-
Period: to
Francisco de Goya
Francisco de Goya es un dels grans artistes espanyols de tots els temps.
Goya va ser un pintor total, que va dominar diverses tècniques: cartro per a tapissos, pintura al fresc (San Antonio de la Florida), pintura a l'oli (retrats i escenes) i gravats (Capritxos i Els desastres de la Guerra).
També va conrear les escenes populars, el retrat, la pintura religiosa (Crist crucificat) i la tematica mitològica (Saturn devorant els seus fills). -
Pintor de la cort
Nomenat pintor de la Cort el 1775, va retratar moltiples escenss de les famílies de Carles III i de Carles IV, i també personatjes de la noblesa espanyola. -
Proclamació de la independència dels Estats Units
-
Period: to
Guerra gran
Un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. -
Period: to
Carles IV
Un any després de l'arribada al trono de Carles IV (1788-1808) va començar la Revolució francesa. Per por del contagi de les ides liberals, Espanya es va unir a la coalició internacional, va declarar la guerra a França i va envair el Rosselló des de Catalunya. Retirada del Rosselló i la invasio d'una part de la Cerdenya i de l'Empordà (Guerra Gran, 1793-1795).Manuel Godoy, primer ministrs de Carles IV, va aliar-se amb Napoleo per enfrontar-se amb Anglateraa -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Invasió Napoleónica
El fill gran de Carles IV, contra el seu pare van provocar el popular Motí d'Aranjuez (1808). En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII.
Napoleó va reunir a Baiona (França) Carles IV i Ferran VII. Amb pressions va aconseguir que tots dos acceptessin abdicar en el seu germà Josep Bonaparte (abdicacions de Baiona).
Josep I (1810-1813) va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats. -
Mortí d'Arajuz
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Junta Suprema de Catalunya
-
Resistencia popular
Es van formar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya, els grups de voluntaris (miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va obtenir una victòria a Bailèn. -
Period: to
Primera fase del proces d'independencia
A Amèrica durant la Guerra del Frances tambe és van formar juntes controlades per les elits criolles. Van destacar les de Bogota, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811 el Paraguai va ser pioner a proclamar la independència. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge* uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa. Un cop controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia. -
Period: to
Guerra del frances
-
Junta Suprema Central
Va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. -
Period: to
Josep I
Germà gran del futur emperador Napoleó Bonaparte, nasqué el 7 de gener de 1768. Es va casar amb Julie Clary, filla d'un comerciant de Marsella, el 1794 i va tenir tres filles, de les quals tan sols van sobreviure dues: Zenaida i Carlota. -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vèncer els francesos a Arapiles -
Constitucio de Cadis
Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. -
Tractat de Valençay
Acord signat a la localitat francesa del mateix nom, el desembre de 1813, pel qual l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya. -
Pronunciament de Espoz i Mina
Es va aixecar a Pamplona al setembre de 1814, intentant canviar el Rei cap a una solució liberal. El moviment va fracassar i Espoz i Mina va haver de refugiar-se a França. -
Period: to
El sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes (Manifest dels Perses), va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat. La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. -
Period: to
Ferran VII
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Pinures negres
Es una serie que el mostren com un precursor de l'expressionisme, i teles com ara La lletera de Bordeus, com un antecessor de l'impressionisme. -
Pronunciament de Porlier
Guerriller liberal i heroi de la guerra, va protagonitzar un pronunciament a La Corunya per la Constitució de 1812. Després del seu fracàs va ser penjat. -
Period: to
Segona fase del proces d'independència
El 1816, desprès de la independéncia d'Argentina, la insurrecció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. Desprès de diverses victories militars (Boyaca, Carabobo, Chacabuco i Ayacucho) sobre els exercits espanyols, van aconseguir la independència Mexic, Veneçuela, Xile, Equador, Colombia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai. L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colonies excepte Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Pronunciament de Torrijos
-
Period: to
El trienni liberal
El pronunciament delcoronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats. -
Santa Aliança
Lla Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
La Decada Ominosa
L'ultima decada dell regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva. -
Guerra dels malcontents
Alguns sectors absolutistes intransigents es van aixecar a Catalunya "Guerra dels Malcontents" contra Feran VII, perque no habia restablert el Tribunal de la Inquisició i perque s'oposaven a las reformes que proposava. -
la renaixença
-
Period: to
Primera Guerra Carlina
Va començar al Pais Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior (l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà) i del Baix Ebre. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara. -
Period: to
La regencia de Maria Cristina
