-
Va ser comte d'Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills per poder independitzar-se del regne franc.
-
L'any 985 Almansor va saquejar Barcelona. Borrell II va demanar ajuda al rei dels francs, però en denegar l'ajut, Borrell va considerar trencat el pacte de vassallatge. Declarà els comtats catalans independents del regne franc.
-
Almansor va saquejar Barcelona al juliol del 985. Es va enfrontar contra Borrell II, que va morir a la batalla de Rovirans o Matabous. -
Després de demanar ajuda al rei franc i denegar-la, Borrell II va declarar trencat el pacte de vassallatge. Des de llavors va considerar-se'n independent i els comtes van actuar com a sobirans del seu territori. -
Va conseguir l'hegemonia del comtat de Bartcelona i la va consolidar sobre els altres comtes, que li van reconèixer l'autoritat. També va restablir l'autoritat comtal.
-
Era el fill d'en Ramon Berenguer I, i era comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasés. Era conegut pel sobrenom de Cap d'Estopes.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de
Barcelona sobre la resta i va conquerir
Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença,
aconseguint així els territoris d’Occitània. -
Pedro Ansúrez, amb l'ajut de Ramon Berenguer II, van conquerir la ciutat musulmana de Balaguer, en aquell moment anomenada Balaghí. -
Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça de Provença per aconseguir territoris de la Provença. Això va aconseguir a poc a poc, afegint altres factors, el domini d'Occitània. -
Gràcies a les expedicions militars de comtes d'Urgell i Barcelona, van conquerir Tarragona i altres poblacions importants. -
Es va casar amb Peronella d'Aragó, filla del rei Ramir II d'Aragó, així formant la Corona d'Aragó. Va conquerir Tortosa, Lleida i siruana
-
Ramon Berenguer IV, amb l'ajuda del comte d'Urgell, van conquerir la ciutat de Lleida i altres ciutats. -
L'any 1137 es va acordar el matrimoni entre Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella (filla del rei Ramir II d'Aragó), i es van casar 14 anys després. El seu fill, Alfons I el Cast, va governar com a rei d'Aragó i comte de Barcelona -
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella
d’Aragó. Era comte de Barcelona i rei d'Aragó, i també va ser el primer rei de la Corona d'Aragó. Va acabar la conquesta de les terres d'Aragó i va fundar Terol. -
Fou rei de la Corona d'Aragó i va morir lluitant contra els francesos a la Batalla de Muret (1213) pels territoris d'Occitània.
-
El conflicte entre la Corona d'Aragó i França, va portar al fet que Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó, fos derrotat pels francesos a la batalla de Muret. Això va porta la pèrdua d'Occitània. -
Va conquerir Mallorca, Eivissa i València. Era fill de Pere el Catòlic, i signà el Tractat de Corbeil (1258) en el que renunciava als seus drets a Occitània.
-
Al principi del segle XIII el rei Jauma I el Conqueridor va ocupar Mallorca. -
La conquesta de València la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir del 1236 hi va intervenir Jaume I, que va fer avançar la frontera fins Biar (1245). -
Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va signar el Tractat de Corbeil l'any 1258, renunciant als seus drets a Occitània. Així es va perdre oficialment Occitània. -
Va conquerir Sicília amb una flota comandada per Roger de Llúria.
-
Pere el Gran va portar a terme la conquesta de Sicília, que va durar un any, amb una flota comandada per Roger de Llúria. -
Va conquerir Menorca.
-
Va conquerir Alacant, Elx, Oriola i Sardenya. Va conquerir Atenes i Neopàtria amb la participació del exèrcit dels almogàvers, dirigits per Roger de Flor.
-
Era sobirà de la Corona d'Àragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, València, Sardenya i Còrsega. Va morir als 37 anys i està enterrat a la Seu Vella de Lleida.
-
Jaume II va portar a terme la conquesta de Sardenya, que va durar sis anys, i en va expulsar els pisans i els genovesos. -
Fou rei d'Aragó, València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Era el fill d'Alfons III el Benigne.
-
Fou rei d'Aragó, Mallorca, València, Sardenya i Còrsega. Era compte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya, i duc de Girona. Va ser ell primer fill de Pere III del Cerimoniós i la seva esposa (i cosina) Elionor de Sicília.
-
Va morir sense descendència al 1410, posant fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona.
-
Per tal d'escollir nou rei, es van reunir diferents representants d'Aragó, Catalunya i València i van celebrar el Compromís de Casp, on Ferran d'Antequera (de la família dels Trastàmara i rei de Castella) va sortir elegit nou rei. -
Va ser escollit rei pel Compromís de Casp davant la necessitat d'un nou rei després de la mort del seu oncle Martí l'Humà. Era de la família dels Tastàmara i regnava Castella.
-
Fou rei d'Àragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i va conquerir Nàpols. També era comte de Barcelona. Eea el fiull primogènit de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque.
-
Alfons el Magnànim va portar a terme la conquesta del regne de Nàpols, que va durar set anys. -
Guanyà la Guerra Civil Catalana el 1472 amb les Capitulacions de Pedralbes. Era partidari d'imposar el seu poder sobrer els privilegiats i rebia el suport dels sectors populars (els remences i la Busca).
-
Joan II i el seu fill Carles de Viana tenien unes males relacions que van separar la societat en dos bàndols: la monarquia i l'oligarquia catalana, i cadascun defensava idees diferents. Els enfrontaments van donar inici a una guerra, que va durar deu anys. -
La guerra va acabar amb la victòria de Joan II i el Capitulacions de Pedralbes.