-
Després d'haver perdut el suport dels grups que li havien donat suport el 1923 i abandonat per l'exèrcit i el rei Alfons XIII. Al dimitir va començar la dictablanda.
-
Periode entre la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República. Va governar el general Berenguer.
-
Pacte que signen les forçes republicanes, catalanistres, d'esquerres i el PSOE. En aquesta reunió es va construir un comitè revolucionari presidit per Alcalà Zamora. Es van comprometre a acabar amb la monarquia i proclamar la República. En les futures eleccions municipals, aquestes forces es van presentar com a unió de republicans.
-
La participació va ser del 66,5 %. Les forçes polítiques es van ajuntar en dos bàndols, monàrquic i republicà. Només podien votar els homes de 25 anys. La victoria va ser de la coalició republicano-socialista.
-
El 14 d'abril de 1931, al matí, enmig de l'entusiasme popular, l'Ajuntament d'eibar (Guipúscoa) va proclamar la República, després a Barcelona, Madrid i a tot el país. Alfons XIII marxa cap a l'exili.
-
Proclamació de la República Catalana dins de la Federació Ibèrica per Francesc Macià des del balcó de la Generalitat, després del triomf dels partits republicans en les eleccions de l'abril del 1931.
-
Va ser president del govern Manuel Azaña. Durant aquest període es van portar a terme diverses reformes progressistes: religiosa, de l'exèrcit, agrària, educativa, laboral i territorial.
-
-
-
-
Eleccions guanyades pels republicans i socialistes amb un 70 % de participació.
-
Aprovació de l'Estatut de Núria per referèndum amb una participació de 75% i amb més del 99% de vots favorables.
-
Establia normes obligatòries per a la contractació: regulació de convenis col·lectius, negociats amb la patronal i sindicats. Contenia normes sobre salaris, rescindir contractes, 7 dies de vacances pagades a l'any, protegia el dret a vaga....
-
Els jurats arbitraven les condicions de contractació i vigilaven que es complís la normativa laboral. Volia mediar en conflictes laborals.
-
La constitució que es va aprovar tenia un gran contingut social, era democràtica i progressista.
Els seus punts principlas eren:
- Forma d'Estat: república democràtica i laica
- Sobirania nacional
- Divisió de poders accentuada
- Sufragi universal (vot femení i masculí)
- Amplia declaració de drets i llibertats
- Model d'estat integral
- Estat aconfessional -
-
Aquest decret permetia l'expropiació de les terres dels grans terratinents per a ser lliurades a pagesos.
Creació de l'Instituto de Reforma Agraria
L'Estat es va quedar amb les terres dels implicats a la "Sanjurjada"
Es volia acabar amb el latifundisme i aconseguir una millor destribució de les terres
Tan els terratinents (oposició) com els camperols (lentitud canvis) van criticar la reforma. -
Amb la reforma educativa i religiosa es va prohibir l'ensenyament religiós.
-
Aquesta insurreció va durar 5 dies, va ser promoguda per la CNT-FAI i impulsada pels miners de Fígols i Sallent. Els miners van ocupar la conca minera i finalment hi va intervenir l'exèrcit. Els obrers i sindicalistes van ser acomiadats.
-
"la sanjurjada"
Cop d'Estat militar -
L'Estatut del 32 va ser aprovat pel govern de Manuel Azaña per assegurar-se la fidelitat dels catalans. Representava una forta retallada en relació a l'Estatut de Núria. Tenia en contra a tota l'oposició política espanyola. La seva aprovació va posar fi a la Generalitat provisional. Es van convocar eleccions a Catalunya.
-
-
En aquestes eleccions va sortir vencedora d'ERC, el president de la Generalitat va ser Francesc Macià fins el 1933 que va morir.
-
El president del govern va ser Lerroux, tot i que la CEDA tenia més ministres en el govern. Durant aquest govern es van paralitzar les reformes començades pels partits d'esquerres.
-
Va consistir en ocupar l'Ajuntament, cremar el registre de la propietat i declarar el comunisme. S'acaba amb l'arribada de la Guàrdia Civil i/o la Guàrdia d'Assalt.
En aquesta sublevació es van matar molts pagesos. -
Es van celebrar eleccions a Corts. Va ser la primera vegada que les dones van poder votar. La victoria va ser per als partits de centredreta (CEDA i Partido Radical de Lerroux).
Durant aquest govern es van paralitzar les reformes començades pels partits d'esquerres. -
-
Aquesta llei aprovada a Catalunya pel govern d'ERC i el president Lluís Companys.
Limitava l'import de l'arrandament i permetia als pagesos a accedir a la propietat de les terres treballades fixant uns preus taxats. -
-
Aquesta insurreció va durar des del 5 al 19 d'octubre. Es va produir a Astùries quan els miners del carbó, juntament amb la UGT la CNT i els comunistes, van iniciar una revolució social. Es van apoderar de les armes de la Guàrdia Civil i les fàbriques d'armament. Van ocupar la conca minera i van assetjar Oviedo. Van ocupar ajuntaments i els van substituir per Comitès revolucionaris. La insurreció va ser sufocada per Franco i Goded amb una gran repressió.
-
Companys es va enfrontar el govern central i a la CEDA. Va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Companys va justificar l'aixecament com un acte de solidaritat amb les protestes d'arreu de l'Estat, sobretot amb els miners d'Astúries i com acte antifeixista. El Govern Central i l'exèrcit van decretar l'estat de guerra. Es va iniciar una revolta que va ser sufocada i es va detenir a tot el govern català també hi van haver més de 3.000 presos polítics.
-
A causa dels escàndols de l'estraperlo (vinculats al negoci del joc), va haver de dimitir com a president.
-
-
-
Aquestes eleccions es van presentar en dos blocs: l'esquerra amb el Front Popular i les dretes amb el Bloque Nacional A Catalunya es va nombrar respectivament Front d'esquerres i Front Català d'Ordre. El Front Popular va triomfar i el president va de la república va ser Azaña i Casares Quiroga cap de govern. Aquest govern va reprendre les reformes iniciades el 193. Va donar amnistia als presos polítics catalans, va restablir l'Estatut d'Autonomia català i la Llei de Contractes de Conreu.
-
-
L'assassinat del Tinent Castillo (oficial d'esquerres) per l'ultradreta va detonar l'assassinat del dirigent monàrquic Calvo Sotelo, per part de les forces policials. Això va accelerar la insurrecció militar que donaria a peu a una guerra civil de 3 anys.
-
Alçanent que després es va extendre per la península. Va comportar una guerra civil i després una dictadura de 40 anys.
