-
Period: 476 to 800
La consolidació del cristianisme i l'herència romana (Segle V - VIII)
DADES HISTÒRIQUES:
-476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Inici de l'Edat Mitjana. Consolidació dels regnes germànics i hegemonia del cristianisme com a sistema ideològic dominant. -800: Coronació de Carlemany com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, impulsant la restauració del saber clàssic i la creació d'escoles monacals. -
Period: 476 to 800
L'hegemonia del pensament patrístic ( Segle V-VIII)
DADES FILOSÒFIQUES:
Patrística: Desenvolupament de la teologia cristiana mitjançant la recepció del platonisme i el neoplatonisme. Sant Agustí d'Hipona: Fe i raó no es contraposen, sinó que la fe il·lumina la raó. "Crec per a entendre". Concepció providencialista de la història: Déu com a fonament ontològic i epistemològic del coneixement i de l'ordre moral i social. Dualisme antropològic: ànima immortal i cos material. -
Period: 801 to 1100
Els primers intents de racionalització de la fe (Segle IX-XI)
DADES FILOSÒFIQUES:
Sant Anselm de Canterbury: Argument ontològic per a demostrar l'existència de Déu. "Déu és aquell ésser del qual no es pot pensar res més gran" Controvèrsia sobre els universals: Realisme (els universals tenen existència independent) vs. Nominalisme (només són noms sense realitat extramental) Filosofia subordinada a la teologia: la raó s'utilitza com a eina hermenèutica per aprofundir en la revelació Joan Escot Eriúgena: Defensa la idea de la creació com a emanació divina -
Period: 801 to 1100
El renaixement carolingi i la consolidació del feudalisme ( Segle IX-XI)
DADES HISTÒRIQUES:
Renaixement Carolingi: Reestructuració educativa i recuperació del llegat intel·lectual grecollatí. Expansió del feudalisme i consolidació de l'ordre teocràtic. Primeres formulacions escolàstiques: desenvolupament de les escoles catedralícies i monàstiques. -
Period: 1101 to 1300
L'expansió de les universitats i la influència aristotèlica (Segle XII-XIII)
DADES HISTÒRIQUES:
Expansió de les universitats europees: París, Bolonya, Oxford. Apogeu del poder papal i tensions entre l'autoritat secular i l'eclesiàstica. Recepció de la filosofia aristotèlica a través dels comentaris d'Averrois i Avicenna. -
Period: 1101 to 1300
La síntesi escolàstica i l'apogeu de la raó (Segle: XII-XIII)
DADES FILOSÒFIQUES
Tomàs d'Aquino: Aristotelisme cristià. Distinció entre teologia (ciència revelada) i filosofia (ciència natural basada en l'experiència i la raó). Les "cinc vies" per demostrar l'existència de Déu: principi de causalitat i necessarietat de l'ésser. Refutació de l'averroisme llatí i de la teoria de la doble veritat. Bonaventura de Bagnoregio: Defensa la il·luminació divina com a font del coneixement. -
Period: 1301 to 1500
La crisi de l'Edat Mitjana i la fi del pensament escolàstic (Segle XII-XII)
DADES HISTÒRIQUES:
Crisi de l’Edat Mitjana: pesta negra, guerra dels Cent Anys i revoltes socials. Disputes entre el poder papal i les monarquies nacionals. 1453: Caiguda de Constantinoble i fi de l’Edat Mitjana. Inici del Renaixement i del pensament humanista. -
Period: 1301 to 1500
El decadència de l'escolàstica i el camí cap a la modernitat ( XII-XIII)
DADES FILOSÒFIQUES
Baixa Escolàstica: Crisi de la síntesi tomista i nous enfocaments filosòfics. Guillem d’Ockham: Nominalisme radical. Separació entre teologia i ciència. "Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem" (Navalla d'Ockham). Escepticisme creixent envers la capacitat de la raó per assolir veritats absolutes. Duns Escot: Defensa la voluntat divina com a principi suprem, per sobre de la raó. Progressiva secularització del pensament i naixement de la filosofia moderna