Imgres

Catalunya Medieval

By AjyjIV
  • 878

    Guifré I el Pelós

    Guifré I el Pelós
    L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré I el Pelós va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona.
  • Aug 11, 897

    Guifré II

    Guifré II
    Anomenat també Borrell I, va néixer al 874 a Girona, i va morir el 26 d'abril del 911 a Barcelona, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona.
    És un comte que antigament va ser poc conegut o ignorat.
  • 911

    Sunyer I

    Sunyer I
    Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona va començar a governar al 911 i va acabar de governar al 947 i comte d'Osona (911-939 i 943-947). Va començar a governar després de la mort de Guifré II.
  • 947

    Miró I

    Miró I
    Miró I va néixer a Girona i va morir el 31 d'octubre de 966 a Barcelona, fou comte de Barcelona, Girona i Osona.
    Els seus pares van ser Sunyer I, Riquilda de Tolosa i el seu germà va ser Borrell II.
  • 974

    Borrell II

    Borrell II
    Borrell II, fou comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.
  • 992

    Ramon Borrell I

    Ramon Borrell I
    Ramon Borrell I,va néixer el 26 de maig de 972 a Girona i va morir el 8 de setembre de 1017 a Barcelona (45 anys), fou comte de Barcelona, Girona i Osona.
  • 1017

    Ermessenda de Carcassona

    Ermessenda de Carcassona
    Va estar casada des del 991, amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017, el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
  • 1021

    Berenguer Ramon I

    Berenguer Ramon I
    Berenguer Ramon I, dit el Corbat, fou comte de Barcelona, Girona i Osona. El malnom "el Corbat" té el seu origen en el mot llatí Curvo.
  • 1035

    Ramon Berenguer I

    Ramon Berenguer I
    Ramon Berenguer I, dit el Vell, (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, "Apoderador d'Hispània" en antigues cròniques i annals, i "Defensor i mur del poble cristià" (Propugnator et murus christiani populi) (Europa).
  • 1052

    Almodis de la Marca

    Almodis de la Marca
    Almodis de la Marca (Tolosa, Occitània v 1020 - Barcelona 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
  • 1076

    Berenguer Ramon II

    Berenguer Ramon II
    Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
  • 1097

    Ramon Berenguer III

    Ramon Berenguer III
    Ramon Berenguer III , dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
  • 1097

    Ramon Berenguer II

    Ramon Berenguer II
    Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
  • 1131

    Ramon Berenguer IV

    Ramon Berenguer IV
    Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
  • 1137

    Peronella d'Aragó

    Peronella d'Aragó
    Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost? de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162). També és coneguda com a Peronella Ramires. Es va casar a Lleida.
  • 1157

    Alfons I

    Alfons I
    Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.
  • 1196

    Pere I

    Pere I
    Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.
  • 1213

    Jaume I

    Jaume I
    Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó)(Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), fou sobirà de la Corona d'Aragó.
  • 1276

    Pere II

    Pere II
    Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285 (en aragonès Pero, en llatí Petrus) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys
  • 1285

    Alfons II

    Alfons II
    Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).
  • 1291

    Jaume II

    Jaume II
    Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó). (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327).
  • 1322

    Alfons III

    Alfons III
    Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.
  • 1336

    Pere III

    Pere III
    Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
  • 1387

    Joan I

    Joan I
    Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València.
  • 1396

    Martí I

    Martí I
    Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).
  • 1412

    Ferran I

    Ferran I
    Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest, fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
  • 1416

    Alfons IV

    Alfons IV
    Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
  • 1458

    Joan II

    Joan II
    Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479) fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
  • 1479

    Ferran II

    Ferran II
    Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.