Adeu

4B Marta Tur SPCAT S.XIX i XX

By Marta T
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Tractat que van firmar les autoritats espanyoles amb la França napoleònica. Acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Els partidaris del príncep Ferran van instigar un motí que va provocar la caiguda del favorit reial, Gody, i l'abdicació de Carles IV.
  • L'esclat de la guerra

    L'esclat de la guerra
    Es va produir una gran insurrecció popular a Madrid seguida per aixecaments en altres llocs.
  • Period: to

    Guerra del Francès / Guerra de la Independència

    Enfrontament entre Europa i França quan Napoleó ocupa Espanya
  • Period: to

    Primera fase

    Fins a finals de 1808, va començar amb una insurrecció de Madrid. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona i van patir una derrota molt dura a Bailèn.
  • Period: to

    Segona fase

    Des de finals de 1808 fins a 1812, es va caracteritzar pel domini francès després de l'arribada de Napoleó amb més de 250000 homes.
  • Francesos van conquerir Andalusia

    Francesos van conquerir Andalusia
    Això esta dins de la segona fase de la guerra del Francès. La Junta Central es va traslladar a Cadis, va resistir els atacs francesos.
  • Period: to

    Les Corts de Cadis

    La guerra del francès va tenir profundes conseqüències polítiques dins del bàndol patriota. Es va formar una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes. En plena guerra la Junta Central va convocar les corts. La majoria dels diputats eren liberals però hi havia una minoria, servils, que només volien el retorn de Ferran VII i l'antic Règim. Les Corts de Cadis van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim.
  • Period: to

    Tercera fase

    Va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses van derrotar els francesos a Arapiles.
  • Es va aprovar la Constitució de 1812

    Es va aprovar la Constitució de 1812
    Per això es va conèixer popularment amb el nom de la Pepa.
    Primera constitució de la història d'Espanya, recollia els principis del liberalisme polític: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa. Era molt avançada.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Aquest tractat va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    Ferran VII va tornar a Espanya. Va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Era un retorn de l'Antic Règim. Va governar de manera absoluta durant sis anys.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

    Va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego. Aquest va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei va haver d'alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts.
    Els liberals van formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal per armes, si calia.
  • Santa Aliança enviar tropes a Espanya

    Santa Aliança enviar tropes a Espanya
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut
  • Period: to

    La Dècada Ominosa

    La pèrdua de l'Imperi americà va afectar a la crisis econòmica. El rei va crear un consell de ministres que substituís la camarilla. Els liberals perseguits van protagonitzar diversos pronunciaments. La crisis del règim absolutista es feia evident.
    S'hi va afegir el problema dinàstic per culpa de la Llei Sàlica (no podien regnar dones). F.VII va prolongar una norma, la Pragmàtica Sanció, anul·lava aquella llei així la seva filla podia regnar. Molts dels absolutistes no van acceptar.
  • Mor Ferran VII

    Mor Ferran VII
  • Period: to

    La primera guerra Carlina

    Va se a part d'un conflicte dinàstic, un enfrontament ideològic entre els liberals, donaven suport a Isabel, i els carlins que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional.
    Els carlins van tenir molta força a les províncies basques, Navarra i algunes zones d'Aragó, Catalunya i València. La guerra va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Bergara va fer acabar la guerra però igualment es va produir més d'un cop al llarg del segle XIX.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    És el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868 , que va obligar a la reina a marxar a l'exili.
  • Period: to

    El triomf del liberalisme

    La primera regent va ser Maria Cristina, mare d'Isabel, es va recolzar en els liberals. Els liberals estaven dividits en moderats (reforçar la posició del rei i d'aplicar unes reformes limitades) i els progressistes ( defensaven una política de reformes més àmplia).
    Devant les protestes populars i l'aixecament militar de La Granja va lliurar el govern als progressistes.
    La promulgació de la Constitució de 1837 va ser el punt culminant.
  • Maria Cristina dimiteix

    Maria Cristina dimiteix
    Ja que estava desgastada pel suport que donava als moderats, i el general Espartero, que era progressista, va assumir el càrrec de regent.
  • Isabel II va ser proclemada reina

    Isabel II va ser proclemada reina
    Espartero va governar de manera autoritària. Això no va agradar a ningú així que tan els moderats com els progressistes es van unir en un pronunciament que va forçar a l'exili del general, Per solucionar la inestabilitat de les regències, Isabel II va ser proclamada reina amb només 13 anys.
  • Period: to

