-
Primera etapa:
- 1931 - 1933
- Eleccions del 31
- Constitució 1931 -
Les eleccions del 12 d'abril donen la victòria a les forces republicanes, el rei Alfons XIII renuncià a la corona i el dia 14 es proclama la Segona República Espanyola.
-
Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
-
Alguna de les mesures:
- Tots els oficials havien de prometre adhesió a la República
- Es va reduir el nombre d'unitats i oficials
- Es van suprimir alguns rangs tradicionals
- Van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals d'honor, el Consell Suprem de Justícia Militar.
- Es va crear la Guàrdia d'assalt -
Manuel Azaña va crear un exèrcit professional i democràtic.
- Redueix els efectius de l'exèrcit
- Acaba amb la macrocefàlia
- Acabar amb la intervenció de l'exèrcit a la polítca -
A la constitució es va limitar la influència de l'esglesia (estat laic, supressió dels pressupost de culte i clero...). La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República.
-
Va ser una reforma molt important ja que al 1931 la meitat de la població treballava en l'agricultura. Els primers decrets van ser:
- Fixació de la jornada laboral en 8 hores.
- Establiment de salaris mínims
- Prohibició de rescindir els contractes d'arrendament.
- Obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes. -
Creació de la Generalitat de Catalunya. Va estar en mans de republicans i catalanistes d'esquerres i va assumir les competències de les 4 diputacions.
-
Al maig van començar els debats parlamentaris sobre la presentació de l'Estatut de Núria. Tres posicions:
- Govern centrals: Concedir a Catalunya una autonomia moderada.
- Parlamentaris catalans: Front comú per reclamar una autonomia àmplia.
- Oposició de dretes: Defensava una Espanya unitària. -
46 membres presidits per Jaume Carner reunits al Santuari de Núria. Es va redactar un projecte d'Estatut per Catalunya:
- La República havia de tenir caràcter federal.
- Sobirania en el poble.
- Estat autònom dins la República Espanyola
- Català com a llengua oficial.
La generalitat assumia competències en ensenyament, policia, sanitat...
L'estatut de Núria va ser aprvat per un plebiscit popular el 2 d'agost. -
Participació molt alta, la victòria va ser per la coalició d'esquerres. Niceto Alcalà Zamora va ser nomenat cap de govern.
Aquestes eleccions van donar el triomf a Esquerra Republicana. -
Macià presenta l'Estatut a les Corts de Madrir per la seva aprovació. alguns sectors dretans van considerar-lo un perill per la unitat espanyola.
-
Creada per Francisco Largo Caballero. Regulava la negociació col·lectiva (per una banda els amos i per l'altre els representants dels treballadors),
-
Creat per Francisco Largo Caballero. Poder d'arbitratge, de decisió i s'estableixen 7 dies de vacances pagades.
-
Declaració de drets i llibertats, caràcter democràtic i progressista:
- Vot als 23 anys, sufragi a les dones.
- No discriminació per sexe, origen o riquesa.
- Laïcitat de l'Estat, cap religió oficial.
- Treball com a obligació social.
- Matrimoni civil i divorci. -
A la constitució es va limitar la influència de l'esglesia (estat laic, supressió dels pressupost de culte i clero...). La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República.
-
Fets provocats per la repressió contra l'agitació social. Enfrontament entre els camperols de Castilblanco i la Guàrdia Civil.
-
El general Sanjurjo va fer un intent de cop d'estat de dretes. Els republicans van tancar files.
-
La llei de reforma agrària és aprovada amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. Els resultats inicials van ser molt escassos per la complexitat, la lentitud burocràtica i la resistència dels propietaris entre d'altres.
-
Es va aprovar l'estatut d'autonomia de Catalunya amb els vots a favor d'una part important de la Cambra. Diferencies amb l'Estatut de Núria:
- Catalunya regió autònoma dins l'Estat Espanyol.
- Català i castellà llengües oficials.
- Competències retallades, compartides amb l'Estat central. -
Es van convocar eleccions al parlament de Catalunya i es van formar dues coalicions:
- Liderada per Esquerra Republicana: Model social republicà, progressista, laic, d'esquerra moderada.
- Al voltant de la Lliga. Projecte conservador, catòlic. Oposat al reformisme social i laïcisme de les esquerres. -
ECONOMIA, agricultura:
- Creació de cooperatives i centre d'experimentació agrària.
- Problemes pagesos arrendataris.
