-
Period: to
SEGONA REPÚBLICA ESPAÑOLA
-
Period: to
Esp. PERÍODE CONSTITUENT
Aquest període constituent va establir les bases de la Segona República i va marcar el començament de grans reformes socials i polítiques a Espanya. -
Eleccions municipals i proclamació de la república
Els republicans guanyen les eleccions a les grans ciutats. A conseqüència d'això el rei Alfons XIII marxa a l'exili. Més tard, el 14 d'abril de 1931, es va formar un govern provisional, en el qual participaven republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra. El mateix dia, l'Ajuntament de Madrid va presentar la nova bandera republicana. I així va ser proclamada la Segona República espanyola, amb Niceto Alcalá-Zamora com a president provisional. -
Eleccions a Corts Constituents
Es van celebrar les eleccions a les Corts Constituents, amb l’objectiu principal de redactar una nova Constitució republicana. Els republicans i els socialistes van ser els guanyadors, amb una àmplia majoria a les Corts. Aquest resultat va demostrar el suport popular i va permetre tirar endavant un projecte polític basat en reformes progressistes i democràtiques guiades pels partits republicans i socialistes, que era el contrari del que volien els partits conservadors i monàrquics. -
S’obre el debat constitucional.
• Comença la discussió de la futura Constitució a les Corts Constituents.
• Es debat sobre temes com l’Estat laic, els drets socials i l’autonomia de les regions. -
Aprovació de l’article 26.
Es regula la separació entre l’Església i l’Estat, prohibint el finançament públic de les institucions religioses. -
Aprovació de la Constitució de 1931.
• Espanya es declara una República democràtica i laica.
• Es reconeixen drets com el sufragi femení, el dret al divorci i les autonomies regionals.
• Es proclama Niceto Alcalá-Zamora com a primer president de la República. -
Period: to
Esp. BIENNI REFORMISTA
1932 - Inici de les reformes -
Reforma agrària
• Es promulga la Llei de Reforma Agrària, que permet expropiar terres de grans latifundis per repartir-les entre els camperols sense terra.
• La reforma genera oposició entre els grans terratinents i la dreta.