-
Junta Central es va veure obligada a aliar-se amb l’enemic tradicional d’Espanya durant el segle XVIII, la Gran Bretanya, que va enviar tropes a la Península.
-
Godoy, un simple soldat de la Guàrdia Reial, va ascendir gràcies a l’interès personal de la reina, Maria Lluïsa de Parma, esposa de Carles IV. En política interior, Godoy va afavorir les reformes il·lustrades i va iniciar l’expropiació i venda pública de béns eclesiàstics.
-
Carles IV començar a regnar -
Carles IV fou nomenat primer ministre i se li van concedir diversos títols nobiliaris. -
Napoleó va arribar al poder
-
Al congrés de Viena es va acordar mantenir un equilibri territorial entre les grans potències. Per fer-ho es van refer les fronteres anteriors a la Revolució Francesa tenint en compte els drets de les dinasties governants i els interessos de les grans potències, però obviant l’opinió dels habitants dels territoris afectats. Aquestes decisions tindrien importants conseqüències en la política europea del segle XIX.
-
Napoleó es va coronar el 1804 emperador dels francesos després que li ho demanés el Senat. D’aquesta manera considerava que no era un sobirà per dret diví com els de l’Antic Règim, sinó que era un emperador de nou encuny, atès que la seva legitimitat provenia de la Revolució Francesa. -
-
Va envair Espanya, on va regnar el seu germà Josep I, malgrat que de manera inestable i havent d'afrontar un llarg conflicte de desgast. A més a més, la victòria de la flota britànica a la batalla de Trafalgar (1805) li va donar a aquesta el domini dels mars. -
Disconforme amb aquesta política i enemic de Godoy, el príncep hereu, Ferran, va encoratjar el motí d’Aranjuez contra el seu pare, perquè renunciés a la corona. -
Les repetides victòries napoleòniques contra les grans potències absolutistes, Austria, Prússia i Rússia, van suposar el control d'Itàlia, l'Europa centrali la dissolució del Sacre Imperi (1806).
-
Als regnes i províncies de la monarquia es van formar juntes de defensa per organitzar la guerra contra França i una junta central va assumir el govern.
-
Josep I gairebé no comptava amb suports entre la població espanyola i, el 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va rebel·lar contra les tropes franceses que ocupaven la capital. -
Prop del Bruc (a l’Anoia) es va produir el primer combat del Bruc, una mostra de les guerrilles. S’hi van enfrontar una tropa de l’exèrcit francès, de 3 800 soldats, contra les tropes resistents, formades per guàrdies valons, un destacament suís i al voltant de 1 000 sometents catalans. -
La invasió napoleònica d’Espanya el 1808 va tenir repercussions a Hispanoamèrica. Els cabildos o ajuntaments americans, igual que a la península ibèrica, van proclamar juntes locals per suplir la manca de govern. Els veïns, en la seva majoria criolls, van exigir que aquestes juntes fossin obertes i no reservades a les autoritats colonials. La seva formació va iniciar el camí cap a la independència. -
Napoleó no només creuar Espanya per arribar a Portugal, sinó apoderar-se del territori, ocupació que va començar a principis de 1808 va convocar la família reial espanyola a Baiona, França, on, sota pressió de l’emperador, el rei Ferran VII li va retornar la corona al seu pare, i aquest la hi va cedir a Napoleó, que va designar el seu germà Josep com a monarca d’Espanya. -
El procés d’independència va ser violent. Ferran VII, després de recuperar el tron espanyol, es va negar a qualsevol canvi a les colònies, on ja s’havien proclamat les primeres independències. A Mèxic va esclatar una gran revolta amb participació indígena. -
Revolta a nova Granada, liderada per Bolívar i Sant Martin, respectivament i es van declarar independents. -
En plena guerra, la Junta Central (reunida a Sevilla) va decidir convocar eleccions constituents per reunir els representants del poble a les primeres Corts Generals i redactar una constitució. -
És mantenien dos elements tradicionals, la monarquia i la religió catòlica com a l’oficial i única permesa. No obstant això, també s’hi afirmaven els principis liberals que suposaven la liquidació de l’Antic Règim: -
El 1812, Napoleó va emprendre la conquesta de Rússia, però el seu exèrcit va ser greument vençut. -
Diputats escollits, influïts pel liberalisme, van aprovar en aquesta ciutat una constitució, la primera de la història d’Espanya. -
Després de sis anys de combats, enorme violència, saquejos i destrucció, l’exèrcit napoleònic es va retirar d’Espanya.
