-
785
Carlemany conquesta Girona
L'any 785 la presència d'un exèrcit franc va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els territoris de l'Urgell, la Cerdanya, els Pallars i la Ribagorça, -
801
LLuís el Piadós conquesta Barcelona.
L'any 801, després d'un llarg setge, Barcelona va ser presa per un exèrcit conduit per Lluís el Piadós, fill de Carlemany. Poc després la conquesta es va estabilitzar en una línia frontera que anava des de les Corberes, l'eix Llobregat-Cardener, el Segre mitja i Tremp. -
870
Guifré I el Pelós
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré I el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb el comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quant va morir Guifré, els seus fills van heretar els comtats. -
897
Sunyer I
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola. -
897
Guifré Borell II
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. -
947
Miró I
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona,Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
985
Borrell II
L'any 985, davant una important incursió sarraïna,m el comte Borrell II no va rebre l'ajut militar dels francs que havia en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat. -
992
Ramon Borell I
Ramon Borrell fou comte de Barcelona, Girona i Osona.
Associat al poder pel seu pare el 986, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Vora el 991, es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus. -
1018
Berenguer Ramon I
Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090. -
1035
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona. -
1076
Ramon Berenguer II Cap D'Estopes
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa. -
1076
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Era el germà de Ramon Berenguer II -
1097
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III , dit el Gran fou comte de Barcelona i Girona, comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya. -
1131
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant, fou comte de Barcelona i Girona, príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas i regent del comtat de Provença on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. -
1137
Peronella D'Aragó
Peronella I d'Aragó fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça, Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. També és coneguda com a Peronella Ramires. -
1162
Alfons I
Alfons el Cast fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. -
1196
Pere I
Pere el Catòlic va ser comtat de Tolosa, 1213. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de Montpeller. És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. -
1213
Jaume I
Jaume el Conqueridor, fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. -
1276
Pere II
Pere el Gran fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
1285
Alfons II
Alfons el Franc o el Liberal fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291). -
1291
Jaume II
Jaume el Just fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya. Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma». -
1327
Alfons III
Alfons el Benigne Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida. -
1328
Joan I
Joan el Caçador fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya, Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
1336
Pere III
Pere el Cerimoniósfou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca, Duc d'Atenes i de Neopàtria, i finalment comte d'Empúries. -
1396
Marti I
Martí l'Humà va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries, i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I. -
1412
Ferran I
Ferran I d'Aragó fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, i regent de Castella, on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. -
1416
Alfons IV
Alfons el Magnànim fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. -
1458
Joan II
Joan II el Sense Fe fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Navarra, duc de Montblanc, de Gandia, de Barcelona
i de Ribagorça. -
1462
Enric I
Enric IV de Castella fou príncep d'Astúries (1425-1454) i rei de Castella i Lleó (1454-1474). -
1463
Pere IV
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal Granollers, proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella. -
1466
Renat I
Renat I dit el Bo fou Duc de Lorena, Comte de Provença i duc d'Anjou, Rei de Nàpols, rei titular de Jerusalem i Comte de Barcelona. -
1479
Ferran II
Ferran el Catòlic fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília, rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona, rei de Castella, de Sardenya, de Nàpols, regent de Castella i rei de Navarra.