La literatura Catalana Medieval

Descobriment del "Fórum Iudicum"

Oct 26, 1150

Al segle XII, es tradueix el primer text escit en català: el Fórum Iudicum; un text que contenia unes lleis visigodes del segle VII. Els fragments que se'n conserven mostren una llengua bastant vulgar, sense destacar alguns llatinismes, amb algunes paraules occitanes i una estructura sintàctica complexa.

Berenguer de Palou (1150-1185

Oct 30, 1150

Obres de Berenguer PalouFou un trobador bastant conegut català.

Huguet de Mataplana (1173- 1213)

Oct 30, 1173

Era un gran senyor que protegí els trobadors i ell mateix conrava l'art de trobar. Se'n conserven alguns debats amb trobadors. A la razó repren algunes actuacions del trobador Raimon de Miraval, i aquest li respon amb el mateix nombre de versos, el mateix estrofisme i les mateixes rimes.

Pere I, El Catòlic

Oct 30, 1177

Rei de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona. El seu regnat va estar marcat pel conflicte dels càtars a Occitània i les seves desavinences amb el Papa Innenci III per qüestions matrimonials. Va morir a la batalla de Muret el 1213.

Mort del trobador Guillem de Berguedà

Sep 28, 1196

Guillem de Berguedà és un trodador dels quals és molt reconegut. És un cas peculiar ja que ens conta la seva vida a partir de les seves cançons ("Els Cançoners").
De la seva biografia podriem dir que va ser un noble altiu i desvergonyit dels quals tenia una vida molt agitada i plena d'episodis violents. Destaca com a autor de sirventesos. Utilitza un llenguatge agressiu, sense deixar de banda l'enginy i la ironia.

Homilies d'Organyà

Aug 23, 1200

A finals del segle XII i principis del segle XIII, se'n descobreixen les Homilies d'Organyà. Aquestes, eren un textos que contenien sermons, seguint unes disposicions favorables a predicar en llengua vulgar establertes pels concils de: Tours, Mangúcia i Reims. Tenien alguns aspectes fonètics en occità relacionats amb la doctrina.

Jaume I, El Conqueridor

Dec 21, 1213

Va ser rei de la Corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort. Va ser conegut amb el sobrenom de "El Conqueidor" perquè durant el seu regnat a la Corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València on va fundar els regnes respectius. També va ser un dels quatre que van escriure les quatre cròniques catalanes. Un llibre molt important s'anomena: "Llibre dels feits" dels quals redacta alguna de les seves memòries personals.

Naixement de Ramón Llull

Jun 19, 1232

Ramón Llull és l'autor per excel·lència de la literatura doctrinal, però és un personatge que va més enllà d'aquesta etiqueta. Utilitza i enriqueix la literatura en llengua catalana dels primers temps per difondre les seves idees. Pertany a una família de la noblesa catalana instal·lada a Mallorca després de la conquesta de l'illa. El seu destí és arribar a ser un representant de la cort. Li interessa la literatura com a activitat cortesana, però experimenta una conversió.

Pere II, El Gran (1276-1286)

Nov 21, 1240

Com a governador del Principat, es caracteritza per la determinació contra les sedicions dels nobles rebels a Catalunya i Aragó. La vida de Pere II el Gran estarà sempre marcada pels conflictes bèlics. l'any 1275 ha de reduir una revolta de nobles catalans i aragonesos encapçalada pel seu germà de sang Ferran Sanxis Castre, que acabarà sufocant. Ferran és pres mentre fugia i ofegat a un riu. Un any més tard és coronat com a monarca a Saragossa.

Cerverí de Girona

Oct 30, 1259

Cerverí de Girona és el gran autor de la literatura catalana del segle XIII. És un trobador dels últims temps de la poesia d'amor cortès. A la segona meitat del segle XIII, l'època de Cerverí, els trobadors ja no són poetes centrals en els codis de l'amor cortès i en l'expressió poètica del món feudal. És un trobador de les darreres generacions, immers en un període de molts canvis. Utilitza molt la poesia amorosa. Mort el 1285. Una de les seves obres s'anomena: "Lo vers del saig e del joglar".