-
Lluís XVIII, per indicació del congrés de Viena, va adoptar una Carta atorgada (1814), una llei fonamental per la qual el monarca limitava voluntàriament els seus poders. En aquest document s’hi van garantir la igualtat davant de la llei, la propietat privada i la tolerància religiosa.
-
Obra de Thomas Phillips. Aquest poeta anglès va personificar l’ideal revolucionari i romàntic. Va prendre part a les revolucions d’Itàlia i Grècia, país on va morir mentre lluitava en la seva guerra per la independència. La cultura romàntica va ressaltar el sentit de pertinença a un poble. El nacionalisme va adquirir un fort component afectiu i emocional. -
Els posteriors èxits dels aliats i la inacabable guerra d'Espanya van desembocar en la derrota i el desterrament de Bonaparte (1814), que, no obstant això, va recuperar el poder de manera efímera
-
Després de la restauració de l’absolutisme per Ferran VII el 1814, es van succeir revoltes militars liberals que van ser reprimides. -
Acabada la guerra i mort Carles IV, Ferran VII va tornar a Espanya el 1814. Va ser rebut magníficament, com a símbol de la recuperació de les llibertats. -
Després derrota Napoleó països vencedors es van reunir en el congres de Viena, això es va prolongar fina al 1815 i les reunions no es van interrompre durant la breu restauració de l’Imperi napoleònic.
-
El 1815, els britànics i els prussians van vèncer definitivament Napoleó a la batalla de Waterloo. -
Revolta al rio de plata, liderada per Bolivar i Sant Martín, respectivament i es van declara independents.
-
A Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont es van produir revolucions que van prendre com a model la Constitució espanyola de 1812. La Santa Aliança hi va intervenir (excepte a Portugal) i va aconseguir restaurar-hi l’absolutisme. -
Finalment, el 1820, el tinent coronel Del Riego es va posar al front de les tropes que havien d’embarcar-se cap a Amèrica i es va revoltar contra Ferran VII a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), després que fet que aconseguí la restitució de la Constitució de 1812. -
El 1821, una assemblea nacional va proclamar la independència de Grècia de l’Imperi otomà, causa que va comptar amb el suport de nombrosos liberals. -
Hi va haver rebrots revolucionaris a França i Rússia, que foren fàcilment aplacats.
-
-
El 1823, Ferran VII va invocar el tractat de la Santa Aliança entre potències absolutistes, i un exèrcit de francesos amb el suport de voluntaris espanyols –els Cent Mil Fills de Sant Lluís– va envair Espanya i va restaurar el tron absolutista. Amb tot això va començar la Dècada Ominosa, un període en què el rei va prendre mesures antiliberals i conservadores, va reposar la Inquisició i va tancar les universitats. -
Despres d’aquesta es van proclamar l’ independència d’aquest país , Perú. -
Es va iniciar una guerra en què van participar la Gran Bretanya, Rússia i França en defensa dels seus interessos estratègics i en suport dels grecs.
-
Revolució de les barricades: grups d’intel·lectuals, estudiants i obrers van fer a París la «Revolució de les barricades» contra Carles X en un context de crisi econòmica. El rei va abdicar i es va instaurar la monarquia parlamentària de Lluís Felip d’Orleans, que reconeixia la sobirania nacional. També va suprimir la censura i va ampliar el dret al vot. -
Van aconseguir la independència.
