-
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià són els acords a que van arribar, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i eliminar la monarquia borbònica. -
Proclamació de la Segona República
-
Period: to
Govern Provisional
Després de les dictadures de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i de Dámaso Berenguer (1930-1931), el rei Alfons XIII, va convocar eleccions on es plantejava la elecció entre monarquia o la república. Els partits republicans, units en una coalició, van sortir vencedors de les eleccions. Alfons XIII, al veure el desig de canvi que demanava el poble, va abdicar i va exiliar-se a França. El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República. Es forma un govern provisional republicanosocialista. -
Vaga general de la Telefònica convocada per la CNT
La vaga de la Telefònica del 1931 va ser el primer conflicte social important que va tenir que fer front la Segona República Espanyola. Va ser organitzada pel sindicat anarquista CNT per demostrar la seva força i medir la capacitat de reacció del nou règim. -
Alcalá Zamora dimiteix com a president del govern
Niceto Alcalá Zamora dimiteix com a president del govern a causa de les masses posicions laiques i reformistes al Parlament, ja que ell era centralista, i passa a ser president de la República Espanyola. El càrrec de president del govern l'assumeix Manuel Azaña. -
Aprovació de la Constitució del 31
La Constitució Espanyola del 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola.
La constitució es va redactar a partir d'un avançprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, que van iniciar els treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins la promulgació el 9 de desembre. -
Alcalá Zamora i Azaña pugen a la presidència
Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña, els dos republicans, són escollits com a president de la República i president del govern, respectivament, al guanyar les eleccions a Corts Constitucionals del 28 de juny. -
Period: to
Bienni Reformista
El govern provisional va haver de fer front a alguns conflictes. Es van triar noves Corts que tenien com a objectiu l’elaboració d’una nova Constitució. Un cop aprovada la Constitució, a finals del 1931, va ser elegit president de la República Niceto Alcalá Zamora i com a president del govern Manuel Azaña. Van emprendre una sèrie de reformes molt progressistes per modernitzar el país. Aquestes reformes no van agradar als conservadors ni als obrers. -
Cop d'Estat fallit de José Sanjurjo
La Sanjurjada és el cop d'Estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol va intentar la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la Segona República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser condemnat a mort i, posteriorment, va ser exiliat a Portugal, des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l 'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Al referèndum celebrat el 2 d'agost de 1931 hi va participar al voltant d'un 75% del cos electoral de les Corts generals, i va obtenir un 99% de vots a favor. Va ser recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (que en aquells temps no tenien dret al vot). En aquestes condicions, es va aprovar el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola àmplia majoria popular. -
Aprovació de la Llei de bases per a la reforma agrària
Va ser el projecte més ambiciós de la Segona República Espanyola per la seva importància econòmica i social que, tot i això, no va donar els resultats desitjats i va sortir una forta oposició. Va ser substituida per la Llei de Contrarreforma Agraria en el bienni següent. -
Revolució anarquista del gener del 33
Aixecament anarquista a nivell nacional. Anarquistes d'arreu d'Espanya es van rebel·lar amb l'objectiu d'instaurar el comunisme liberal. Diversos ajuntaments de província van ser cremats i a Barcelona els obrers i la policia es van enfrentar, deixant 37 morts i 300 ferits en tres dies. En alguns llocs com València o Sevilla es va declarar l'Estat de Guerra i es va procedir a la clausura dels sindicato obrers. -
Fundació de la CEDA
Un grup de catòlics moderats van formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) utilitzant l'Acció Popular (partit polític confessional catòlic) com a nucli. Al partit s'hi van unir carlistes i alfonsins. Són més partidaris d'una monarquia tradicional que d'una a l'estil italià. -
Eleccions municipals del 33
Per primera vegada en la història d'Espanya, les dones poden votar en unes eleccions. La seva incorporació a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, victòria republicana. La societat rural, molt més conservadora que la urbana, fa que el nombre de regidors monàrquics o d'extrema dreta superi la barrera dels 4.000 a nivell nacional, davant dels poc més de 7.500 que es declaren republicans. -
Fundació de la Falange Espanyola
Fundació de Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera. Malgrat que José Antonio simpatitzés amb els universitaris, la Falange rebutja presentar-se a les eleccions generals. José Antonio rebutja tota idea que tingui a veure amb el Parlament. -
El poder passa a la CEDA i al PRR
El 19 de novembre del 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts. Van ser les primeres eleccions en les quals va haver-hi sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes (CEDA), liderats per José María Gil-Robles, i als republicans radicals (PRR), liderats per Alejandro Lerroux. Va començar el bienni conservador o negre. -
Period: to
Bienni Conservador
El sindicat socialista UGT es va radicalitzar i els anarquistes de la CNT van apostar per una revolució armada, aixecaments que van ser durament reprimits. La dura repressió d’aquestes revoltes va ser molt criticada i va portar a una crisi de govern. Alcalá Zamora va haver de convocar eleccions l’any 1933. El resultat va ser favorable a la dreta i el centre. El nou govern va anul·lar les reformes iniciades al bienni reformista, el que va fer que les esquerres es tornessin més radicals. -
Revolució del 1934
La Revolució de 1934 va ser un moviment de vagues revolucionaries que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934. Aquest moviment va estar animat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els principals focus de la revolta es van produir a Catalunya i a Astúries, encara que els esdeveniments més greus van tenir lloc en aquesta última regió. -
Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Espanyola
Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola -
Front Popular, esquerra unida torna al poder
El Front Popular va ser la coalició republicanosocialista dels partits polítics d'esquerres que va guanyar les eleccions espanyoles de 1936. Aquesta victòria va provocar que l'exercit es sublevés en "el Alzamiento Nacional" i, més tard, desencadenés la Guerra Civil Espanyola. -
Period: to
Front Popular, esquerra unida torna al poder
-
Cop d'Estat dels sublevats militars
El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 va ser una sublevació militar enfocada contra la Segona República Espanyola, el fracàs general del qual va fer exclatar la Guerra Civil Espanyola i, un cop derrotada la República, a l'establiment del règim de Francisco Franco, generalíssim de l'exèrcit espanyol, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonòmia del País Basc
Durant la Segona República Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. Al setembre de 1931 el primer projecte d'Estatut d'autonomia va ser rebutjat en les Corts Constituents per sobrepassar els límits constitucionals. Una versió modificada seria rebutjada de nou en 1934 pel govern del Partit Republicà Radical i la CEDA. Finalment s'aprovaria al 1936i amb ell la formació del primer Govern autònom que duraria fins al març del 1937 presidit per José Antonio Aguirre (Partit Nacionalista Basc)
