-
Period: 1000 to 1453
476-1453 – EDAT MITJANA
Etapa històrica que comença amb la caiguda de Roma (476). Durant aquest llarg període es produeix l’evolució de les llengües romàniques a partir del llatí vulgar.
🔹 Altes Edats Mitjanes (segles V-XII) → Predomini del llatí en la cultura escrita. Les llengües romàniques s’utilitzen principalment en l’oralitat.
🔹 Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV) → Les llengües romàniques comencen a substituir el llatí en la literatura, la ciència i la cultura escrita a través dels trobadors. -
1138
Guillem de Berguedà (1138-1192) – Cançoneta leu e plana
Trobador satíric i provocador, conegut pels seus atacs verbals als nobles i clergues a través dels seus poemes sirventesos (de caràcter bèl·lic). Aquest poema és una crítica al marquès de Mataplana, mostrant el seu estil mordaç i polèmic. -
Period: 1200 to 1300
Edat Mitjana Baixa (XIII-XIV) – PROSA MEDIEVAL I ÈPICA
Amb el desenvolupament de l’escriptura en llengua catalana, la prosa s’expandeix cap a nous gèneres com la filosofia, la religió i l’assaig. A la vegada, la literatura èpica exalta les gestes dels herois en guerres i croades.
Les cançons de gesta eren relats orals que exaltaven les proeses d’herois en batalles, reforçant la identitat col·lectiva dels pobles. Els joglars les recitaven per entretenir i glorificar els monarques i senyors feudals. Els tres estaments: rei, noble i poble. -
Period: 1209 to 1323
LA POESIA DELS CERTÀMENS POÈTICS (1209-1323)
El papa Innocenci III va promoure una croada contra els càtars (1209), que va permetre la conquesta del comtat de Tolosa per part de França (1213). Això va desmantellar la cultura trobadoresca, que només va sobreviure a Catalunya. L’any 1323, es va fundar el Consistori de la Gaia Ciència per recuperar aquest art, tot i que amb normes estrictes: prohibició del tema amorós, estructura fixa de decasíl·labs (4+6) i ús d’una variant lingüística rígida. -
1232
Ramon Llull (1232-1316) – Cant de Ramon
Escriptor i filòsof religiós que va fundar la prosa catalana i la va dotar d’una finalitat didàctica i filosòfica. L’obra és un poema autobiogràfic on Llull fa balanç de la seva vida i expressa el seu desig de servir Déu, en un to de devoció cristiana. -
1259
Cerverí de Girona (1259 –1285) – Si nuyll temps fui pessius
Últim gran trobador català, autor d’una gran quantitat de poemes moralitzadors i didàctics. Aquest poema és una cançó que tracta sobre l’amor no correspost, seguint la tradició de la fin’amor trobadoresca. -
Period: 1300 to 1400
Edat Mitjana Alta (XIV-XV)– POESIA DE TRANSICIÓ I RUPTURA
La poesia trobadoresca entra en decadència i es produeix una evolució cap a nous estils més personals i reflexius. A Itàlia, el Dolce Stil Novo introdueix la figura de la donna angelicata, que representa un amor idealitzat i espiritual (dona rossa i blanca).
Malgrat la crisi del feudalisme i el creixement de la burgesia, els certàmens poètics com el Consistori de la Gaia Ciència intenten mantenir viva la tradició trobadoresca, però amb normes rígides que limiten la creativitat. -
Period: 1300 to 1400
ELS MOVIMENTS RENOVADORS DE LA LÍRICA (finals s. XIII - s. XV)
A Itàlia, poetes com Dante Alighieri i Francesco Petrarca van impulsar el Dolce Stil Novo, que trencava amb la tradició trobadoresca: abandonava el món feudal, redefinia la noblesa com a mèrit personal i creava el model de donna angelicata, idealitzada i espiritual. A més, es deixava de banda l’occità en favor del llatí o l’italià. -
1399
Jordi de Sant Jordi (c. 1399 -1424) – Jus lo front port vostra bella semblança
Poeta refinat i cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim. L’obra exalta la bellesa de l’amada i expressa un amor idealitzat, mostrant un estil més personal i emotiu dins la poesia catalana del segle XV. -
1400
Ausiàs March (1400-1459) – Colguen les gents amb alegries festes
Poeta renovador que va trencar amb la tradició trobadoresca per introduir una lírica més introspectiva i filosòfica. Aquest poema contrasta l’alegria festiva de la gent amb el dolor intern de l’autor, que viu una profunda aflicció amorosa i considera la mort com a única sortida davant el rebuig de la seva estimada. -
Period: 1400 to 1500
EL RETORN ALS TROBADORS CLÀSSICS (s. XV)
Jordi de Sant Jordi va recuperar la tradició trobadoresca, destacant per la seva qualitat lírica i evitant les restriccions dels certàmens. Es va inspirar en els grans trobadors dels segles XII i XIII. -
Period: 1400 to 1500
TRENCAMENT AMB LA TRADICIÓ TROBADORESCA (s. XV)
Ausiàs March va trencar definitivament amb la poesia trobadoresca. La seva poesia, introspectiva i filosòfica, es centra en ell mateix, rebutjant la dama feudal i la donna angelicata. Escriu en català, abandonant l’occità, i tot i el trencament, conserva alguns recursos trobadorescos, com les imatges i l’ús del "senyal". -
Period: 1400 to
RENAIXEMENT (s. XIV - XVI)
Moviment cultural i artístic que sorgeix amb l’expansió de l’Humanisme. Neix a Florència al segle XIV i s’estén per Europa als segles XV i XVI. Busca recuperar la cultura clàssica i trencar amb l’Edat Mitjana. L’art renaixentista abandona el simbolisme religiós medieval i adopta un estil més clàssic. ELS TÒPICS LITERARIS
-Locus amoenus: paisatge idealitzat i harmònic.
