Segona repblica espanyola 1 728

Segona República

  • Period: to

    BIENNI PROGRESSISTA

    Primera etapa:
    - 1931 - 1933
    - Eleccions del 31
    - Constitució 1931
  • Segona República Espanyola

    Segona República Espanyola
    Les eleccions del 12 d'abril donen la victòria a les forces republicanes, el rei Alfons XIII renuncià a la corona i el dia 14 es proclama la Segona República Espanyola.
  • República Catalana

    República Catalana
    Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
  • Llei de retir de l'oficialitat (1931)

    Llei de retir de l'oficialitat (1931)
    Alguna de les mesures:
    - Tots els oficials havien de prometre adhesió a la República
    - Es va reduir el nombre d'unitats i oficials
    - Es van suprimir alguns rangs tradicionals
    - Van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar.
    - Es va crear la Guàrdia d'assalt
  • Period: to

    Reforma Militar

    Manuel Azaña va crear un exèrcit professional i democràtic.
    - Redueix els efectius de l'exèrcit
    - Acaba amb la macrocefàlia
    - Acabar amb la intervenció de l'exèrcit a la polítca
  • Period: to

    Reforma Religiosa

    A la constitució es va limitar la influència de l'esglesia (estat laic, supressió dels pressupost de culte i clero...). La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República.
  • Period: to

    Reforma Agrària

    Va ser una reforma molt important ja que al 1931 la meitat de la població treballava en l'agricultura. Els primers decrets van ser:
    - Fixació de la jornada laboral en 8 hores.
    - Establiment de salaris mínims
    - Prohibició de rescindir els contractes d'arrendament.
    - Obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes.
  • Generalitat de Catalunya

    Generalitat de Catalunya
    Creació de la Generalitat de Catalunya. Va estar en mans de republicans i catalanistes d'esquerres i va assumir les competències de les 4 diputacions.
  • Debats parlamentaris

    Debats parlamentaris
    Al maig van començar els debats parlamentaris sobre la presentació de l'Estatut de Núria. Tres posicions:
    - Govern centrals: Concedir a Catalunya una autonomia moderada.
    - Parlamentaris catalans: Front comú per reclamar una autonomia àmplia.
    - Oposició de dretes: Defensava una Espanya unitària.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    46 membres presidits per Jaume Carner reunits al Santuari de Núria. Es va redactar un projecte d'Estatut per Catalunya:
    - La República havia de tenir caràcter federal.
    - Sobirania en el poble.
    - Estat autònom dins la República Espanyola
    - Català com a llengua oficial.
    La generalitat assumia competències en ensenyament, policia, sanitat...
    L'estatut de Núria va ser aprvat per un plebiscit popular el 2 d'agost.
  • Eleccions

    Eleccions
    Participació molt alta, la victòria va ser per la coalició d'esquerres. Niceto Alcalà Zamora va ser nomenat cap de govern.
    Aquestes eleccions van donar el triomf a Esquerra Republicana.
  • Presentació de l'Estatut a les Corts de Madrid

    Presentació de l'Estatut a les Corts de Madrid
    Macià presenta l'Estatut a les Corts de Madrir per la seva aprovació. alguns sectors dretans van considerar-lo un perill per la unitat espanyola.
  • Llei de Contractes de Treball

    Llei de Contractes de Treball
    Creada per Francisco Largo Caballero. Regulava la negociació col·lectiva (per una banda els amos i per l'altre els representants dels treballadors),
  • Llei de Jurats Mixtos

    Llei de Jurats Mixtos
    Creat per Francisco Largo Caballero. Poder d'arbitratge, de decisió i s'estableixen 7 dies de vacances pagades.
  • Constitució 1931

    Constitució 1931
    Declaració de drets i llibertats, caràcter democràtic i progressista:
    - Vot als 23 anys, sufragi a les dones.
    - No discriminació per sexe, origen o riquesa.
    - Laïcitat de l'Estat, cap religió oficial.
    - Treball com a obligació social.
    - Matrimoni civil i divorci.
  • Reforma religiosa