Jaume II, el Just (1267-1327)

Oct 30, 1267

Rei de Sicília, comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i Mallorca. Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília. Fou lloctinent pel seu pare; s'hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l'illa dels atacs angevins i de les intrigues de llurs partidaris.

Jaume I acaba "El Llibre dels Feits"

Oct 30, 1274

Document manuscrit del segle XIII, dictat pel rei Jaume I, que explica les seves perpècies del seu regnat. L'original va desaparèixer i la còpia més antiga es guarda avui a la Sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)

Oct 30, 1283

És un escriptor que té un missatge essencial per comunicar-nos i que s'hi aplica amb grans resultats. Ell, prop de la figura de l'historiador que vol explicar-se de manera ordenada i raonada, amb un estil depurat, dóna protagonisme a la dinastia reial de Barcelona (sobretot a la figura de Pere el Gran) i ens amaga la seva personalitat d'escriptor.

Alfons II el Liberal (1285-1291)

May 14, 1285

Alfons el Liberal (1285-1291) va succeir el seu pare a Catalunya, Mallorca, València i Aragó, mentre que el seu germà Jaume va rebre Sicília. El seu regnat va estar condicionat pel conflicte sicilià, fet que va obligar-lo a cedir davant de les exigències de la noblesa aragonesa i catalana i per tal de poder suportar les pressions exteriors. En aquest sentit, Alfons II va desenvolupar una hàbil política diplomàtica que conduís a resoldre les diferències que el separaven de França i el Papat.

Alfons III, el Benigne (1299-1336)

Mar 9, 1299

Fill segon de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Es casà amb Teresa d'Entença (1314), hereva del comtat d'Urgell. Fou declarat primogenit dels regnes de Jaume II, desprès de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació de Bonifaci VIII de la butlla "Super reges et regna" (1297), per la qual li eren infeudats dels regnes de Sardenya i Córsega.

Pere III, el Cerimoniós (1319-1387)

Oct 30, 1319

Rei de Catalunya-Aragó, era el fill segon d' Alfons III i de la seva muller Teresa d'Entença, però passà a ésser hereu en morir infant el primogènit. Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari. S'educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de "Luna y Ximenes de Urrea", desprès arquebisbe de Saragossa. Fou decidit protector de les arts i les lletres; conreà ell mateix la poesia i dirigí la redacció de la crònica del seu regnat.

Crònica de Ramón Muntaner (1325-1328)

Oct 30, 1325

És la més llarga de totes i abraça el període que va del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Tot i que la llengua d'aquesta crònica excel·leix per la seva riquesa estilística i capacitat d'expressió personal. Són pròpies de Ramón Muntaner: repeticions de mots i estructures sintàctiques, les adjectivacions formulars i reiteratives, expressions hiperbòliques, comparacions, proverbis... Escriu en occità un poema, "el Sermó", que intercal·la en el text.

Naixement de Bernat Metge

Feb 22, 1340

Bernat Metge Fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic) vinculat amb la casa reial que mor a mitjan de 1359. El seu pare li transmet els coneixement de filosofia natural que més endavant mostra el poema paròdic "Medicina apropiada a tot el mal" (1396?) i en alguns comentaris de "Lo Somni". La professió del padrastre, Ferrer Saiol, també influeix en la seva formació intel·lectual ja que és traductor al català del "De re rusticia" de Pal·ladi Rutili i impulsa la vocació professional de cancelleria.

Joan I (1350-1396)

Jul 18, 1350

Rei de Catalunya- Aragó (1387-1396). Fill de Pere el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, ostentà, essent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351. Tingué un preceptor Bernat (II) de Cabrera. Jurat com a primogènit (1352), des del 1363 fou promés a Joana, filla de Felip IV de França, però aquesta morí a Besiers.