-Carpe diem: gaudir del present davant la fugacitat de la vida.
-Beatus ille: lloança de la vida tranquil·la i apartada. -
Period: 1453 to
L'Edat Moderna (segles XV-XVIII)
Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) i acaba amb la Revolució Francesa (1789). Aquest període marca un canvi en l'ordre sociopolític, cultural i artístic d'Europa, amb moviments com el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. A Catalunya, però, la situació social i cultural va ser més retardada, i la cultura catalana moderna no va destacar com en altres èpoques. -
Period: 1500 to
DECADÈNCIA (s. XVI - XIX)
Període entre la fi de l’Edat Mitjana i la Renaixença (s. XIX), caracteritzat per una pèrdua de prestigi de la literatura en català i la seva substitució pel castellà. Malgrat la continuïtat d’una literatura catalana, la seva qualitat i difusió disminueixen notablement, i els models literaris castellans dominen la producció catalana de l’època. -
Period: 1500 to
BARROC (s. XVII)
Moviment predominant a Europa, especialment a Espanya i Anglaterra. Neix en un context de crisi política, econòmica i religiosa. A diferència de l’optimisme renaixentista, el Barroc es caracteritza per una visió més dramàtica i ornamentada. En literatura, es divideix entre l’exaltació de la bellesa i la sàtira de la misèria humana. La poesia barroca es distingeix per l’ús de recursos retòrics com metàfores, hipèrboles i paradoxes. A Catalunya, molts autors imiten els models castellans. -
1582
Vicent Garcia (1582-1623) – A una hermosa dama de cabell negre
Poeta i escriptor valencià, que va destacar per la seva sensibilitat a l’hora de tractar l’amor i la bellesa. En aquest poema, expressa la seva admiració per la bellesa d’una dama amb cabells negres, trencant així amb el model de la dona angelicata. -
Period: to
IL·LUSTRACIÓ (s. XVIII)
Moviment filosòfic i científic d’origen anglès i francès que promou el racionalisme i la difusió del saber. Un dels seus projectes més importants és l’Enciclopèdia. Aporta valors com la llibertat, el progrés social i la separació de poders. Artísticament, es concreta en el Neoclassicisme, que recupera els ideals clàssics d’harmonia i serenor, oposant-se a l’expressivitat pessimista del Barroc -
Period: to
ROMANTICISME (finals s. XVIII - mitjan s. XIX)
Moviment artístic que sorgeix com a reacció contra les normes clàssiques del Renaixement i el Neoclassicisme. Prioritza l’expressió de la subjectivitat i la irracionalitat.
Característiques principals
Exaltació de la natura com a força viva i espiritual.
Importància de la imaginació i el somni per sobre de la raó.
El poeta és vist com un geni capaç de descobrir misteris ocults.
Valoració de les passions, la llibertat creadora i l’individualisme.
Tendència a la insatisfacció i el desig d’evasió. -
Period: to
Transformacions socials i econòmiques
Les monarquies absolutes són reemplaçades per règims parlamentaris impulsats per la burgesia. La Revolució Industrial genera avenços tecnològics i transforma la societat amb el creixement demogràfic i l’expansió colonial. La burgesia esdevé la classe dominant i apareix el proletariat industrial, que s’organitza en sindicats sota influències com el socialisme, el comunisme o l’anarquisme. La cultura es democratitza amb l’augment de l’alfabetització i el naixement de la cultura de masses. -
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA (s. XIX - XX)
La Revolució Francesa (1789) inicia aquest període, establint les bases del món occidental modern. Al segle XIX, sorgeixen dos grans moviments artístics: el Romanticisme (primera meitat) i el Realisme (segona meitat). Cap a finals de segle, apareixen nous corrents. -
Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) – Oda a la Patria
Poeta català, destacat per la seva influència en el renaixement de la literatura catalana. En aquest poema, expressa el seu amor per la pàtria i la nostàlgia pel passat gloriós de Catalunya, destacant la importància de la llengua i la identitat nacional.