    Reforma religiosa
    A la constitució es va limitar la influència de l'esglesia (estat laic, supressió dels pressupost de culte i clero...). La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República.
  • Fets de Castilblanco

    Fets de Castilblanco
    Fets provocats per la repressió contra l'agitació social. Enfrontament entre els camperols de Castilblanco i la Guàrdia Civil.
  • Intent Cop d'Estat Sanjurjo

    Intent Cop d'Estat Sanjurjo
    El general Sanjurjo va fer un intent de cop d'estat de dretes. Els republicans van tancar files.
  • Llei de reforma agrària

    Llei de reforma agrària
    La llei de reforma agrària és aprovada amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. Els resultats inicials van ser molt escassos per la complexitat, la lentitud burocràtica i la resistència dels propietaris entre d'altres.
  • Aprovació Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Aprovació Estatut d'Autonomia de Catalunya
    Es va aprovar l'estatut d'autonomia de Catalunya amb els vots a favor d'una part important de la Cambra. Diferencies amb l'Estatut de Núria:
    - Catalunya regió autònoma dins l'Estat Espanyol.
    - Català i castellà llengües oficials.
    - Competències retallades, compartides amb l'Estat central.
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Eleccions al Parlament de Catalunya
    Es van convocar eleccions al parlament de Catalunya i es van formar dues coalicions:
    - Liderada per Esquerra Republicana: Model social republicà, progressista, laic, d'esquerra moderada.
    - Al voltant de la Lliga. Projecte conservador, catòlic. Oposat al reformisme social i laïcisme de les esquerres.
  • Period: to

    La tasca del govern autonòmic de Catalunya

    ECONOMIA, agricultura:
    - Creació de cooperatives i centre d'experimentació agrària.
    - Problemes pagesos arrendataris.
    - Llei que permetés l'accés a la propietat.
    POLÍTICA SOCIAL:
    - Llei de Bases: Programa per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència social.
    - Es crea l'Institut Contra l'Atur Forços (pels drets dels aturats)
    - Millora d'hospitals, assistència mèdica...
    ENSENYAMENT:
    - Noves escoles i instituts.
    - Cooeducació i laïcitat.
    - Millor de les condicions laborals i salarials.
  • Lluís Companys i Francesc Macià

    Lluís Companys i Francesc Macià
    Lluís Companys va ser proclamat president del Parlament i Francesc Macià va ser triat president de la Generalitat.Quan Macià va morir, passa a ser-ho Companys fins al 1940.
  • Fets de casas viejas

    Fets de casas viejas
    Revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte. Això ve provocat per la repressió contra l'agitació social que s'estava vivint.
  • CEDA

    CEDA
    Es crea la Confederación Española de Derechas Autònomas. Líder: José M. Gil Robles.
  • Llei de Congregacions

    Llei de Congregacions
    Aquesta llei posa límits a la possessió de béns per les comunitats religioses.
  • Eleccions generals espanyoles

    Eleccions generals espanyoles
    Es convoquen noves eleccions. L'esquerra es desuneix i Azaña perd credibilitat. La banda anarquista es va absentar, l'esquerra estava desunida i es va concentrar molt en la dreta.
    Forces polítiques amb millor resultat:
    - Partit Radical de Lerroux.
    - CEDA de Gil Robles.
  • Unión Militar Española

    Unión Militar Española
    Després del intent de cop d'Estat del general Sanjurjo es creà la Unión Militar Española. Era una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes.
  • Period: to

    BIENNI CONSERVADOR O NEGRE

    El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, accions:
    1. Paralització de gran part de la reforma agrària.
    2. Intentà contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero.
    3. Reformes a l'exèrcit.
    4. Reformes a l'educació, es redueix el pressupost.
    5. Es paralitza la discussió del projecte d'estatut basc.
  • Mort Francesc Macià

