-
1100
POESIA TROBADORESCA
En el segle XII va néixer la primera poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: va néixer la poesia trobadoresca, estava escrita en provençal. Des de mitjans del segle XII el provençal era la llengua que s'utilitzava a Catalunya per a la lírica culta. Primer va aparèixer al sud de l'antiga Gàl·lia, el que ara anomenem França, després a Catalunya i per últim al nord d'Itàlia. Més tard, els trobadors catalans van copiar la forma, la temàtica i la llengua d'aquesta poesia. -
1100
ELS TROBADORS
Els trobadors eren els poetes del segle XII i XIII, que componien els seus poemes en llengua occitana. Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà de cant, per això també componien música. Els trobadors componien les lletres de les diferents peces, després els joglars eren els encarregats d'interpretar públicament els poemes dels trobadors. Els joglars, que eren d'estament baix anaven per les corts i pels castells cantant cançons. -
1100
L'AMOR CORTÈS
L'amor cortès és el concepte d'amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca, una de les temàtiques més importants. S'anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort. Aquesta temàtica provocarà un triangle amorós entre l'amant, la dama i el marit.
No tardes, Muerte, que muero;
ven, porque viva contigo;
quiéreme, pues que te quiero, (....)
Jorge Manrique (c. 1440-1479) -
1101
FENHEDOR (TÍMID)
És quan el trobador no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama. -
1101
PREGADOR (SUPLICANT)
El trobador li suplica i va darrere d'ella, passa a ser pregador si la dama li dóna ànims per expressar el seu amor. -
1101
ENTENDEDOR
És quan la dama li dóna penyores d'amor. -
Jan 12, 1101
DRUTZ (AMANT)
El trobador és plenament acceptat per part de la dama i acollit. -
1102
LA CANÇÓ (CANSO)
A través d'aquestes composicions, els trobadors expressaven els seus sentiments amorosos cap a una dama generalment noble.
Faré cançoneta nova
-pluja o vent l'anhel no em roba-.
Middons vol tenir una prova
de la guisa amb què jo l'am.
Mes si em posa a plet o a jova
no em desfaré del seu ligam. Guilhem de Peitieu -
1102
EL SIRVENTÈS
Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a l'enemic del trobador.
Normalment, es tracten temes polítics i guerrers.
"Toques la viola malament,
i pitjor cantes
de l'inici a la fi; no saps acabar,
a parer meu,
amb la modulació d'un bretó.
Mal t'ensenyà
aquell qui et mostrà com posar els dits i l'arc;
no saps ballar
ni fer jocs de mans
a la manera de joglar gascó."
Guerau de Cabrera -
1102
L'ALBA
L'alba és el lament del poeta per haver de deixar una dama després d'haver passat la nit junts, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts.
I
Quan lo rosinhols escria
ab sa part la nueg e.l dia,
yeu suy ab ma bell'amia
jos la flor,
tro la gaita de la tor
escria: "Drutz, al levar!
Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar."
És una composició anònima i no és habitual. Són les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se.
Segons Riquer, només es conserven 9 albes. -
1102
PLANY
És una composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.
I
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.
Guillem de Berguedà li va dedicar un plany a en Ponç de Mataplana amb motiu de la seva mort, és un dels més sincers. -
1102
LA PASTOREL·LA
És el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora a la qual pretén enamorar.
I
Entre Lerida e Belvis,
pres d'un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l'erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela,
no crey que fos, ne no m'es vis
c'a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.
Té com a tema acceptar una penyora per la força o no, el favor de vèncer la resistència a la seducció. -
1102
TENÇÓ (TENSÓ)
És un debat entre dos trobadors sobre temes diversos. I
Be me plairia, senh'En reis,
ab que·us vis un pauc de lezer,
que·us plagues que·m dizessetz ver,
si·us cudatz qu'en la vostr'amor
a bona domna tan d'onaor
com d'un altre pro chavaler,
e no m'en tenhatz per geurrer,
ans me respondetz franchamen!
Guiraut de Bornelh planteja al rei Alfons I, un tema que encara està vigent. La pregunta era: Aquell qui té el poder pot aconseguir més fàcilment l'amor d'una dama? -
1138
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XII.