-
El 1833, Ferran VII va morir, deixant la seva filla Isabel, menor d’edat, com a hereva de la Corona. Per fer-ho, abans de morir, va decretar una nova llei, la Pragmàtica Sanció, anul·lant la llei sàlica, que prohibia que regnessin les dones. Això va desencadenar una guerra civil entre els partidaris de Carles i Isabel. Va ser la primera guerra Carlina. -
A la primera guerra Carlina (1833-1840), l’infant Carles i Isabel II representaven opcions polítiques oposades. El carlisme defensava l’absolutisme, mentre que els isabelins, que van vèncer en aquesta guerra civil, encarnaven el liberalisme moderat.
-
Es van fixar les bases del nou règim liberal.
-
Regnat Isabel II, minoria d’edat.
-
1834 Prússia va prendre la iniciativa i va crear la Zollverein o Unió Duanera, de la qual va excloure els austríacs. Aquesta aliança comercial, que incloïa una única xarxa de ferrocarrils, va impulsar el desenvolupament econòmic i va animar la burgesia a lluitar per la unificació.
-
L’expropiació de terres per part de l’Estat per ser venudes en subhasta pública. Van afectar, sobretot, les propietats dels ajuntaments béns comunals i propis i de l’Església, que va veure, d’aquesta manera, limitat el seu poder. Les dues grans desamortitzacions es van dur a terme sota els governs progressistes de Mendizábal (1836) i Madoz. Gràcies a la primera desamortització, l’Estat va poder ingressar els recursos econòmics necessaris per lluitar contra el carlisme. -
Durant la regència i el regnat isabelí es van proclamar dues constitucions. La primera, el 1837, va ser redactada per unes Corts progressistes, en contra de la voluntat de la regent, Maria Cristina.
-
Regnat Isabel II, minoria d’edat.
-
Regnat Isabel II majoria d’edat, el govern va tenir una oposició molt conservadora, basada en la Constitució de 1845: es va marginar els progressistes i es va reprimir el recentment creat Partit Demòcrata, defensor del sufragi universal.
-
A França, la monarquia de Lluís Felip va anar fent-se més conservadora, i això va provocar l’enuig dels liberals radicals. Alhora, els obrers patien els efectes de la crisi econòmica internacional començada el 1845.
-
La segona, el 1845, va ser aprovada per una cambra moderada que gaudia de les simpaties de la jove reina.
-
La Revolució de 1848 va comportar l’establiment del sufragi censatari i de textos constitucionals al regne de Prússia i a Àustria, però amb llibertats molt limitades pel poder dels seus sobirans. -
La Revolució de 1848, amb les seves reivindicacions democràtiques i socials, va produir temor a la burgesia. Per això, el canceller prussià Otto von Bismarck, sota el regnat de Guillem I, va prendre la iniciativa de la unificació per dirigir-la en un sentit autoritari. -
La Revolució de 1848 es va estendre a ciutats d’Àustria, la Confederació Germànica, Itàlia i Rússia. En aquests moviments també van tenir importància reivindicacions de caràcter nacionalista, democràtic i social. Quan van acabar, s’havien aconseguit alguns progressos polítics, a excepció de Rússia.
-
Per culpa d’una crisi econòmica va esclatar una revolució que conduí a la proclamació, el 1848, de la Segona República Francesa.
-
Després, Lluís Napoleó Bonaparte va ser escollit president i el 1851 va proclamar el Segon Imperi francès.
-
Regnat Isabel II majoria d’edat, va començar quan alguns militars moderats, progressistes i demòcrates van aconseguir el poder mitjançant un pronunciament conegut com la Vicalvarada. Es va produir la desamortització de Madoz i es va impulsar el desenvolupament industrial i ferroviari. Es va intentar liberalitzar la política, però en un context de desordres socials que va suscitar la por dels moderats a una revolució, fet pel qual la reina els va lliurar el poder.