- Llei que permetés l'accés a la propietat.
POLÍTICA SOCIAL:
- Llei de Bases: Programa per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència social.
- Es crea l'Institut Contra l'Atur Forços (pels drets dels aturats)
- Millora d'hospitals, assistència mèdica...
ENSENYAMENT:
- Noves escoles i instituts.
- Cooeducació i laïcitat.
- Millor de les condicions laborals i salarials. -
Lluís Companys va ser proclamat president del Parlament i Francesc Macià va ser triat president de la Generalitat.Quan Macià va morir, passa a ser-ho Companys fins al 1940.
-
Revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte. Això ve provocat per la repressió contra l'agitació social que s'estava vivint.
-
Es crea la Confederación Española de Derechas Autònomas. Líder: José M. Gil Robles.
-
Aquesta llei posa límits a la possessió de béns per les comunitats religioses.
-
Es convoquen noves eleccions. L'esquerra es desuneix i Azaña perd credibilitat. La banda anarquista es va absentar, l'esquerra estava desunida i es va concentrar molt en la dreta.
Forces polítiques amb millor resultat:
- Partit Radical de Lerroux.
- CEDA de Gil Robles. -
Després del intent de cop d'Estat del general Sanjurjo es creà la Unión Militar Española. Era una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes.
-
El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, accions:
1. Paralització de gran part de la reforma agrària.
2. Intentà contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost de culte i clero.
3. Reformes a l'exèrcit.
4. Reformes a l'educació, es redueix el pressupost.
5. Es paralitza la discussió del projecte d'estatut basc. -
Mort Francesc Macià.
-
Catalunya i el govern central van tenir molts conflictes per la qüestió rabassaire. Es va aprovar la llei de contractes de conreu:
- Garantia als pagesos rabassaires a l'accés a la propietat de les terres que treballaven.
- El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar la llei incostitucional.
- El govern de la Generalitat va acceptà l'anul·lació i la va tornar a fer quasi igual. -
Davant la mobilització obrera la CEDA va reclamar una acció contundent pel que fa a l'ordre públic i va exigir participar en el govern. Es va atorgar 3 carteres ministerials a la CEDA i la UGT va fer una vaga general per impedir un nou govern.
-
Els minaires van anar a la revolució social, van ocupar pobles i casernes. Van ocupar Oviedo i el govern va enviar la Legió d'Àfrica amb Franco. La resistència va durar 10 dies, la repressió va ser molt dura.
-
Es proclama la República Catalana. Els partits i sindicats d'esquerra organitzen una vaga general, la CNT no estava d'acrod amb la vaga ja que era un tema polític. Va fracassar. Es va proclamar l'estat de guerra i l'exèrcit va ocupar el palau de la Generalitat.
-
Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia a causa dels fets del sis d'octubre de 1934 i s'anul·la la Llei de contractes de conreu.
-
Es va nomenar Jose M. Gil Robles ministre de guerra i Francisco Franco cap de l'estat Major.
-
La CEDA presenta un projecte per modificar la Constitució (revisió de les autonomies, abolició del divorci...)
-
El Partit Radical de Lerroux que estava formant coalició amb la CEDA es va enfonsar per el Cas Estraperlo un cas de corrupció política.
-
Alcalà Zamora va decidir convocar noves eleccions legislatives per el frebrer de 1936.
-
Després de les eleccions Manuel Azaña és elegit president de la República i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern.
-
Els partits catalanistes d'esquerra s'agrupen en el front d'esquerres, volien amnistia política per als presos del 34, restablir l'estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu. Els partits de dretes es van agrupar en el front català de l'ordre.
A Espanya el Front Popular va aconseguir un 48% i el Bloque Nacional un 46%, a Catalunya les Esquerres un 59% i el Front d'Ordre un 41%.
Nou govern majoritàriament format per Republicans d'Esquerra. -
Després de les eleccions de 1936 es va posar en marxa el programa pactat:
- Amnistia per als presos polítics.
- S'òbligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats.
- País Basc i Galícia negocien per aprovar els estatuts.
- Es repren el procés reformista.
L'església estava en contra de la República. L'oposició es va radicalitzar i va aparèixer el Grup de falangistes (paramilitars)
Catalunya:
- Es restableix la Generalitat i les seves institucions.
- Llei de Contractes de Conreu. -
Esclat de la Guerra Civil Espanyola. Formació de dos bàndols, els nacionals i els republicans.
