-
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona.
Va donar els comtats en herència als seus fills. -
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen.
Declara els comtats catalans independents del
regna franc. -
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle x. -
La desafecció mútua ja havia durat massa anys, a partir d’aquest moment ja s’ho podia manegar tot sol i el 988, quan li va arribar el document de vassallatge al nou rei franc, Borrell també es va fer el sord. Els comtats catalans esdevenen un estat independent de fet -
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona
-
El Fratricida fou comte de Barcelona (1076-1097). Era fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. Va néixer el 1053 o el 1054 i va succeir el seu pare, Ramon Berenguer I, el 1076. Els bessons no hi estaven d'acord, i van dividir les seves possessions contra la voluntat del seu pare. Ramon Berenguer II va morir a mans del seu germà, Berenguer Ramon II el 5 de desembre de 1082.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona.
Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
Amb la conquesta de Balaguer per part del rei Ferran d'Antequera i la desaparició del comtat d'Urgell, la ciutat es va incorporar a la corona d'Aragó i es va iniciar la transició cap a l'edat moderna. -
El 3 de febrer de 1112 se celebra a Arle el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i la comtessa Dolça de Provença. L’enllaç uneix dos llinatges nobles que tenen com a enemic comú a Bernat Ató de Beziers, aliat de Tolosa. -
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana -
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així
la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
L’any 1149 és el de la conquesta de Lleida, la darrera ciutat important de Catalunya que caigué a mans dels cristians. Foren gairebé quatre segles de domini àrab. No hi ha cap comarca entre totes les terres que més endavant haurien de constituir el Principat, que rebés amb tanta força l’empremta corànica com el Pla de Lleida. -
L'enllaç matrimonial era la culminació dels acords de Barbastre, signats tretze anys abans (1137) entre Ramon Berenguer IV i Ramiro II —pare de Petronila-. Els acords de Barbastre s'havien materialitzat per la negativa dels estaments polítics aragonesos (els braços nobiliari i eclesiàstic) a casar l'hereva Petronila amb l'hereu del tron de Castella a causa del temor a desaparèixer com a entitat independent. -
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant
contra els francesos pel territori d’Occitània. -
La batalla de Muret va ser una confrontació militar que va tenir lloc el 12 de setembre de 1213 a la plana de Muret, localitat del sud de França. La batalla va ser la batalla decisiva de l'anomenada creuada albigense. S'hi van enfrontar les forces del rei Pere II d'Aragó i Simón IV de Montfort. La batalla es va llegir en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Toulouse. -
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València.
Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual
renuncia als territoris d’Occitània. -
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l' esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques -
El Regne de València va ser conquerit el 1238 per Jaume I el Conqueridor durant la Primera Guerra de Reconquesta. Aquesta guerra va ser deslliurada entre els cristians de la Corona d'Aragó i els musulmans de la Taifa de València. La conquesta de València per part de Jaume I va marcar l'inici de l'expansió del Regne d'Aragó. -
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essones, a la regió d'Illa de França) entre Lluís IX de França i Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanocatalanes. -
Conquesta de Sicília
-
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302. Aquest article tracta la primera part de la guerra (1282–1294) entre la Corona d'Aragó i la casa d'Anjou, la qual regnava a Nàpols i França. Per l'article genèric del conflicte, vegeu Guerra de les Vespres Sicilianes. -
Conquesta de Menorca.
-
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de
Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alfonso, en occità Anfós, en llatí Alfonsus, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys.
-
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories (anomenades giudicati), de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. -
Pere IV d’Aragó (III en la numeració catalana) va néixer a Balaguer l'any 1319. Fill primogènit d’Alfons el Benigne i de Teresa d’Entença, el sobrenom amb el que va passar a la història no s'ajusta a la realitat, perquè el rei era va ser un home cruel i violent. També se'l coneix com "el del punyalet".
-
Joan I d’Aragó va néixer a Perpinyà el 1350, fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Era el desitjat mascle que posava fi al debat successori encetat per Pere en declarar la seva primogènita, Constança, com a Hereva al tron, decisió que havia conduit la monarquia a la guerra contra la noblesa aragonesa i valenciana. Ara bé, la crisi successòria del regnat del Cerimoniós semblarà un acudit al costat del drama familiar de Joan, coronat duc de Girona en néixer.
-
Mor sense descendència.
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. -
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412).
-
Conquesta de Nàpols.
-
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou. -
Guanya la Guerra Civil Catalana.
-
La guerra civil catalana (1462-1472) va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. -
La Capitulació de Pedralbes signada el 24 d'octubre de 1472 va posar fi a la guerra civil catalana ja que segons els termes de la mateixa no només es rendia Barcelona, després del dur lloc al qual havia estat sotmesa per l'exèrcit del rei Joan II d'Aragó, sinó tot el Principat de Catalunya, que s'havia rebel·lat contra el seu sobirà el 1462.