Aquest text té una gran influència perquè:
Demostra que es pot escriure literatura culta en català.
Introdueix el to nostàlgic i exaltat propi del Romanticisme.
Estableix un model de llengua literària vigent fins a finals del segle XIX -
Period: to
RENAIXENÇA (1833-1877)
Moviment de recuperació literària i lingüística a Catalunya, iniciat amb la publicació de La Pàtria (1833). Marca la fi de la Decadència i el començament de la literatura catalana contemporània.
Objectius principals
Recuperar l’ús literari del català.
Crear una literatura pròpia, desvinculada de la influència castellana.
Fomentar el coneixement de la història medieval catalana.
Fundar institucions per promoure la cultura i el catalanisme. -
Jacint Verdaguer (1845-1902) – Vora la mar
Poeta destacat de la Renaixença, conegut per la seva gran obra literària. En aquest poema, reflexiona sobre la natura, el pas del temps i les emocions que desperta el mar, buscant la connexió entre l’individu i l’entorn natural. -
Miquel Costa i Llobera (1854-1922) – El pi de Formentor
Poeta mallorquí, conegut per la seva vinculació amb l'Escola Mallorquina. En aquest poema, utilitza el símbol del pi de Formentor per representar la força, la perseverança i la recerca espiritual, connectant la natura amb les aspiracions humanes. -
Joan Alcover (1854-1926) – Desolació
Poeta mallorquí de la Renaixença, amb una gran sensibilitat lírica. En aquest poema, expressa el dolor i la tristesa davant la pèrdua, mostrant la capacitat de la natura per reflectir l’estat emocional del poeta. -
Els Jocs Florals (1859)
Restauració del certamen literari per prestigiar la llengua catalana i estimular nous escriptors. Es reprèn la tradició dels Jocs de la Gaia Ciència (1393), seguint el lema medieval "Pàtria, Fides, Amor". -
Joan Maragall (1860-1911) – Oda a Espanya
Escriptor i pensador modernista, destacat per la seva visió crítica i idealista. En aquest poema, Catalunya expressa el seu malestar envers les accions d'Espanya durant un conflicte, denunciant la guerra i la mort injustificada. -
Maria Antònia Salvà (1869-1958) – Talaiots
Escripora de l’Escola Mallorquina, que va capturar la bellesa i la serenitat de la seva terra. En aquest poema, reflexiona sobre la història, el pas del temps i la memòria col·lectiva, vinculant els paisatges de Mallorca amb la seva identitat cultural. -
Period: to
CATALUNYA A FINALS DEL SEGLE XIX I INICIS DEL XX
Durant aquest període, Catalunya viu una intensa industrialització. La burgesia i el proletariat esdevenen les classes protagonistes. Gràcies al progrés científic, Barcelona es transforma en una gran metròpoli mediterrània. -
Josep Carner (1884-1970) – A un auró
Poeta i escriptor modernista i noucentista, conegut per la seva obra lírica i elegant. En aquest poema, utilitza la figura d’un auró per transmetre sentiments de soledat i la força de la natura com a reflex de la vida humana. -
Period: to
MODERNISME (1888-1911)
Moviment que va modernitzar l'art i reivindicar la imaginació, amb influències del passat històric. A Catalunya es va expressar a través de l’arquitectura, la pintura, la música i la literatura, destacant-se amb l’Exposició Universal de Barcelona (1888). Les seves tendències inclouen l’esteticisme i el regeneracionisme, amb característiques com la valoració del caos, la natura, la mística i l’anarquisme. -
J.V. Foix (1893-1987) – Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles…
Poeta i pensador de l’avantguarda, la seva obra busca desafiar les convencions. Aquest poema expressa una sensació d'errant, d’allunyament de les normes establertes, amb un to de recerca i experiència personal. -
Carles Riba (1893-1959) – Súnion, t’evocaré de lluny
Poeta i traductor, una figura clau en la literatura catalana del segle XX. En aquest poema, evoca amb nostàlgia el paisatge de Súnion, creant una atmosfera de reflexió sobre el temps i la bellesa de la natura. -
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Escriptor modernista i posteriorment realista, amb una obra que reflecteix la societat catalana. La seva producció abasta diversos gèneres, tot oferint un retrat crític i profund de la vida i les inquietuds de la societat. -
Salvat Papasseit (1894-1927) – Tot l’enyor de demà
Poeta modernista, vinculat al moviment avantguardista. En aquest poema, expressa el desig i l’esperança d’un futur millor, amb una intensitat emocional i una visió optimista que contrasta amb les dificultats del present. -
