-
Sanç Ramires (v. 1042 – 4 de juny de 1094). Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (1076-1094).
Considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare. -
Va ser reina d'Aragó
ille Hilduino III de Ramerupt i d'Adela de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sancho Ramírez, rei d'Aragóals , va tenir com a fills a fonso I i a Ramiro II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pedro I, fill del primer matrimoni de Sancho Ramírez amb Isabel d'Urgel, qui va morir sense descendència.
Roucy va morir a+Barcelona al 1094
Va morir a Barcelona al 1094 -
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112). Filla del comte Guifré I de Provença i la seva esposa, Dolça de Gavaldà. Fou germana del comte Bertran I de Provença i era néta per línia materna de Bertran II de Gavaldà. A la mort del seu germà Bertran fou nomenada hereva del comtat de Provença. Es casà vers el 1073 amb Gerbert de Gavaldà, fill de Berenguer de Rodés. El seu matrimoni amb Gerbert de Gavaldà suposà l'inici d'una nova branca dinàstica al comtat de Provença
-
Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
-
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 - 1111, vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença 1073-1111.
Fou el fill de Berenguer de Rodés, vescomte de Rodés i de Milhau, i d'Adela de Carlat, vescomtessa de Carlat i de Lodeva. -
Mafalda de Pulla-Calàbria 1060- Girona 1108, comtessa consort de Barcelona 1078-1082 i vescomtessa consort de Narbona 1082-1106.
-
Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, Comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131, dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona 1097-1131, comte d'Osona 1097-1107 i 1111-1131, comte de Besalú 1111-1131, comte de Provença 1113-1131 i comte de Cerdanya 1118-1131
-
24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157, rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137). Va ser bisbe de Roda-Barbastre (1134).
-
(Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127), comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127)
-
Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162.fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1167).
-
Agnès de Peitieu, també coneguda com a Agnès de Poitiers i Agnès d'Aquitània (1103-1159) fou reina d'Aragó i mare de la reina Peronella d'Aragó.
-
Osca 29 de juny de 1136-Barcelona, 15 d'octubre de 1173 fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona
-
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella es va celebrar l'agost del 1150 a Lleida.
Amb aquesta unió es van unir els comtats catalans amb Aragó. -
Vilamajor del Vallés 1154,Perpinyà 1196
-
-
Va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats.
Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va ser un pas clau per la dominació de la frencesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana en aquesta regió. -
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la batalla de muret que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes.
Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com a hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; -
La noblesa i les elits dominants a l’illa, molt receloses de les seves institucions i costums polítics, van iniciar una revolta amb complicitat entre les classes populars contra les guarnicions franceses, el dilluns de Pasqua
-
És la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la croada contra la corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, fou comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies.
-
Va ser dirigida per Jaume el Just entre 1323 i 1326. La conquesta de Sardenya era un objectiu vital per garantir l’estabilitat i les rutes comercial cap orient, ja que fins aleshores Sardenya es trobava sota l’òrbita de la República de Gènova, la gran rival comercial i militar dels catalans pel domini del Mediterrani occidental.
-
Va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i va provocar la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.
-
Fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables, van decidir que seria el castellà Ferran de Trastàmara, dit el d'Antequera.
