-
Castell de Montsegur, aixecat sobre un cim de 1.207 m. És l'unic castell que mereix relament el qualificatiu de "càtar" i set segles després es manté encara com a símbol mític del catarisme. L'Esglèsia càtara el construí el 1206 durant el concili de Mirapeis, i fou conegut pels seus adversaris com "la sinagoga de Satanàs", "el Vaticà de l'heretgia" o "el cap del draagó".
-
l'esglèsia catòlica va voler eliminar el càtars d`'Occitània. Per això van organitzar unes croades.
Més informació -
La fi va arribar amb la massacre de Montsegur.
-
Molts homes encara seguien practicant el catarisme fins que la inquisició va fer que s'acabés amb aquesta "heretgia".
Gui I de Levis (va participar en les croades contra els càtars) -
En el segle X en Tràcia, un sacerdot anomenat Bogomil, va reunir totes les idees i creences herètiques que s'estenien per l'Europa Oriental. El bogomilisme, nom que reberen els seguidors d'aquesta secta, negaven l'existència de Crist, així com de la trinitat: El Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Creien que Déu tenia dos fills, Satan (el mal) i Miquel (el bé). Negaven la validesa dels sagraments cristians, encara que practicaven el baptisme, sempre en edat adulta i sense aigua ni oli, sinó amb l'au
-
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica difosa, des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com càtars o també albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos Bons homes o Bons cristians.