Va ser un personatge capaç d'injuriar de la manera més cruel als feudals i eclesiàstics de l'època. Al mateix temps era elegant i un enamorat cortès que va escriure versos on no dissimulava les seves passions ni la seva personalitat. Va escriure sirventesos molt violents contra els seus veïns. Va ser empresonat i en l'any 1175 va assassinar a traïció al vescomte Ramon Folc III de Cardona que l'havia insultat i humiliat. -
1172
CANSONETA LEU E PLANA- GUILLEM DE BERGUEDÀ
V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Possiblement la "Cansoneta leu e plana" és el sirventès escrit per Guillem de Berguedà que figura en més antologies de la literatura catalana. Es tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana que es pot considerar modèlica en diversos aspectes. -
1200
LA PROSA HISTORIOGRÀFICA
La Prosa historiogràfica és un concepte que es desenvolupa entre els segles XIII i XIV. Entre el primer escrit i l'últim, dels que queda constància, hi passen dos-cents anys. En aquest tipus de prosa ens centrem en les 4 Grans Cròniques:
- Jaume I
- Bernat Desclot
- Ramon Muntaner
- Pere III -
1208
JAUME I REI D'ARAGÓ
Jaume I va ser un rei molt important per Catalunya. Va conquerir moltes terres, per això li deien el Conqueridor. El seu pare va ser el rei Pere II, el Catòlic que era rei d'Aragó.
A l'edat de tretze anys, després de quedar-se orfe, va heretar el Regne D'Aragó i va començar a fer-se càrrec. Els inicis del seu regnat que, duraria seixanta-tres anys, van ser molt difícils. -
1232
RAMON LLULL
Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. Va ser el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica, el català, per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics que només s’escrivien en llatí. Una nit mentre escrivia un poema d’amor a una dama, se li va aparèixer Déu i li va dir que deixés la seva família, que fes un canvi radical i es dediqués a convertir els infidels. -
1250
BERNAT DESCLOT
Nascut al Vallespir (Catalunya Nord). Va ser un membre de la cort reial de Pere el Gran. Els historiadors creuen que Bernat Desclot realment es deia Bernat Escrivà, però no es pot assegurar perquè no queda constància dels arxius de la cort reial. -
1265
RAMON MUNTANER
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265, la seva família era noble i pròxima a la corona.
Muntaner va escriure una de les quatre cròniques. Segons diuen els que l'ha llegida és la millor i la més emocionant de les quatre. En aquesta crònica es parla de Jaume I durant el seu regnat i més especialment l'engendrament i també la coronació d'Alfons el Benigne.
Ramon Muntaner apareix de protagonista de la crònica i parla amb un to d'orgull i d'autoritat sobre si mateix. -
1270
EL LLIBRE DEL FETS- JAUME I
Jaume I va redactar en primera persona, a través d’un escrivà, el llibre dels fets, un llibre que explica els fets esdevinguts durant la seva vida i els seixanta-tres anys del seu regnat,
L'escrit ens dóna peu a conèixer les diferents facetes del rei com per exemple els sentiments més íntims, els coneixements militars i les creences i conviccions polítiques i religioses. -
1270
PREÀMBUL LLIBRE DELS FETS- JAUME I
El Llibre dels fets comença amb un preàmbul:
“Aquest llibre per memòria d´aquells qui volran oir les gràcies que Nostre Senyor nos ha fites, e per dar exempli a tots els altres hòmens del món que facen ço que nos havem feit, de metre sa fe en aquest senyor qui és tan poderós”.
“Aquest llibre és per a la memòria d’aquells que volen escoltar les gràcies que el Senyor ens ha donat i donar exemples a tots els altres homes del món que ha creat, per confiar en aquest Senyor tan poderós" -
1274
LA CONTEMPLACIÓ EN DÉU- RAMON LLULL
És una obra enciclopèdica i mística. La finalitat d’aquest llibre és alabar i glorificar a Déu, consta de 365 capítols, un per cada dia de l’any, enllaçat en tres volums, que engloben a cinc llibres.
L'home qui somia que és mort, com se desperta e.s troba viu, molt ha gran alegre. Enaixí nós, Sènyer, devem ésser alegres com veem que som en ésser. [...] -
1283
LLIBRE D'EVAST E D'ALOMA E DE BLANQUERNA SON FILL -RAMON LLULL
Aquest llibre va tenir una gran influència en la narrativa de l’edat mitjana i en els poetes anteriors. Reflecteix un dels problemes més importants de la societat del seu temps i planteja diverses solucions.
"Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella, ab molt gran gent, venia pregar Déus a l'esgleia, e devia ésser l'endemà núvia. Molt fo bella e molt noblement vestida, e cavalcava en un bell palafrè." (...)
