-
Eleccions municipals
Triomf de les candidatures republicanes (no zones rurals) -
Proclamació de la ll República espanyola
Alfons XIII s'exilià a Roma i la proclamació de la ll República va ser pacífica i festiva -
Problemes del bienni reformista
- Agricultura: expropiació dels latifundis sense conrear i repartiment de terres entre jornalers
- Descentralització de l’estat: estatut d’autonomia de Catalunya (corts 1932) i govern propi (la Generalitat)
- Exèrcit: comandaments juraren lleialtat, menys soldats i jubilació (no lleials)
- Món laboral: salaris mínims, assegurances d’accidents...
- Educació: millora social amb educació laica (1932 dissolució Companyia de Jesús)
- Nous drets: divorci, matrimoni civil, sufragi universal femení
-
L'oposició a les reformes
- Oposició dels latifundistes i de les altres jerarquies de l'església i de l'exèrcit
- Oposició dels anarquistes i sindicats per ser partidaris de reformes molt mes profundes
- 08-1932, Sevilla: intent de cop d’estat militar (general José Sanjurjo), fracassà
- Alçaments i ocupacions pageses de finques (anarquistes)
- 09-1933, Azaña: amb la crisi de govern es presenta la dimissió del president de la República, noves eleccions. Aquest cop les dretes anaven unides en un bloc anomenat CEDA
-
El govern provisional i la constitució
- Partits del Pacte de Sant Sebastià
- Alcalà Zamora → president
- Reformes i eleccions a corts constituents
- La dona comença a ser acceptada i a ser important, hi ha sufragi universal per tothom
-
Constitució
- Creació d’autonomies (Catalunya)
- Menys poder de la religió (benefici polític)
- El govern de la República és l’enemic dels catòlics
- Fama e importància dels toreros
- Situació agrària difícil (no menjar, manifestacions)
- El general Sanjurjo es rebela contra la República però acaba apressat
- En Franco i l’exèrcit intenten convertir als africans en cristians i servidors
- Millores a la higiene de la població
-
El bienni reformista
- Victòria dels partits d’esquerra
- 1931-1933: Manuel Azaña (Esquerra Republicana) va ser president del govern i va continuar la tasca reformista
- 19 de novembre de 1933: hi ha les primeres eleccions on les dones poden votar i sorgeix la República de les conservadores. El president és detingut i edificis religiosos es cremen, molts de sacerdots són assassinats, en Franco acaba amb tot això però amb més de 1500 morts.
-
Period: to
El triomf de la República i el bienni reformista
-
Period: to
El bienni conservador i el Front Popular
-
Period: to
El bienni conservador
- 1933: Centre dreta guanya les eleccions
- 1934: entraren alguns ministres de la CEDA en el govern; això va ser mal rebut pels partits d’esquerres
- Revolució d'agost de 1934 amb triomf a Astúries
- La Generalitat de Catalunya declarà l’estat català dins de la República federal espanyola
- La revolta va fracassà a Madrid i altres zones
- El govern d’Alejandro Lerroux presentà la dimissió per la crisi, diferències ideològiques i corrupció (Partit Radical)
- Eleccions al febrer de 1936
-
Front Popular
Esquerra unida a les eleccions del febrer en el Front Popular. La dreta, davant el fracàs de radicals i de la CEDA, guanyà per en José Calvo Sotelo i José Antonio Primo de Rivera. Davant la desunió de la dreta el Front Popular obtení la victòria electoral. Manuel Azaña fou el president de la República i Santiago Casares president del govern.
Nou executiu:
-Reformes iniciades en el bienni progressista
-Alliberació de presos de la revolució d’octubre
-Restitució de la Generalitat de Catalunya -
L’esclat de la Guerra Civil
El 17 de juliol es produí l’alçament militar a Melilla, era el tret de sortida a la rebel·lió militar contra la II República Espanyola. -
El cop d’estat i la divisió d’Espanya
- 18-07: alçament de l’exèrcit d’Àfrica, trasllad a la península
- El cop d’estat dividí el país en: 1- Rebels (nacionals): Castella i Lleó, Galícia, Càceres, Andalusia occidental, Navarra i els dos arxipèlags 2- Republicans: Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó, Catalunya, el Llevant, Castella la Manxa, Madrid i Andalusia central i oriental. Es creà l'exèrcit popular (millorar descoordinació), però la desobediència i la divisió varen afeblir clarament el bàndol republicà.