-
El Tractat de Fontainebleau
Fou un tractat entre Espanya i França per la invasió per part d'ambdues potències de Portugal, aliats amb Gran Bretanya, durant el regnat de Carles IV. -
Period: to
La Guerra del francés
Va ser un conflicte bèl·lic entre el poble espanyol i els francesos iniciat a causa de l'entrada de les tropes napoleòniques. Va finalitzar amb la recuperació de la corona d'Espanya per part de Ferran VII -
Les Corts de Cadis
El govern alternatiu anomenat Junta Suprema Central, convoca les Corts de Cadis per decidir la seva organització i destí (Constitució) ja que es trobaven en plena guerra amb les francesos. -
La Constitució
Es firmà la Constitució la qual recollia els següents principis bàsics del liberalisme polític:
- Sobirania nacional
- Divisió de poders ( legislatiu, executiu i judicial)
- Sufragi universal masculí
- Drets individuals
- Igualtat davant la llei per part de tota la població espanyola -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Ferran VII, fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma, fou príncep d'Astúries (1788-1808) i finalment coronat rei d'Espanya en mig de la guerra del francès -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Amb el retorn de Ferran VII a Espanya, després de la Guerra del Francés, decreta com a il·legal les Corts de Cadis i per tant anul·la la seva obra: la Constitució (1812) -
Period: to
El Trienni Liberal
Període liberal durant el regnat de Ferran VII iniciat amb el pronunciament de Rafael Riego que va obligar al rei a jurar la Constitució del 1812, entre altres conseqüències. Va finalitzar amb la derrota dels liberals gràcies a l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Period: to
La dècada Ominosa
Va provocar una forta repressió en contra els liberals però es va evidenciar la crisis absolutista per la seva incapacitat en resoldre les inquietuds del país. Va acabar sent la fallida de l'absolutisme -
Period: to
La revolució liberal
Amb la successió d'Isabel, la filla de Ferran VII després de la seva mort amb tres anys d'edat els grups liberals (isabelins) van anar aconseguint poder gràcies a la regència de Maria Cristina, mare d'Isabel -
Period: to
Les Guerres Carlines
Van consistir en 3 guerres en les quals el moviment polític carlí (sectors absolutistes), que estaven en contra de la reina Isabel II, van lluitar pel manteniment de l'Antic Règim (furs, monarquia absoluta...). Van acabar derrotats i va comportar l'exili del príncep Carles. -
Period: to
La 1a Guerra Carlina
Primer enfrontament civíl desenvolupat al nord de la península entre isabelins i carlins. Va comportar la derrota del bàndol absolutista gràcies a l'exèrcit dirigit pel General Espartero. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
La regent Maria Cristina, mare d'Isabel la cobrirà durant el temps en que aquesta sigui menor. Buscarà ajuda en els grups liberals i implantarà un sistema liberal i de monarquia parlamentària. Elaboraran la Constitució del 37. -
La Constitució del 37
S'implanta una monarquia constitucional l'any 1835 la que comporta l'elaboració d'aquesta constitució reconeixent:
- Sobirania nacional
- Drets individuals
- Reducció de les funcions del rei
- Sufragi censatari -
Conveni de Bergara
Pacte acordat pel General Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, implicant el reconeixement de Isabel II com a reina d'Espanya. -
Period: to
Regència del General Espartero
Els liberals progressistes van forçar la dimissió de Maria Cristina, donant la regència al general Espartero. Les seves bases eren la política lliurecanvista i l'autoritarisme que van provocar la seva pròpia dimissió i la proclamació de la reina Isabel amb 13 anys. -
Period: to
L'etapa Isabelina
Regnat d'Isabel II -
Period: to
Dècada moderada
Es consolida un liberalisme conservador i centralista gràcies a que el Partit Liberal Modern tenia el poder amb el suport de la Corona. S'estableix la Constitució del 1845 -
Constitució del 45
Fou de tendència liberal i molt conservador on s'hi recollia els principis polítics del Partit Moderat:
- Monarquia constitucional
- Sufragi censatari
- Sobirania compartida entre la monarquia i les Corts -
Period: to
La 2a Guerra Carlina
Guerra dels Matiners, es va dur a terme en gran part a la província catalana. El bàndol carlí va tornar a caure derrotat pels liberals a la ciutat de Barcelona. -
Period: to
El Bienni Progressista
El Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II. Dona pas a un govern dirigit per Espartero on es fa una nova desamortització i s'impulsa el ferrocarril a causa del desenvolupament d'un govern progressista amb el pronunciament de Vicálvaro. -
Period: to
Governs d'Unió liberal i Moderats
Caracteritzat pel govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell. Es desenvolupa el colonialisme i la Guerra d'Àfrica al Marroc. Va ser la tercera i última etapa del regnat d'Isabel II. -
La Revolució del 68 (La Gloriosa)
Va provocar la exiliació de Isabel II, a causa del pronunciament dut a terme pels generals Prim i Serrano i l'almirall Topete amb l'ajuda de la Unió Liberal, els progressistes i dels demòcrates. -
La Constitució del 68
Va ser aprovada pel govern provisional del general Serrano amb Prim com a president, després del triomf de la Revolució del 1868. Va comportar varies reformes:
- Reconeixement dels drets fonamentals
- Sufragi universal masculí -
Period: to
Sexenni democràtic
Etapa més democràtica però també inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va establir una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república, la primera en la seva història. -
Period: to
La monarquia democràtica d'Amdeu I de Savoia
S'escull a Amdadeu de Savoia, de la casa real italiana com a rei amb l'ajuda del general Prim, però no va rebre suport dels moderats, carlins i republicans qui provoquen la fi dels seu regnat. -
Period: to
La 3a Guerra Carlina
Derrota final carlina desenvolupada al Maestrat, Catalunya, País Basc i Navarra provocant l'exili del pretendent a la corona, el príncep Carles. -
Period: to
La Primera República
Es proclama la primera república espanyola de la història la qual impulsava reformes socials i un Estat Federal. Va finalitzar amb el cop d'estat del general Pavía i amb la proclamació d'Alfons XII, fill d'Isabel II. -
Cop d'estat de Pavía
Es va dur a terme l'ocupació de l'edifici del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats quan s'estava fent la votació d'un nou president del Poder Executiu de la República. Va provocar la dissolució de la primera República