La Edat Mitjana

Batalla de Poitiers

Oct 10, 732

Els francs que havien aturat l'avenç musulmà a Poitiers van mantenir una pressió constant a la frontera de Al-Andalus

Marca Hispànica

Period: Jan 1, 785 to Jan 1, 850

Durant el regnat de l'emperador Carlemany, es van dur a terme diverses incursions al sud dels pirineus. L'any 785 la presència d'un exèrcit franc va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. L'any 801 Barcelona va ser presa per un exèrcit conduït per Lluís el Piadós. Poc després de la conquesta es va establir una línia fronterera que anava des de les Corberes, l'eix de Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori comprès s'anomena Marca Hispànica.

Guifré el Pelós

Jan 1, 870

Va ser el fundador del casal de Barcelona. Es considera el fundador de Catalunya. Membre de la casa comtal de Carcassona. L'any 870 va ser nomenat pel rei Carles el Calb compte d'Urgell i de Cerdanya. I el 878 de, de Girona i Barcelona.

Casal de Barcelona

Period: Jan 1, 878 to Jan 1, 1410

El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I el Pelòs. Regí la Corona d'Aragó, el Regne de Sicília i el Comtat de Provença. A partir de Guifré I, el títol del Comte de Barcelona, a més de ser feudatari, també passà a ser per dret hereditari. A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingué com una entitat política independent a la monarquia carolíngia, s'inicià un procés d'unificació de tots els comtats catalans mitjançant pactes matrimonials i polítiques de vassallatge.

Sunyer I

Jan 1, 897

Hereter dels comptes d'Urgell, de la Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

Borrell II

Jan 1, 947

L'any 985, davant una important incursió, el compte no va rebre l'ajuda militar dels francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat.

Ermessenda, de Carcassona

Jan 1, 975

Comtessa de Barcelona. Filla de Roger de Carcassona i d’Adelaida. Muller de Ramon Borrell, comte de Barcelona. Mare de Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i d'Estefania, reina de Navarra. Àvia de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona. Es va casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona. Va participar activament en els afers de govern al costat del seu marit i també en nom seu durant la seva absència.

Ramon Borrell I

Jan 1, 992

Va governar sol després de la mort del seu pare. Ermessenda de Carcassona, la seva esposa, participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Berenguer Ramon I el Corbat

Jan 1, 1018

Ha passat a la història com un home equànime. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell, Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte Hug I d'Empúries i tingué excel·lents relacions amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya.

Ramon Berenguer I el Vell

Jan 1, 1035

Fou comte de Barcelona, Girona Osona Carcassona i Rasès. Ermessenda de Carcassona, la seva àvia, es va establir tutora de Ramon Berenguer I.

Berenguer Ramon II el Fratricida

Jan 1, 1054

Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona. Germà de Ramon Berenguer II. va coregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III. Al 1082 morí Ramon Berenguer II en un assalt al terme de Gualba. La veu popular acusà Berenguer Ramon de ser l'artífex de la seva mort i per això l'apel·là El Fratricida. S'acordà que Berenguer Ramon II participés en la tutoria del menut i no es casaria per tant l'herència recauria directament en el fill del seu germà.

Ramon Berenguer II Cap d'Estopes

Jan 1, 1076

Va ser el comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès.El 1078 es casà amb Mafalda de Pulla-Calàbria, filla de Robert d'Hauteville i duc de Calàbria.

Ramon Berenguer III el Gran

Jan 1, 1097

Va ampliar i consolidar els dominis del Casal de Barcelona i el predomini sobre altres comptats independents. Al 1129 va ocupar Tarragona. L'any 1113 va pactar amb Pisa una expedició conjunta contra els musulmans per posar fi a les operacions de pirateria que atemorien les poblacions de la costa i entorpien el comerç.

Ramon Berenguer IV el Sant

Jan 1, 1131

Es va casar amb Peronella d'Aragó, única hereva del tro, filla de Ramir, de només un any. El 1137 es va concertar la boda, al 1150, es van casar. Per tant al 1137 es va formar la corona d'Aragó.

Peronella d'Aragó

Jan 1, 1136

Peronella era la filla de Ramir 'Aragó, era la única hereva al tro i la van prometre amb Ramon Berenguer IV quan només tenia un any, i Ramon Berenguer vint. Però la boda no es va celebrar fins quan ella va cumplir els 14 anys. Va ser nomenada reina d'Arago, mentre que Ramon Berenguer va ser príncep.

Corona d'Aragó i Catalunya

Period: Jan 1, 1137 to Jan 1, 1410

Fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Alfons I el Cast

Jan 1, 1162

Formalment, va ser el primer rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Era fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys.