Llibre d'Evast e de Blanquerna son fill. -
1283
L'ART DEMOSTRATIVA- RAMON LLULL
Aquesta és la segona versió de l’Art, la primera és l’Art abreujada de trobar veritat. Es tracta de recursos gràfics que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels càlculs. Té quatre parts o distincions, d’aquestes dues obres deriven dues grans novel·les. -
1288
LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
La crònica de Bernat Desclot és una de les quatre grans cròniques escrita per Bernat Desclot l’any 1288. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran, i el protagonista d'aquesta crònica és aquest darrer.
La crònica comença dient: “Ací comença lo libre que·n Bernat Desclot dictà e escriví ...” (Aquí comença el llibre que Bernat Desclot va dictar i escriure) i aquesta és l’única cosa que sabem de Bernat Desclot, que va ser l’autor de l’obra. -
1300
PROSA RELIGIOSA
Cap a l'any 1300 es comença a estendre per Europa un tipus de prosa que reflectia un missatge de fe cristiana. S'utilitzaven recursos per alabar la figura de Déu. En aquest tipus de prosa hi destaquen tres autors catalans, Francesc d'Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda. -
1319
PERE III
Nascut a Balaguer l'any 1319, i més conegut com a Pere el Cerimoniós va arribar a ocupar la posició de rei a la Corona d'Aragó. L'objectiu de Pere III durant el seu regnat va ser refer l'imperi de Jaume I i recuperar per tant territoris com Mallorca i Sardenya. A més a més Pere III va escriure una de les quatre cròniques, la qual parla de la reincorporació de Mallorca a la Corona, entre altres coses. -
1328
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
La crònica de Muntaner, segons els que l'han llegida, és la millor i la més emocionant de les quatre. Aquesta obra, escrita a Xirivella, es centra principalment en l'engendrament i la coronació d'Alfons el Benigne, les forces militars catalanes, és a dir els almogàvers i de Jaume I.
"E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
—Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre" -
1330
FRANCESC EIXIMENIS
El seu naixement s'aproxima cap a l'any 1330 a Girona, però no se sap del cert. Va néixer en una família benestant i va ingressar molt jove en una orde de Franciscans. La seva obra més destacable és "Lo Crestià", les seves obres tenien la intenció d'explicar els fonaments del cristianisme. -
1350
VICENT FERRER
Vicent Ferrer neix a València l'any 1350 i amb tan sols disset anys ingressa en un convent dominicà de la seva ciutat natal. Les seves obres més destacables eren els sermons, els quals parlaven de penitència i càstig. En molts casos Ferrer predicava la fi del món i la vinguda de l'Anticrist. -
1350
ANSELM TURMEDA
Es creu que Anselm Turmeda va néixer entre els anys 1350 i 1355 a Mallorca, però no se sap del cert. De Turmeda se'n sap poca informació. Se sap que va ingressar jove en una orde de Franciscans i que més tard es va convertir a la religió musulmana, la qual li va despertar un gran interès. -
1385
CRÒNICA DE PERE III
La crònica de Pere el Cerimoniós és una narració en forma autobiogràfica sobre la vida de Pere III, la seva crònica es centra principalment en la reconquesta de Mallorca. En el següent fragment de la crònica de Pere III ens explica el seu naixement amb tan sols set mesos. Cita que les madrines no creien que sobrevisqués.
"Complits los set mesos que fom engenrats, e nasquem tan feble e tan eixaquiós, que no es pensaven les madrines, ne aquells qui foren a la nostra naixença, que poguéssem viure" -
1392
LO CRESTIÀ
Iniciada l'any 1379 i finalitzada el 1392 "Lo Crestià" és l'obra més important de Francesc Eiximenis i una de les representants de la prosa religiosa catalana. L’obra de Francesc d’Eiximenis es divideix en una sèrie de petites històries amb un fons moral que vol transmetre un missatge de fe. El següent fragment és de la història del mercader i el diable.
"Deus saber que a Mallorques havia un mercader qui, entrant en la Seu e faent gràcies a Déu, aprés que fos vengut de son viatge." -
1398
LLIBRE DE BONS AMONESTAMENTS
El Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda és el llibre més reconegut de l'autor. Aquest data de l’abril de 1398, gràcies a un dels fragments inicials de l’obra ho podem confirmar.
"Açò fo fet al mes d'abril,
temps de primavera gentil;
noranta-vuit tres-cents e mil,
llavors corríem."