Martí l'Humà (1356- 1410)

Oct 30, 1356

Rei de Catalunya- Aragó (1396- 1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10). Fill segon de Pere el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya (1368) i comte de Xèrica (1372) i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València. El 1372 és casà a Barcelona amb Maria de Luna, herveva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogrob, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361.

Ferran I d'Antequera (1380-1416)

Oct 30, 1380

Rei de Catalunya- Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara. Fill segon de Joan I de castella i d'Elionor d'Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fin als 32 anys. Entre el seu heretatge d'infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque reunñi uns dominis extensíssims, ens les quals es basà la seva força política i, desprès, la dels seus fills, els infants d'Aragó.

Pere el Cerimoniós, acabament de la seva crònica

Oct 30, 1386

Reflecteix la consciència del prestigi de la reialesa catalana i la voluntat de perpetuar-lo i enaltir-lo mitjançant la redacció dels fets reials. L'expressió lingüística hi és més controlada que en les de Jaume I o Muntaner, la sintaxi hi és més articulada i les figures retòriques més abundoses, donant lloc a un estil afectat, però també més feixuc. Fou redactada, sota el control directe del monarca, en plural majestàtic, com la de Jaume I.

Alfons IV, e Magnànim (1396.1458)

Oct 30, 1396

Rei de Catalunya, Aragó i Nàpols. Fill primogènit de Ferran I i d'Elionor d'Alburquerque. Va venir a Catalunya amb divuit anys. Ja era format per cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pares. Cordialment , era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d'Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissorat.

Joan II (1398- 1497)

Nov 28, 1398

Rei de Catalunya- Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79). Fill d'Elionor d'Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó. Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins als quinze anys. El seu pare el dotà d'un important patrimoni als Països Catalans a Castella i a Navarra.

Ramon Vidal de Besalú (S. XIII)

May 8, 1400

És autor de les Regles o Las rasós de trobar, que és el primer tractat literari per ajudar els trobadors; parla de la importància de la poesia (en la qual inclou les cançons populars) en la vida de tota la gent. A l'ensenyament de joglar, que consta de 1773 versos apariats de vuit síl·labes, enumera les habilitats dels joglars, i també parla del menypreu que reben els joglars per part de molts senyors, que abans acostumaven a acollir-los.

Naixement d'Ausiàs March

Oct 30, 1400

Ausiàs March Fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March emancipà el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment esdevé el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li és conferit l'orde de cavalleria.

Naixement de Joanot Martorell (1405-1410)

Oct 30, 1405

Joanot MartorellCavaller i novel.lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps. Miguel de Cervantes en fa referència a El Quixot: "Por su estilo es éste el mejor libro del mundo.", i el novel·lista peruà Mario Vargas Llosa va elaborar a partir d’aquesta novel·la un bon nombre de teories literàries.

Joan Roís de Corella (1433/43- 1497)

Dec 14, 1433

Joan Roís de Corella S'intitulava cavaller i mestre en teologia. Fill d'Ausiàs Roís de Corella i d'Aldonça, la seva família estava en estreta relació amb les d'Ausiàs Marc i de Joanot Martorell. Entre el 1455 i el 1461 ja tenia el suficient prestigi literari per a canviar lletres de casuística amorosa amb el príncep Carles de Viana, el qual ostentava aleshores el títol de duc de Gandia.

Ferran II el Catòlic (1452- 1516)

Aug 25, 1452

Fill de Joan II, menystenint els drets de l'hereu Carles, el nomenà (1458) duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d'Agosta i senoy de Casale di Melilli, a Sicília. En morir el seu germà Carles de Viana (1461), fou jurat primogènit del regne d'Aragó (Calatayud) i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez i després primogènit de Catalunya (Lleida); alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres de Sicília.

Edició de Tirant lo Blanc

Jan 20, 1490

Fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.