    Mort Francesc Macià
    Mort Francesc Macià.
  • Llei de contractes de conreu

    Llei de contractes de conreu
    Catalunya i el govern central van tenir molts conflictes per la qüestió rabassaire. Es va aprovar la llei de contractes de conreu:
    - Garantia als pagesos rabassaires a l'accés a la propietat de les terres que treballaven.
    - El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar la llei incostitucional.
    - El govern de la Generalitat va acceptà l'anul·lació i la va tornar a fer quasi igual.
  • 3 carteres ministerials a la CEDA

    3 carteres ministerials a la CEDA
    Davant la mobilització obrera la CEDA va reclamar una acció contundent pel que fa a l'ordre públic i va exigir participar en el govern. Es va atorgar 3 carteres ministerials a la CEDA i la UGT va fer una vaga general per impedir un nou govern.
  • Revolució miners d'Astúries

    Revolució miners d'Astúries
    Els minaires van anar a la revolució social, van ocupar pobles i casernes. Van ocupar Oviedo i el govern va enviar la Legió d'Àfrica amb Franco. La resistència va durar 10 dies, la repressió va ser molt dura.
  • República Catalana

    República Catalana
    Es proclama la República Catalana. Els partits i sindicats d'esquerra organitzen una vaga general, la CNT no estava d'acrod amb la vaga ja que era un tema polític. Va fracassar. Es va proclamar l'estat de guerra i l'exèrcit va ocupar el palau de la Generalitat.
  • Suspensió Estatut d'Autonomia i Llei de contractes de conreu

    Suspensió Estatut d'Autonomia i Llei de contractes de conreu
    Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia a causa dels fets del sis d'octubre de 1934 i s'anul·la la Llei de contractes de conreu.
  • Jose M. Gil Robles i Franco

    Jose M. Gil Robles i Franco
    Es va nomenar Jose M. Gil Robles ministre de guerra i Francisco Franco cap de l'estat Major.
  • Projecte Constitució

    Projecte Constitució
    La CEDA presenta un projecte per modificar la Constitució (revisió de les autonomies, abolició del divorci...)
  • Cas de l'Estraperlo

    Cas de l'Estraperlo
    El Partit Radical de Lerroux que estava formant coalició amb la CEDA es va enfonsar per el Cas Estraperlo un cas de corrupció política.
  • Convocatòria d'eleccions

    Convocatòria d'eleccions
    Alcalà Zamora va decidir convocar noves eleccions legislatives per el frebrer de 1936.
  • Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga

    Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga
    Després de les eleccions Manuel Azaña és elegit president de la República i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern.
  • Eleccions

    Eleccions
    Els partits catalanistes d'esquerra s'agrupen en el front d'esquerres, volien amnistia política per als presos del 34, restablir l'estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu. Els partits de dretes es van agrupar en el front català de l'ordre.
    A Espanya el Front Popular va aconseguir un 48% i el Bloque Nacional un 46%, a Catalunya les Esquerres un 59% i el Front d'Ordre un 41%.
    Nou govern majoritàriament format per Republicans d'Esquerra.
  • Period: to

    FRONT POPULAR

    Després de les eleccions de 1936 es va posar en marxa el programa pactat:
    - Amnistia per als presos polítics.
    - S'òbligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats.
    - País Basc i Galícia negocien per aprovar els estatuts.
    - Es repren el procés reformista.
    L'església estava en contra de la República. L'oposició es va radicalitzar i va aparèixer el Grup de falangistes (paramilitars)
    Catalunya:
    - Es restableix la Generalitat i les seves institucions.
    - Llei de Contractes de Conreu.
  • Guerra Civil Espanyola

    Guerra Civil Espanyola
    Esclat de la Guerra Civil Espanyola. Formació de dos bàndols, els nacionals i els republicans.