tolosa va demanar l'ajut del rei de frança, que, amb el pretext de posar fi al catarisme va intervenir-hi militarment. Pere el catòlic va anar a lluitar al costat dels nobles occitans que eren vassalls seus però va ser derrotat a la batalla de muret. -
Period: 1213 to 1276
JAUME I EL CONQUERIDOR
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània. -
1229
CONQUESTA DE MALLORCA
Al principi del segle XIII el rei Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca. -
1238
CONQUESTA DE VALÈNCIA
Jaume el Conqueridor i Jaume el Just van conquerir el país valencià. -
1258
TRACTAT DE CORBEIL
Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va signar el Tractat de Corbeil
on deia que renunciava als seus drets a Occitània. -
Period: 1276 to 1285
PERE II EL GRAN
Conquesta de Sicília. -
1283
CONQUESTA DE SICÍLIA
Pere el Gran va ser qui va conquerir Sicília. -
Period: 1285 to 1291
ALFONS II EL FRANC
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
JAUME II EL JUST
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
ALFONS III EL BENIGNE
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Seu Vella de Lleida. -
1329
CONQUESTA DE SARDENYA
Jaume II va portar a terme la conquesta de Sardenya, que va durar sis anys i va expulsar els pisans i els genovesos. -
Period: 1336 to 1387
PERE III EL CERIMONIÓS
Fou rei d'Aragó, València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Era el fill d'Alfons III el Benigne. -
Period: 1387 to 1396
JOAN I EL CAÇADOR
Rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. Fou el primer fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília. -
Period: 1396 to 1410
MARTÍ I L’HUMÀ
Va morir sense descendència, i va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona. -
1412
COMPROMÍS DE CASP
La mort sense descendència de Martí l'humà, va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per tal de escollir un nou rei , es van reunir a Casp representants d'Aragó, de València i de Catalunya . Aquest fet històric es coneix com el Compromís de Casp. Pel qual va ser escollit rei Ferran d'Antequera. -
Period: 1412 to 1416
FERRAN I D’ANTEQUERA
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). Ferrán d'Antequera formava part de la familia Trastàmara ,que regnava a Castella. -
Period: 1416 to 1458
ALFONS IV EL MAGNÀNIM
Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. I va conquerir Nàpols. -
1442
CONQUESTA DE NÀPOLS
Entre els anys 1435 i 1442, Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols. -
Period: 1458 to 1479
JOAN II EL SENSE FE
Rei d'Aragó, pare de Carles de Viana. Volia posar fi al pactisme i imposar la seva autoritat. Va comptar amb el suport dels sectors més populars (els remences i la Busca). -
1462
INICI GUERRA CIVIL CATALANA
Joan II el sense fe tenia molt males relacions amb el seu fill Carles de Viana. Aquest conflicte va ser el provocant de que la societat es separés en dos bàndols: la monarquia i la oligarquia catalana. Va acabar guanyant Joan II el sense fe (Capitulacions de Pedralbes). -
1472
CAPITULACIONS DE PEDRALBES
Va ser la victòria de Joan II el sense fe en la Guerra Civil Catalana.