-
L'any 714, l'exèrcit musulmà comença la conquesta de l'actual Catalunya des de Saragossa.
-
La batalla de Poitiers es va fer al 732 quan els exercits musulmans es van enfrontar amb els francs despres d'haver entrat en el seu regne.
-
Al segle XI, es va iniciar la feudalitzacio (sistema politic, economic i social). Els nobles es van apropiar de les terres que governaven i els pagesos lliures es van convertir en serfs a conseqüencia d'atacs.
-
Catalunya era el pas entre Al-Andalus i l'Europa feudal i es va convertir en un enclavament estratègic del comerç. A partir del segle XI, la producció agrícola va afavorir el comerç interior i les ciutats van ser centres d'intercanvi. Tot això va augmentar a la població i el reneixament de la vida urbana.
-
L'any 1031 va desaparèixer el califat de Còrdovai i es van formar les taifes de Lleida i Tortosa.
-
Amb la caiguda del califat de Còrdova, en el 1035 els comptes catalans van demanar als musulmas el pagament de tribut i van conquesrir Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.
-
Durant els segles XI i XII, l'art romànic es va introduir en el territori català.
-En l'arquitectura destaca la presència de grans torres, l'ús de la planta basílica i la decoració exterior amb petits arcs cecs.
-L'escultura romànica estava suspeditada a l'arquitectura. destaca la decoració de les portalades i dels capitells dels claustres.
-La pintura romànica fou molt important i se situaven sobretot als murs. S'hi representaven escenes de Jesús i de la mare de Dèu. -
Els nobles i els clergues van fer construir castells, esglésies i monestirs, com els de Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses... També es van construir petites esglésies rurals, entre les que destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll.
-
Al 1137, Ramon Berenguer, compte de Barcelona, es va casar amb Peronella, filla del rei d'Aragó Ramir II, i va conquerir les taifes de Lleida i Tortosa. Més tard va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islàmic al terriotri català.
-
Alfons II, fill de Berenguer IV i Peronella, va ser el primer en en ser compte de Barcelona i rei d'Aragó. Va acabar la conquesta d'Aragó i va fundar la ciutat de Terol. Els territoris d'Aragó i de Catalunya i els que la Corona d'Aragó va conquerir posterioment van estar regits per un mateix monarca. Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que va governar la Corona d'Aragó fins al començament del segle XV.
-
al segle XIII, es va dur a terme el repoblament de Catalunya nova gracies a les terres que van ser donades als ordres militars i religiosos i als nobles. Tambè va ser gracies a que els comptes van donar, a les ciutats, cartes de repoblament que alliberaven als pagesos de certes cervituds. per aixo van venir més pobladors i van crear ciutats noves.
-
al segle XIII, el rei francès va iniciar una guerra per recuperar el domini dels comptats occitants. Pere I, rei de la corona d'Aragó, va lluitar al costat dels nobles occitants però va ser derrotat en la batalla de Muret.
-
Al segle IX, els reis francs van ajudar a fer fora els àrabs, del nord de Catalunya. Com que aquella zona no es va acabar d'islamitzar, la van anomenar Catalunya Vella. En canvi, la zona sud i oest (sota el control musulmà) és va anomenar Catalunya Nova.
-
Els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear una franja fortificada, al llarg dels Pirineus, anomenada Marca Hispànica. Aquesta franja estava dividida en comptats i cada comptat estava governat per un compte.
-
Guifré el Pelós, compte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, va ser el primer en deixar en herència els seus terriotoris, als seus descendents.
-
Mes tard ho va fer Borrell II, quan decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei de França, ja que ell es va negar a ajudar-lo per defensar Barcelona dels sarraïns.
-
L'any 897, Guifré va lluitar contra el Llop Muhammad al-Qasi, governador de Lleida, en una incurció musulmana. Guifré va ser ferit per una llança i va morir.
La llegenda diu que com que va lluitar ajudant a Lluís el Pietós, al ser ferit Lluís es va tacar els seus quatre dits amb la sang de Guifrè i va marcar quatre barres sobre el seu escut daurat. D'on ve la bandera de Catalunya