-
878
Guifré I el Pelós.
-
Period: 878 to 897
Guifré I el Pelós.
Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Besalú i Girona, que inicia una dinastia de cinc segles, fins el Compromís de Casp (1412). -
897
Guifré II.
-
Period: 897 to 911
Guifré II
Conegut també com Borrell I. Fill de Guifré I. Va ser l' últim en prestar vassallatge a un monarca franc. -
911
Sunyer I
-
Period: 911 to 947
Sunyer I
Era germà de Guifré II. Fou comte de Barcelona, de Girona i d' Osona. -
947
Borrell II
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret. -
947
Miró I
-
Period: 947 to 988
Borrell II
-
Period: 947 to 966
Miró I
Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare. El seu pare va ser Sunyer I. -
988
Borrell II
-
Period: 988 to 992
Borrell II
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona. -
992
Ramon Borrell
-
Period: 992 to 1017
Ramon Borrell
Fill de Borrell II. Va estar associat al poder pel seu pare al 988. Va governar en solitari a partir del 992. Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb qui va tenir dos fills. -
1017
Berenguer Ramon I
-
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
Va ser comte de Barcelona entre 1017-1035. Va ser fill de l' anterior. És anomenat "El corbat". Quan va morir el seu pare ell encara era menor d' edat i la seva mare va actuar com a la seva tutora. -
1035
Ramon Berenguer I
-
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, El Vell
Va ser anomenat el "Vell". Va ser el comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i rasés.Va activar les campanyes militars contra els musulmans. -
1076
Ramon Berenger II
Se'l anomenava "Cap d' Estopa" degut a la seva espessa cabellera de color ros palla. va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasez. -
1076
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II el Fraticida va ser comte de Barcelona. Va ser fill de Ramon Berenguer I. Al principi va governar juntament amb el seu germà bessó, Ramon Berenguer II. -
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
-
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenger II
-
1095
Ramon Berenguer III
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Provença i Cerdanya. Va governar durant un temps amb el seu tiet, Berenguer Ramon II el Fraticida. Fins que aquest se'n va anar a la primera creuada on va morir. Al 1112 es va casar amb Dolça de Provença. -
Period: 1095 to 1097
Ramon Berenguer III
-
1097
Ramon Berenguer III
Casament amb Dolça de Provença. -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
-
1131
Ramon Berenguer IV
Va ser comte de Barcelona, Girona i de Ribagorça i regent del comtat de Provença. Va rebre de Ramir II d' Aragó el Regne d' Aragó i va esdevenir príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es va casar amb Peronella, la filla de Ramir II. Mai va ser rei. -
Period: 1131 to 1137
Ramon Berenguer IV
-
1137
Ramon Berenguer IV
Corona Catalano-Aragonesa. -
Period: 1137 to 1162
Ramon Berenguer IV
-
1162
Alfons I
També va ser anomenat el "Trovador". Va ser rei d' Aragó i comte de Barcelona i marquès de Provença.Va ser la primera persona en ser alhora comte de Barcelona i rei d' Aragó. -
Period: 1162 to 1196
Alfons I
-
1196
Pere I
Va ser anomenat també Pere II d' Aragó i Pere I de Catalunya- Aragó. Fou sobirà de la corona d' Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d' Aragó. Es va casar el 1204 amb maria de Montpeller. Va morir a la desfeta de Muret. Això va ser la fi de la influència transpirinenca. -
Period: 1196 to 1213
Pere I
-
1213
Jaume I
Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans. Jaume I va viure 68 anys, que era molt en aquella època. També va tenir moltes dones i almenys 14 fills. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I
-
1276
Pere II
Va ser anomenat també Pere el Gran o dels "francesos" per la victòria de coll de Panissars. Va ser fill de Jaume I el Conqueridor. Va ser comte de Ribagorça, Rei d' Aragó i comte de Barcelona. Es va casar amb Constància de Sícilia. -
Period: 1276 to 1285
Pere II
-
1285
Alfons II
Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II
-
1291
Jaume II
Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
Period: 1291 to 1327
Jaume II
-
1327
Alfons III
Alfons III d'Aragó, anomenat el Liberal o el Franc, va ser rei d'Aragó, i de València, i comte de Barcelona, entre 1285 i 1291, i rei de Mallorca entre 1286 i 1291. -
Period: 1327 to 1336
Alfons III
-
1336
Pere III
Pere III fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
Period: 1336 to 1387
Pere III
-
1387
Joan I
Joan I fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
Period: 1387 to 1396
Joan I
-
1396
Martí I
A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília. -
Period: 1396 to 1410
Martí I