-
Van consistir en l’expropiació de terres per part de l’Estat per ser venudes en subhasta pública. Van afectar, sobretot, les propietats dels ajuntaments —béns comunals i propis— i de l’Església, que va veure, d’aquesta manera, limitat el seu poder. Les dues grans desamortitzacions es van dur a terme sota els governs progressistes de Madoz i Mendizábal. -
Regnat Isabel II majoria d’edat, es van alternar en el poder el Partit Moderat i la Unión Liberal, un partit centrista. L’oposició va ser exclosa del Parlament i es va exercir una forta repressió contra militars, polítics i estudiants.
-
L’esclavitud als Estats Units del Sud provocava que els esclaus fugissin als estats del Nord, on ja estava abolida. Els estats del Nord van voler suprimir l’esclavitud a tota la Unió, però els del Sud s’hi van oposar i van intentar formar un estat independent, els Estats Confederats d’Amèrica, fet que va donar lloc a la guerra de Secessió (1861-1865).
-
Cavour, primer ministre del Piemont, va pactar l’ajut de França, amb el qual va derrotar els austríacs a les batalles de Magenta i Solferino, el 1859. D’aquesta manera, els ducats de la zona central i la zona nord es van afegir al Piemont. Poc després, Nàpols i Sicília van ser ocupades per un nacionalista revolucionari, Garibaldi, i entregades també al Piemont. -
Guillem I va declarar la guerra a Dinamarca el 1864 per prendre-li els ducats de Slesvig i Holstein. -
Es va produir una gran agitació social i des de l’estranger es va planificar un cop d’estat. -
Progressistes, demòcrates, republicans i la Unión Liberal (marginada també pel poder) van signar el pacte d’Ostende (1866). Dos anys més tard, un pronunciament militar donaria inici a una revolució. -
D’altra banda, a Àustria, la mobilització nacionalista dels hongaresos va portar a la seva conversió en una monarquia dual el 1867, l’Imperi austrohongarès, que va comptar amb dues capitals, governs i parlaments, i un únic sobirà.
-
El 1866 Àustria fou derrotada a la batalla de Sadová.
-
Paral·lelament a això, l'estat de Wyoming va ser el primer de tots els Estats Units a reconèixer el sufragi femení (1869). -
El general progressista Joan Prim i el general Serrano, conforme al que es va pactar a Ostende, van organitzar a Cadis la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa. Isabel II es va exiliar a França i va començar el Sexenni Democràtic. -
El 1869, les Corts van promulgar una nova constitució, la més avançada de les aprovades fins a aleshores a Espanya, que incloïa els principis de sobirania nacional, sufragi universal, llibertat de culte i ampliació de la declaració de drets.
-
Finalment, Bismarck va plantejar l’annexió d’Alsàcia i Lorena, regions franceses en què part de la població francesa parlava alemany. Els francesos van ser derrotats a la batalla de Sedan i els prussians van ocupar París proclamant el naixement del Segon Imperi alemany (Segon Reich) el 1871, que va gaudir de sufragi universal masculí. -
-
L'any 1870 es va concedir el dret al vot als antics esclaus negres i, dos grans partits polítics –el republicà i el demòcrata– es disputaven el poder a les eleccions. -
Amadeu I va proclamar primera república a Espanya -
En els onze mesos que va durar, va tenir quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. No obstant això, cap d’ells va aconseguir resoldre l’enfrontament polític entre els mateixos republicans al voltant del grau de federalisme que havia de tenir l’estat.
-
Amb el cop d’estat de Pavía es dissoldrien les associacions dependents de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) i se’ls obliga a entrar en la clandestinitat fins que en 1881 el govern de Sagasta permetria la llibertat de reunió i associació. -
El Papa va haver de signar la seva renúncia als Estats Pontificis i va quedar reclòs a la Ciutat del Vaticà. El pontífex no va reconèixer l’annexió i es va iniciar un llarg conflicte diplomàtic que no es resoldria fins al 1929, amb els pactes del Laterà.