Pere el Catòlic

Jan 1, 1196

El sentit de la prudència i la discreció no van entrar mai entre les seves qualitats. El juny de 1204, Pere va casar-se amb Maria de Montpeller. L’objectiu del casament era accedir a la ciutat i el territori que regia Maria. Pere va guanyar-se el sobrenom de “el Catòlic”, fonamentalment per la seva lluita contra els musulmans.

Jaume I el Conqueridor

Jan 1, 1213

Va pacificar els seus regnes. Va fer una expedició per conquerir l'illa de Mallorca, va controlar Menorca i va prendre Eivissa als musulmans. Al 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per la conquesta de la taifa de València, que es van allargar fins al 1245. Els nous territoris conquerits es van integrar a la corona d' Aragó com a regnes independents.

Violant d'Hongria

Jan 1, 1219

Fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau. Esposa de Jaume I el Conqueridor.

Alfons d'Aragó i Castella

Jan 1, 1222

Va ser el fill de Jaume I el conqueridor, va ser nomenat hereu de la corona d'Aragó, però va morir el 1260 sense descendéncia tot i haver-se casat aquell mateix any, amb Constança de Montcada. El príncep Alfons va ser molt estimat a l'Aragó. La seva mort, encara que tràgica, va canviar el curs de la història i va evitar una molt segura guerra amb el seu germà Pere després de la mort del seu pare.

Pere el Gran

Jan 1, 1240

Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Fill de Jaume I i Violant d’Hongria.

Jaume II el Just

Jan 1, 1267

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya. Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc al tron de la corona d'Aragó.

Blanca d'Anjou

Jan 1, 1283

Reina de la corona d'Aragó. Com a conseqüència de la incorporació del regne de Sicília a la Corona d’Aragó, l’enemistat entre els Anjou i el Casal de Barcelona s’accentuà. El 1284, Carles fou fet presoner per Roger de Llúria. El príncep de Salern, anomenat Carles II d’Anjou el Coix estava casat amb Maria d’Hongria. Abans de ser portat a Catalunya, Jaume visità al presoner i pactà amb ell, la renúncia de Carles el Coix al regne de Sicília a canvi del casament de Jaume amb Blanca.

Jaume d'Aragó i d'Anjou

Jan 1, 1296

Va renunciar a la corona el 1319, per fer-se eclesiàstic, fugint d'amagat de les seves pròpies núpcies amb Elionor de Castella i Portugal que se celebraren a Gandesa el mateix any. Va esdevenir frare de l'Orde de Montesa, aconseguint, així, vestir el mantell blanc amb la creu vermella. La seva educació va estar molt influenciada per les idees d'Arnau de Vilanova i de Ramon Llull.

Alfons el Benigne

Jan 1, 1299

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Elionor de Castella i Portugal

Jan 1, 1307

Elionor de Castella, fou infanta de Castella i reina d'Aragó. Va ser promesa en la seva infància a l'infant Jaume d'Aragó. Tanmateix, l'infant, delerós de prendre els ordres sagrats, va voler renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la cerimònia nupcial que se celebrava a Gandesa. Elionor va maridar-se amb el comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons III el Benigne, germà de l'infant Jaume.

Pere el Cerimoniós

Jan 1, 1319

Fill de Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca; Duc d'Atenes i de Neopàtria; i finalment comte d'Empúries. Va tenir quatre dones. A la seva mort, el 1387, fou succeït per Joan el Caçador, el més gran dels seus fills mascles. Va ser un home cruel i violent que va instaurar una manera de fer política autoritària.

Joan I el Caçador

Jan 1, 1350

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya. El seu naixement va donar solució al problema successori a la Corona d'Aragó, el qual s'havia presentat uns anys abans i havia provocat la Guerra de la Unió.

Martí I l'Humà

Jan 1, 1356

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries. La seva mort sense descendència masculina legítima, a l'any 1410, va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.

Ferran I d'Aragó

Nov 27, 1380

Ferran I d'Aragó era anomenat entre altres el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest. Va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya , i regent de Castella, on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i els de comte d'Alburquerque i de Ledesma. Va ser el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Alfons IV

Jan 1, 1396

Alfons IV, anomenat també el Magnànim, va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols. A part de ser comte de Barcelona.A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Ell va entrar als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II

Jun 29, 1398

Era anomenat Joan el sense Fe, va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra, duc de Montblanc, i de Gandia i comte de Barcelona i de Ribagorça. A la Corona d'Aragó va ser succeït pel seu fill Ferran el Catòlic, a qui havia promès en matrimoni el 1469 amb la infanta Isabel de Castella, que va ser en el futur Isabel I de Castella.

Ferran II

Jan 1, 1452

Ferran el Catòlic va ser un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.També l'anomenaven II d'Aragó, València, Mallorca, Barcelona, III de Sicília, V de Castella i de Navarra. Posseia els títols de comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília, rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona, rei de Castella, de Sardenya, de Nàpols, regent de Castella i rei de Navarra.