-
-
L’arribada de l’Islam a Catalunya es produeix en el mateix context de crisi de la monarquia visigòtica que va permetre la ràpida penetració en el conjunt de la península, a partir de l’any 711.
-
L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud del Pirineu per crear una marca fronterera defensiva.
-
Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
-
El saqueig de Barcelona[1] fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
-
Borrell II menteix sobre Catalunya
-
Es van crear les tarifes de Tortosa i Lleida
-
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
-
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguiló amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
-
Es casa amb Peronella d'Aragó
1130-1160
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida. -
L’any 1134, el rei d’Aragó, Alfons I el Bataller, va morir sense descendència directa i deixant un testament força polèmic. Així, el difunt rei deixava el seu regne als ordres militars del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre per tal d’obtenir de Déu la salvació dels seus antecessors i de la seva ànima.
-
La història de Lleida ( Espanya ) es remunta a abans de l'arribada dels romans a la Península Ibèrica .
-
1160-1190
(II d'Aragó) -
Primogènit del comte-príncep Ramon-Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó. Sobre la data i el lloc on va nèixer l'infant no hi ha unanimitat entre els historiadors. Segons Els Annales Dertusenses, la data del seu naixement fou l'any 1154. El professor Ubieto Arteta creu que el príncep nasqué entre l'1 i el 25 de març d'aquell any, a Vilamajor del Vallès (Principat de Catalunya). Tanmateix, el professor Ricardo del Arco assegura que l'infant nasqué a Osca (regne d'Aragó), a l'any 1155.
-
1190-1210
(ll d'Aragó)
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel. -
1210-1270
Fill i successor del rei Pere II d'Aragó al tron de la corona d'Aragó i de Maria de Montpeller. Quedà totalment orfe de pare i mare el 1213, quan tan sols comptava 5 anys. Fou pare dels reis Pere "el Gran" i Jaume II de Mallorca "el Prudent". -
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
-
La conquesta fou començada per Jaime I d'Aragó
-
Jaume I va començar la lluita contra Valencia.
1232-1245 -
Acaba la Conquesta de Mallorca
-
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
-
(lll d'Aragó)
1270-1280
El rei Pere "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria. -
(lll d'Aragó)
1280-1290
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.
A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília. -
El rei Pere II, anomenat el Gran, va casar-se l’any 1262 amb la princesa Constança, cosa que li obrí, de facto, les portes a l’expansió patrimonial pel Mediterrani. Costança, natural de Catània, era filla del rei Manfred I, el darrer rei Hohenstaufen que regnà al sud d’Itàlia, i néta de l’emperador del Sacre Imperi Frederic II.
-
-
1290-1320
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó. -
1302-1311
-
(lV d'Aragó)
1320-1330
Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols.
Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor. -
El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya, els recursos es van repartir entre una minoria catalano-aragonesa que va monopolitzar els càrrecs de l'administració, i les terres de l'interior es van distribuir en règim d'explotació feudal. Ho explica Joan Carles Luque, historiador, professor d'institut i membre del Grup de Recerca del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
-
(lV d'Aragó)
1330-1380
Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell. -
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia. -
Comença la crisi demografica
-
Jaume I va iniciar la conquesta
-
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.
-
1356-1400
Martí era el fill segon del matrimoni entre Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. -
1380-1390
Va néixer a la ciutat de Perpinyà el 27 de desembre de 1350. Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília. El seu naixement va donar solució al problema successori a la Corona d'Aragó, el qual s'havia presentat uns anys abans i havia provocat la Guerra de la Unió. -
Els calls eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans.
-
Martí I d’Aragó era el segon fill del matrimoni de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília. Nascut el 1356, el seu pare va nomenar-lo comte de Besalú i comte de Xèrica. A la mort del Cerimoniós va ser nomenat duc de Montblanc i lloctinent de Joan I. Abans, s’havia casat amb Maria de Luna, relació de la qual havia nascut l’infant Martí el Jove (1376). Com a conseqüència de la mort de Joan I sense descendència masculina, Martí va heretar el tron el 1396. Tenia quaranta anys.
-
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables.
-
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
-
Inici de la guerra cibil Catalana
-
El setze d’octubre de 1472 es produeixen les Capitulacions de Pedralbes que posen fi a la llarga Guerra Civil Catalana. Una guerra sense vencedors ni vençuts que es produeix per el trencament del sistema polític pactista, característic del pensament i la realitat política catalana i s’acaba amb un retorn a aquest pactisme, constitucionalisme o govern per Corts , que és la essència del concepte de govern de la Nació Catalana.