Als primers temps de la regencia, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre timides reformes. Tanmateix, una série d'aixecaments militars (insurrecció de La Granja, 1836) i de revoltes populars van fer que entreguas el poder als liberals progresistes, que volien aprofundir en el liberalisme. -
Period: to
minoria d'edat
-
Period: to
Isabel II
Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. -
Nexament de Isabel
-
Insurrecció de La Granja
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Period: to
La regencia del general Espartero
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposicio va forçar la dimisió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progresista Baldomero Espartero. El lliurecanvistes que desprotegien i la incipient industria catalana van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina. -
Period: to
Decada moderada
Durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detenir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern. -
Guardia Civil
Aqueste sva crea per mantenir la llei en el medi rural. -
Constitucio de 1845
Aquesta constitucio te carcter progresista va reconéixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders (amb dues cambres, Congres dels Diputats i Senat) i va atorgar amplis drets i lllibertats individual. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi economica (mancança d'aliments i augment de l'atur) i pel suport al nou pretenent carll (el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre). -
Concordat amb la santa seu
Aquesta assegurava el manteniment del culte i del clero i frenava el proces desamortitzador. -
Pronunciament de Vicálvaro
El general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats en el qual va participar la Millcia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. -
Period: to
El bienni progresista
El Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Constitucio
Les Corts van redactar una nova Constitució , que no es va arribar a aprovar, i el govern va aprofundir en les reformes economiques. -
Period: to
La descomposicio del sistema
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a Donnell, que havia creat la Unio Liberal, un nou partit de carscter centrista. -
Period: to
La Revolucio i el Govern provisional
Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea. Com a conseqüència d'això, la reina Isabel II i el seu hereu Alfons van marxar a l'exili.
Aquell mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic, que fou aprovada el 1869. -
Period: to
Sexenni democratic
Es un periode historic de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposa la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica -
Constitucio
En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'Estat, però l'Estat es comprometia a mantenir el culte i el clero catòlic. La Constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre buscar un nou rei. -
Illa de Cuba
Davant la gran quantitat de problemes, als quals es va unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba. Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Period: to
La monarquia amedeui
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia. Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, el seu principal valedor, el general Prim, va ser assassinat. Amadeu I jura la Constitució el 2 de gener del 1871
Amadeu I va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar ciutats com ara Berga, Manresa, Vic i Olot. -
Insurrecció cantonal a Cartagena
Es va proclamar cantó independent. -
Les eleccions del 1873
Les eleccions del 1873 les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no es va arribar a aprovar mai. La República va tenir quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar). -
Period: to
La primera república
Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixien com a monàrquics. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials -
Period: to
Alfons XII
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Cop d'estat
Un cop d'Estat liderat pel general Pavia va dissoldre les Corts i va entregar la presidéncia del govern espanyol al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
Period: to
Restauració borbonica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 1931. -
Constitucio del 1876
El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts y el rei, unes Corts amb dues cambres (Congrés i Senat) i amplis poders per al monarc, i declarava l'Estat confessional.
Es tractaba d'un text moderat, pero flexible i consensuat, perque deixava molt oberts els repertoris de drets y les formes com s'habia d'exercir el sufragi. -
Pau de Zanjon
Va posar fi a la insurrecció cubana. -
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans -
Memorial de Greuges
Va ser lliurat per Alfons XII es que denunciava l'opressio del centralisme sbre Catalunya i n'afirmava la personalitat politica -
Period: to
Marina Crisina
Es la dona de Alfons XII que va ser reina consort d'Espanya -
Period: to
alfons XIII
-
Sufragi universal masculí
L'ascens al poder dels liberals va comportar l'adopció del sufragi universal masculí -
Bases de manresa
Va ser un projecte d'autogovern de Catalunya que en defensava la sobirania i el restabliment de es institutcions tradicionals -
Insureccio de Cuba
Consecuencia de la incapacitat de l'admnistracio espanyola de fer reformes plotiques dotar-la autonomia i refuir el control economic. Suport Estats Units. -
Tractat de París
Independencia de Cuba, Flilpies i Puerto Rico