-
-
-
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I
va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. -
Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc.
-
Fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell.
-
Va governar a la mort del seu pare en 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es va repartir les funcions de govern. Així, va ser Borrell II qui es va encarregar de les qüestions militars i de política exterior.
-
Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats.
-
-
-
Berenguer Ramon I, dit el Corbat fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo.
-
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià»
-
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
-
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
-
Ramon Berenguer III , dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona comte d'Osona comte de Besalú , comte de Provença i comte de Cerdanya (1118-1131).
-
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
-
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?Agost? de 1136 Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162). També és coneguda com a Peronella Ramires.
-
Alfons el Cast o el Trobador (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó. Març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó.
-
Pere el Catòlica dit també Pere II d'Aragó Regne d'Aragó. Comtat de Tolosa, 1213. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.
-
-
Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) - Alzira, 27 de juliol del 1276), fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
-
Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479) fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