    La Dècada Moderada

    Durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern. El general Narváez va ser l'home fort de la dècada.
  • Constitució de 1845

    Constitució de 1845
    Va ser la peça clau. Era un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadants.
  • Partit demòcrata

    Partit demòcrata
    Es va fundar, va ser una formació política sorgida a Espanya com una escissió del Partit Progressista . Demandava el ple reconeixement dels drets ciutadans i les llibertats individuals, el sufragi universal, la desamortització de tots els béns de l' Església, inclosos els béns civils i l'abolició de les quintes .
  • La Vicalvarada

    La Vicalvarada
    Un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell, que comptà amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconformes i també alguns membres del partit demòcrata,
  • Period: to

    El Bienni Progressista

    Període castigat per la crisi econòmica i es protestes dels obrers i camperols. Els enfrontaments en el si8 del govern van donar pas a un nou cop de forḉa d'O'Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista.
  • Després del pronunciament de Vicálvaro

    Després del pronunciament de Vicálvaro
    El poder va tornar als progressistes, liderats per Espartero i disposaven del suport d'un partit de centre patrocinat pel general O'Donnell, la Unión liberal. Es tractava d'un partit integrat per moderats dissidents i progressistes temperats. El gover d¡Espertero amb el suport d'O'Donnell va engegar un nou procés de desmortització i va aprovar la Llei de ferrocarrils, que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària els anys següents.
  • Period: to

    Els moderats i la Unión Liberal d'O'Donnell

    Es van alternar en el govern. Per la seva part, els progressistes, marginats del poder, optaven per la no participació electoral i conspiració. En aquesta època el creixament econ+omic es va alternar amb crisis periòdiques.
  • Pacte d'Oostende

    Pacte d'Oostende
    A partir d'aquest any el regim isabelí va entrar en una descomposició política i durant els últims anys es va viure una profunda crisi política. social i econòmica.
    Els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende el qual van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unión Liberal s'hi va afegir una mica més tard.
  • La Revolució de Setembre

    La Revolució de Setembre
    La reina Isabel va abandonar ja que Prim i Serrano van liderar un pronunciament contra ella.
  • Anarquistes

    Tenien una presència a Catalunya i Andalusia. Durant un temps van ser perseguits durament com a conseqüència dels atemptats que cometien alguns grups d'aquesta ideologia.
  • Aproven una constitució monàrquica però democràtica

    Aproven una constitució monàrquica però democràtica
    Quan la reina Isabel II va marxar es va constituir un govern provisional presidit per Serrano que va convocar Corts Constituents.
  • Amadeu de Savoia accepta la corona d'Espanya i Prim és assesinat

    Amadeu de Savoia accepta la corona d'Espanya i Prim és assesinat
    Amadeu I era respectuós amb la legalitat parlamentària. Sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra els monàrquics, s'estimaven més els Borbó o la branca Carlina, i l'Església, no li agradava les seves idees progressistes. No tenia suport dels repúblicans i alguns no l'acceptaven peruqè era estranger.
    Durant el seu regnat el país va haver de fer front a una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. El monarca va decidir d'adbicar.
  • Period: to

    La Primera República

    Va néixer amb greus problemes. La majoria des grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits entre els que volien una república federal i els que preferien una d'unitària.
  • Alfons XII va ser proclamat rei

    Alfons XII va ser proclamat rei
    Era el fill d'Isabel II i va ser proclamat per Martínez Campos.
  • General Pavía va fer un cop d'estat

    General Pavía va fer un cop d'estat
    Va dissoldre també les Corts
  • Fi a la República

    Fi a la República
    General Martínez Campos va crear un nou cop d'estat a Sagunt que va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    Va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • La constitució de 1876

    La constitució de 1876
    El text torna a adoptar la sobirania del Rei amb les Corts. Un altre principi fonamental, no escrit, era el de la doble confiança, que exigeix ​​a tota Monarquia constitucional que el Govern compti amb la confiança tant règia com parlamentària.
    Possibilitava el dret d'associació; la tolerància religiosa en la pràctica privada de les religions, sobre la base del reconeixement del catolicisme com la religió de l'Estat; la llibertat d'impremta, i la llibertat d'ensenyament.
  • Partit Liberal

    Partit Liberal
    Era liderat per Sagasta, que va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi universal masculí.