-
Al principi govern autonòmic provisional amb tasca de redactar estatut autonomia.
Competències 4 diputacions
Liderat per Francesc Macià -
President govern: Manuel Azaña
President República: Niceto Alcalá-Zamora
Periode de moltes reformes
-Reforma religiosa
-Reforma militar
-Reforma sociolaboral qüestio agraria
-Reforma educativa i cultural
-Reforma territorial -
La gent vota com a plebiscit: monarquia o república
Guanya república: exili Alfons XIII
Formació govern provisional pels signants Pacte de Sant Sebastià liderat per Niceto Alcalà-Zamora:
-Amnistia presos polítics dictadura Primo de Rivera
-Solucionen conflicte a Catalunya (declaració República Catalana per Francesc Macià)
-Convoquen eleccions generals juny 1931 (per crear Corts Constituents):
-Participació alta (70%)
-Victòria Coalició esquerres
-N. A-Z. president -
Estat com a república de treballadors de totes les classes
Divisió de poders:
-Legislatiu (Corts, congrés)
-Executiu (govern, Consell de Ministres i President de la República)
-Judicial (jutges independents)
Sufragi universal
possibilitat autonomies
Ampliació drets i llibertats
Aconfessionalitat de l'estat
Nova bandera i himne -
Objectiu: limitar influencia església
Reformes constitució més:
-Educació laica
-Llei de Congressos (1933)
Genera forta polèmica i refús: allunya gent de la república i a partits de dretes -
Objectiu: modernitzar exercit
-Llei de Retir de l'Oficialitat (1931)
-Supressió unitats exèrcits i Acadèmia Militar de Saragossa
-Creació Guardia d'Assalt
Reforma rebuda amb hostilitat (ascensos africanistes anulats)
Allunya part de l'exercit (Sanjurjada 1932 -
Impulsada per Largo Caballero
-Llei de Termes Municipals
-Llei de Jurats Mixtos
-Llei del Treball Forçós
Jornada laboral 8 hores
Refús de patrons -
Necessària perquè 50% població és agrària i problema amb latifundis
-Llei de Reforma Agrària: permetia expropiació de terres de conreu (noblesa gratis i no noblesa indemnització)
Augment tensió social:
-Jornalers decepcionats (poques hectàrees expropiades), frustració i suport a partits més revolucionaris
-Refús noblesa, oposició república i suport a partits d'extrema dreta -
-Intent instaurar educació obligatòria, gratuïta i laica
-suprimir separació alumnes per sexe
-augment pressupost educació 50%
-intent arribar cultura a tothom mitjançant Missions Pedagògiques (La Barraca) -
Possibilitat autonomia agafada per 3 comunitats: País Basc, Galícia i Catalunya
-País Basc: PNB i carlins redacten un estatut. Confessionalitat i poca democràcia, refusat. PNB es desplaça cap a centre i aprova estatut el 1936
-Galícia: nacionalisme més baix, projecte estatulari més lent. Voten l'estatut el 1936, però no es podrà aprovar per Guerra Civil
-Catalunya: 1931 s'aprova estatut, és refusat i es termina aprovant 1932. Es crea la Generalitat -
Creat per la Generalitat.
-República caràcter federal
-Sobirania recau poble de Catalunya
-Catalunya estat autònom dintre de la república
-Català llengua oficial
-Federar-se amb territoris de parla catalana
No aprovat -
Cop d'estat liderat pel general Sanjurjo
accelera reformes -
Diferències amb Estatut de Núria:
-Catalunya regió autònoma
-Català i Castellà llengües oficials
-No possibilitat federar-se
-Ensenyament competències compartides
Es mantenia Parlament i Generalitat i es crea Tribunal de Garanties Constitucionals. -
Àmplia majoria Esquerra Republicana.
Francesc Macià president fins a 1933, després Lluís Companys -
Anarquistes ocupen terres i s'envia al capità Rojas a solucionar situació. Fa us exagerat violència (8 morts i 12 anarquistes afusellats sense judici).
Escàndol molt gran que deixa al govern danyat:
-Rojas 21 anys de presó
-Manuel Azaña dimiteix al juny
-Alcalà-Zamora convoca eleccions novembre -
President govern: Alejandro Lerroux
President República: Niceto Alcalá-Zamora
Política revisionista:
-fre reforma agrària
-dotació econòmica culte i clero
-Llei d'amnistia
-reducció pressupost educació
-paralitzar projecte estatulari -
A Astúries:
-primera revolució socialista a Espanya liderada per Alianza Obrera
-Revolucionaris fan seu el control del territori, intervenció exercit (Goded i Franco)
-1100 miners morts i més de 2000 ferits
-detencions membres organitzacions obreres per tot el país -
Es forma un nou govern (república) amb 5 ministres de la CEDA i comencen contrarevolució:
-Franco cap de l'estat major
-Intent modificació constitució amb restricció autonomies, abolició divorci i no expropiació terres Fracàs per tensions internes i esclat casos de corrupció:
-Estraperlo: dimissió Lerroux
-Cas Nombela
CEDA retira suport govern.
Alcalá-Zamora nega nomenar Gil Robles president, clausura les Corts i convoca eleccions -
A Catalunya:
-entrada CEDA es veu com amenaça a l'autonomia i estatut
-Lluís Companys proclama estat català
-declaració estat de guerra, general Domènec Batet per sufocar insurrecció
-Termina amb:
-govern Gencat i Manuel Azaña detingut
-dissolució autonomia i supressió estatut i 150 ajuntaments -
Juny 1934: vaga general al camp reprimida pel govern de Lerroux. CEDA exigeix política ordre públic més contundent i entrar al govern
Octubre 1934: Lerroux accedeix i CEDA entra amb 3 ministres. Esquerres ho veuen com provocació i perill per república. Protestes i manifestacions sufocades a tot el país excepte a Catalunya i Astúries -
S'enfronten dues grans coalicions:
-Front Popular
-agrupades formacions esquerres
-CNT no fa crida abstenció
-Programa basat a l'amnistia general implicats fets d'octubre de 1934 i la represa de les reformes del primer bienni
-Front Nacional
-agrupades formacions de dretes, moltes contràries república -FP guanya amb 48% de vots, FN 46,5% i centre 5,4%
A Catalunya victòria Front Esquerres, ERC 23 diputats, LC 12
Alcalá-Zamora destituït perquè no perdonen entrada CEDA govern. -
President govern: Santiago Casares Quiroga
President república: Manuel Azaña
Govern format per republicans i molt dèbil (permeten conflictes i violència política i no saben aturar cop d'estat):
-amnistia general presos fets d'octubre 1934
-reprenen reformes primer bienni
-intenten frenar rumors cop d'estat enviant implicats a destinacions 'menys perilloses', no serveix de res i acorden sublevació igualment (justificada en l'onada de violència: 250 morts febrer-juliol ver violència política) -
Mola el dissenya i Sanjurjo ha de ser el líder
Justificat a l'onada de violència 12 de juliol: grup extremadetra segresta i executa Tinent Castillo (esquerres)
13 de juliol: amics de Castillo segresten i executen Calvo Sotelo (líder polític de dretes)
'casus belli' pel cop d'estat
17 de juliol: inicia cop d'estat a Marroc i un dia després a la península