Història de la Filosofia

  • Period: 624 BCE to 546 BCE

    Tales de Milet

    Considerat el primer filòsof. Va postular l'aigua com a principi primordial (arkhé) de totes les coses.
  • Period: 570 BCE to 495 BCE

    Pitàgores

    Filòsof i matemàtic. Creia en la immortalitat de l'ànima i en la importància dels nombres com a base de la realitat.
  • Period: 540 BCE to 480 BCE

    Heràclit d'Efes

    Filòsof del canvi constant. Va afirmar que "tot flueix" i que el foc és l'element primordial.
  • Period: 514 BCE to 450 BCE

    Parmènides d'Elea

    Filòsof de l'ésser immutable. Va argumentar que l'ésser és únic, immutable i etern, i que el canvi és una il·lusió.
  • Period: 500 BCE to 1400

    Història Filosofia Medieval

  • Period: 486 BCE to 410 BCE

    Protàgores

    Filòsof grec. Un dels principals exponents del moviment sofista. Deia que “L'ésser humà és la mesura de totes les coses” deia que parlar bé ajuda a mostrar la bondat. Tot i que pensava que el coneixement depèn de cada persona. Defensava que es pot ser bon si s'aprèn moltes coses.
  • Period: 484 BCE to 380 BCE

    Gòrgies

    Filòsof grec. Defensava que la veritat és difícil de conèixer. I que la paraula i l’oratòria poden convèncer a la gent, fins i tot sense tenir raó, ja que amb uns bons arguments i usant bé les paraules pots convencer a molta gent.
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    Sòcrates

    Filòsof que va desenvolupar el mètode de la dialèctica per arribar a la veritat. Va defensar la importància del coneixement d'un mateix i la virtut.
  • Period: 428 BCE to 348 BCE

    Plató

    Discípul de Sòcrates. Va formular la teoria de les Idees, segons la qual existeix un món de formes perfectes i eternes que són el model del món sensible.
  • Period: 400 BCE to 502 BCE

    Història Filosofia antiga

  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Aristòtil

    Discípul de Plató. Va desenvolupar la lògica, la metafísica, l'ètica i la política. Va creure en la importància de l'observació i l'experiència per a l'adquisició del coneixement.
  • Period: 341 BCE to 270 BCE

    Epicur

    Filòsof grec. Deia que el més important a la vida és ser feliç, evitant el dolor. Explicava que cal portar una vida senzilla, tenir bons amics i aprendre coses per estar tranquil.
  • Period: 4 BCE to 65

    Séneca

    Filòsof romà. Deia que per ser feliç cal controlar les emocions i viure de manera senzilla. Has d'acceptar les coses que no podem canviar i aprendre a viure amb elles. Creia que la tranquil·litat interior ajuda a portar una bona vida.
  • Period: 354 to 430

    Agustí d’Hipona

    Cristià. Deia que la felicitat de veritat tan sols es troba en Déu i que la fe ajuda a entendre la vida. Explicava que les persones tenien que reflexionar sobre els seus actes per acostarse a Déu i tenir una millor vida.
  • Period: 1225 to 1274

    Tomàs d’Aquino

    Cristià. Deia que la raó i la fe poden treballar juntes per entendre Déu i la vida. Explicava que la moral i les lleis ajuden les persones a portar una vida justa i feliç.
  • Period: 1285 to 1347

    Guillem D’ockam

    Filòsof anglès. Deia que la manera més senzilla d’explicar les coses és la millor, que no cal complicar les coses i explicacions si no es necessari. També defensava que la fe i la raó són diferents
  • Period: 1400 to

    Història Filosofia Moderna

  • Period: to

    Descartes

    Filòsof anglès. Creia que el coneixement ve dels sentits i que no hi ha veritat absoluta en res. També pensava que Déu és el creador i la religió és privada, que no ha de controlar la política. I opina que la llei natural obliga a respectar els altres i ajuda a viure en harmonia.
  • Period: to

    David Hume

    Filòsof escocès. Volia respondre preguntes sobre l'ésser humà i el coneixement. Defensava que tot el que sabem ve de l’experiència i dels sentits. Deia que el coneixement és una combinació d’idees que provenen de les impressions que rebem personalment del món. Rebutjava les idees innates i afirmava que les veritats no són absolutes, i poden canviar segons l’experiència.
  • Period: to

    Kant

    Va afirmar que el coneixement és la combinació entre l’experiència i les estructures mentals. Va defensar que només podem conèixer els fenòmens, no la cosa en si. En moral, va formular l’imperatiu categòric: actuar segons normes que puguin valer per a tothom.
  • Period: to

    Història Filosofia Contemporània

  • Period: to

    Ortega y Gasset

    Filòsof espanyol que va defensar la identitat de cada persona “jo sóc jo i la meva circumstància”. Va introduir el persepctivisme (la veritat depèn de la perspectiva i la vida de cada individu) i el raciovitalisme (la realitat ha de servir a la vida concreta). També va criticar la societats de masses i la seva amenaça per la cultura.
  • Period: to

    Heidegger

    Filòsof alemany que va estudiar l’existència humana com a “Daisen”, va afirmar que només l’ésser humà es pregunta per sentit de l’ésser i va criticar la tecnologia moderna.
  • Period: to

    Gadamer

    Filòsof alemany que va desenvolupar l’hermenèutica filosòfica, centrada en la comprensió com a diàleg entre el lector i el text. Defensava que la realitat no és un mètode objectiu, sinó un procés històric.
  • Period: to

    T. Adorno

    Filòsof alemany que va criticar la raó i la societat amb la dialèctica negativa, va analitzar la indústria cultural i va defensar l’art com a resistència.
  • Period: to

    Maria Zambrano

    Filòsofa i escriptora espanyola que va desenvolupar la raó poètica (forma de coneixement que junta la raó i la poesia. Va defensar la dignitat humana i la llibertat individual. Va ser la primera dona en rebre el Premi Cervantes (1988)
  • Period: to

    Sartre

    Filòsof francès que va afirmar que l’existència precedeix de l’essència “som el que fem, no el que estem predestinat a ser”. Va defensar la llibertat absoluta i la responsabilitat personal. Va dir “l’infern són els altres” referint-se al judici extern.
  • Period: to

    Hannah Arendt

    Filòsofa alemanya que va estudiar la condició humana i el totalitarisme. Va introduir la banalitat del mal i va defensar la llibertat política.
  • Period: to

    Habermas

    Filòsof alemany de l’Escola de Frankfurt que va desenvolupar la teoria de l’acció comunicativa, centrada en la raó comunicativa com a eina per a la comprensió mutua. També va defensar la democràcia deliberativa i va analitzar l’esfera publica.