-
3000 BCE
L'ANTIGA MESOPOTÀMIA
- Higiene i cura dels infants
- Codia Hammurabi la primera legislació que regula la protacció dels orfes -1692 a.C. regula la primera llei d'orfes
-
1200 BCE
GRÈCIA I ROMA
- es desenvolupa la medicina i l’interès per la salut de les més menudes i menuts.
- consideraven als menors i a les menors com una propietat o una inversió en el futur adult.
- S'abandonava a xiquets nounats i se'ls sacrificava en honor als déus.
- Marco Fabio Quintiliano (Segle I): Potenciava una educació afectiva i basant-se en les seues potencialitats, que no va tindre molt d'èxit en la seua època.
-
100
INFANTICIDI
(Segle I)
- En cultures com la grega, romana, xinesa o índia, si el pare no "elevava" al xiquet, aquest era abandonat, exposat davant la porta.
- En països com Xina, Índia, Perú o Mèxic es llançaven com ofrena els xiquets i les xiquetes als rius per a assegurar la fortuna i la bona collita.
- També la pràctica d'enterrar xiquets nounats en els fonaments d'edificis, dics i ponts per a assegurar la durada de les seues estructures. -
300
EDAT MITJANA (EUROPA)
- Per influència del Cristianisme, canvia el concepte de família i infància.
- L'eclosió de la moral cristiana (Segles II i III) va començar a canviar, els fills i les filles eren reconeguts i acceptats simplement pel parantesc biològic.
- El matrimoni va ser la unió de parella més freqüent, repercutint favorablement als xiquets i les xiquetes.
- Els infants s'usaven com a mà d'obra i la desatenció i abandó eren pràctiques corrents.
- L'infanticidi va esdevenir delicte.
-
1400
RENAIXEMENT
- L’atenció a la infància com una etapa diferenciada de la vida i que te que ser objecte d’atenció.
- Apareixen institucions destinades a la protecció de la infància com asils d’orfes.
-
SEGLE XVII
- Destacar pensadors com Comeni (1592-1670), Joan Baptista de la Salle (1651-1684) o Vicenç de Paül (1581-1660).
- Luis Vives proposa dedicar-se a l’interès per l’evolució dels infants, proposant que hi ha diferències individuals, així com també dedicarse a l’educació dels anomenats “anormals".
-
IL·LUSTRACIÓ
- La infància no va ser realment descoberta fins la Il·lustració en el segle XVIII, amb la publicació de l’Emili, obra de Jean-Jacques Rousseau.
- Rousseau reclamava que les emocions i les fases de maduració dels infants fossin respectades o dit amb les seves pròpies paraules.
- Recull les idees que el pensador romà Quintilià havia expressat sobre la manera en què els pares han de tractar els fills.
-
XIX - XX (SEGONA MEITAT)
- Un nou model d'infància que tenia molt en compte l’afectivitat, la societat va començar a protegir i a estimar la infància.
- J. H. Pestalozzi (1746-1827) va estudiar el que avui denominem com Infància de risc social.
- El procés d’industrialització, a la segon meitat del segle XIX, ja que augmentà el nombre de mà barata mitjançant la incorporació al món laboral de dones i xiquets.
-
FINALS XIX I PRINCIPIS XX
- Finals del S. XIX i principis del XX, quan es produeix el moviment pedagògic d'Escola Nova o Activa.
- Destaquem pedagògecs: M.Montessori (1870-1952) o O. Decroly (1871-1932), Freinet (1896-1966).
- Destaquem psicòlegs: J. Piaget (1896-1980), L.Vigotsky (1896-1934), H. Wallon ( 1856-1939) o Freud (1856- 1939).
- Aquest és un fet clau en tot el procés d'elaboració del concepte d'infància.
-
XIX - XX (2)
-Espanya, a finals del segle XIX i principi del XX, la mortalitat infantil era molt alta.
-Fundaren institucions mèdiques. En 1900 organitza el primer congrés de protecció de la infància.
-En 1904 la Primera Llei Espanyola de Protecció de la Infància
-1908 Consell Superior de Protecció de la Infància i
Repressió de la Mendicitat, impulsa el Reglament de puericultura 1910 i la creació de la Escola Nacional de Puericultura, també els tribunals tutelars de menors d’abandonats, desatesos en 1918.