ESCOLA MALLORQUINA (1900-1938)
Grup d’autors de les Illes Balears amb una producció poètica influïda per la Renaixença i els nous corrents del segle XX. De tendència conservadora, els seus textos destaquen per la contemplació de la natura. -
Period: to
AVANTGUARDES (inici s. XX - 1940)
Les Avantguardes (inici s. XX-1940) van trencar amb les formes tradicionals, explorant noves tècniques. El Cubisme va geometritzar les formes, el Futurisme va exaltar el progrés i la velocitat, i el Surrealisme va explorar el subconscient. A Catalunya, Junoy va introduir el cal·ligrama i "L’Amic de les Arts" (1926) va ser una revista clau. El "Manifest Groc" (1928) es va oposar al Noucentisme. -
Period: to
NOUCENTISME (1906-1923)
Moviment cultural que es va oposar al Modernisme, amb l’objectiu de renovar l’art i difondre una política cultural. Es va consolidar el 1911 amb la creació de la Secció Filològica de l'IEC. Va destacar per la poesia i l’assaig, la defensa de valors com la família i la civilitat, el racionalisme, l’admiració pels paisatges domesticats i l'ús d’un model de llengua elaborat. El moviment va decaure a partir de 1920. -
Rosa Leveroni (1910-1985) – Elegies de la represa, VI
Poeta catalana de postguerra, amb una obra que reflecteix la inquietud i la sensibilitat de l’època. En aquest poema, explora la recerca de l’esperança i la renovació en un context marcat per la repressió i la pèrdua. -
Màrius Torres (1910-1952) – Cançó a Mahalta
Poeta modernista amb una obra profundament introspectiva. En aquest poema, explora l’amor idealitzat i la força emocional d’una relació imaginària, jugant amb el simbolisme de la natura. -
Pere Quart (1912-1986) – Corrandes d’exili
Poeta de l’exili, la seva obra reflecteix la nostàlgia, el dolor i la pèrdua. En aquest poema, aborda l’experiència de l’exili amb una mirada crítica i plena d’emoció. -
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) – A Mallorca durant la guerra civil
Poeta mallorquí de la generació literària de la postguerra, va morir jove durant la Guerra Civil. Aquest poema expressa la desesperança i la dramàtica situació viscuda a Mallorca durant el conflicte, amb un llenguatge viu i emocionant. -
Period: to
CONTEXT HISTÒRIC (1914-1955)
- Primera Guerra Mundial (1914-1918): Propicia moviments artístics revolucionaris.
- Règims totalitaris (anys 30): Stalin, Mussolini i Hitler persegueixen l’art innovador.
- Segona Guerra Mundial (1939-1945): Confrontació entre democràcies i feixismes.
-
Gabriel Ferrater (1922-1972) – Cambra de tardor
Poeta i crític literari modernista, amb una obra marcada per la reflexió existencial. Aquest poema explora el pas del temps, la solitud i la bellesa efímera de la vida a través de l'imaginari personal -
Joan Brossa (1919-1998) – Cap de bou
Poeta i artista visual, conegut per la seva obra experimental. En aquest poema, utilitza la figura del "cap de bou" ; un símbol arrelat a la seva tradició mitjançant l’animal fonamental en la cultura pagesa catalana, reforçant així l’arrelament a la terra, la força i la persistència del poble català. Va ser un dels fundadors de "Dau al set", una revista clandestina de poesia visual. -
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) – Els amants
Poeta valencià amb una obra que profunditza en les emocions humanes i la passió. En aquest poema, tracta l’amor i la relació entre dos éssers, explorant la intensitat de les seves connexions des d'un punt de vista sexual i salvatge. -
Period: to
CULTURA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
La proclamació de la República i l’Estatut de Catalunya (1932) impulsen la normalització cultural. Es catalanitza l’ensenyament i es recuperen diaris i revistes en català. La guerra (1936-1939) frena aquest procés i la cultura esdevé una eina de resistència. -
Period: to
POSTGUERRA I EXILI (1939-1955)
Després de la Guerra Civil, molts intel·lectuals catalans marxen a l’exili (França/Mèxic). La dictadura franquista prohibeix el català en l’àmbit públic i es perd la memòria cultural. Inicis del franquisme: la censura limita les publicacions en català. Primer llibre en català (1946): es reprenen les edicions amb dificultats. Els diccionaris de 1949 i 1954 marquen una petita recuperació. Obertura del règim (1956-1970): s’inicia una nova etapa cultural amb Òmnium i Edicions 62.