L’obra es va mantenir en la seva llengua materna, el català, tot i haver-se convertit a l’islamisme recentment. -
1399
PROSA HUMANÍSTICA
Apareix per primer cop la prosa humanística amb la redacció de l’obra Lo Somni. Aquesta obra apareix en una època on ja es comença a notar la tensió entre el poble, el clergat i la monarquia. El clergat, especialment, té una pèrdua de poder i mica en mica la figura de l’home es posiciona per sobre de la creença en Déu. Aquest fet es veu molt reflectit en totes les obres de prosa humanística. -
1399
LO SOMNI
S’escriu Lo Somni, la primera obra en prosa humanística. S’escriu per defensar la innocència de Bernat Metge davant del nou monarca. Vol demostrar que ell no va assassinar a Joan I. En l’obra explica la seva estada a presó i com se li apareix el difunt rei, a la cel·la tenen un debat on cadascun expressa les seves idees i pensaments filosòfics.
"Poch temps ha passat que, stant en la presó, no per demèrits que mos perseguidós e envejosos sabessen contra mi." -
1400
SERMONS DE VICENT FERRER
Vicent Ferrer comença a redactar sermons. Aquests parlaven de penitència i càstig, es centrava a explicar la part més moral de la religió des d'un punt de vista més dolorós i pesant. S’ha de destacar que Vicent Ferrer va predicar per tot Europa l’arribada de l'anticrist. -
1400
AUSIÀS MARC
Ausiàs Marc va ser un famós poeta i cavaller valencià de l'època medieval, originari d'una família petita de la noblesa. És un dels poetes més importants del segle d'or valencià i de la literatura valenciana. Destaca per ser el primer a utilitzar el català com llengua de poesia. S'han pogut conservar 128 poemes, amb més 10.000 versos provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals. -
1400
AUSIÀS MARC (2)
Les seves obres més notables són Plena de Seny, Llir entre Cards, Amor, amor, Mon darrer bé, Oh, foll amor, Cant espiritual.
El que es caracteritza més del poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la veritat. També la característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs Marc és el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació. -
1410
JOANOT MARTORELL
Joanot Martorell va ser un cavaller i escriptor valencià, nascut l'any 1410 i mort l'any 1468. És considerat una figura clau en el Segle d'or de la Llengua Valenciana. Va ser casat amb una germana d'Ausiàs Marc. Martorell va ser un gran viatger i va visitar freqüentment a Anglaterra, Portugal i Nàpols. -
1440
CURIAL E GÜELFA
És una obra cavalleresca i sentimental escrita per Enyego d'Àvalos.
Aquesta recorda les novel·les sobre Lançalot i Tristany, també reprodueix el model de les cròniques de cavallers contemporanis, però alhora és molt nova, ja que l'autor era un lector devot dels clàssics abastables a la primera meitat del XV.
La passió amorosa és un dels motius centrals de l'obra. -
1480
LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES (1)
Les novel·les de cavalleries s'escriuen des de finals de segle XV dC fins al 1602. La novel·la de cavalleries és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popular a Espanya, Portugal, França i la península Itàlica. Aquestes novel·les narraven les gestes o proses d'un cavaller. Les novel·les de cavalleria eren aventures inacabables i entrellaçades, i la seva narració era hiperbòlica. La trama dels llibres de cavalleries tracta de la superació de l'heroi, el protagonista. -
1480
LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES (2)
L'inici d'aquest gènere literari va ser la novel·la Amadís de Gaula.
Cervantes va escriure la més famosa obra literària en llengua castellana, Don Quijote de la Mancha, obra en la qual criticava el gènere de les novel·les de cavalleries, ja que aquest considerava que era perjudicial per als seus lectors. -
1490
TEXT TIRANT LO BLANC
Tirant lo Blanc (capítol LXXV)
—“Oh Rei prudentíssim e de gran excel·lència, jo só venguda ací davant la majestat tua per posar clam e demanda contra un fals e reprovat cavaller, qui es fa nomenar Tirant lo Blanc, e los seus actes són ben negres, e si ací és, vinga avant, que jo li diré com ell ab gran tració e maldat e ab armes dissimulades e de gran engan ha morts ab les seus falses mans a dos reis e dos ducs, e açò no ha un mes complit.” -
1490
TIRANT LO BLANC
La famosa novel·la cavalleresca Tirant lo blanc va ser escrita per l'escriptor valencià Joanot Martorell, la qual suposadament va ser acabada per Martí Joan de Galba. Fou publicada l'any 1490, però va ser escrita entre els anys 1460 i 1464. Aquesta és considerada una de les obres més importants de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana.
La història tracta sobre un grup d'homes que salven l'Imperi Grec de les mans dels turcs.
